dissabte, 13 de juliol del 2013

MONÒLEG A LA CUINA


La cuina és l'estança que més m'apassiona. Està clar, perquè jo sóc una dona molt de vida! Prenc el primer menú del dia, així que em llevo, no os penseu que sigui molt golafre! És de plat petit, cullereta i got. Començo amb el Tanakene que és bo per la memòria, dues nous pel colesterol, un Kiwi per que funcioni el ventre, mitja llesqueta de pa amb melmelada i un vas de llet amb un xic de cafè...Ai, ara no sé si em descuido res? Ah sí! el tallat i les pastilles! que no hi falti el tallat... Ja em fallava la memòria, solució: al mig dia i al vespre Tanakene. Sobretot que me'n recordi de prendre'l!
Mentrestant escolto les notícies de las 7. En aquesta hora estic sola, i em concentro molt bé! Ja he obert l'ordenador per mirar el correu, suprimeixo el correu brossa i el que a mi m'agrada, el baixo i l'envio.
Oh! Si no he posat la rentadora! Faig revisió de la nevera, penso quin dia és avui. Miro l'agenda, es que sóc molt ordenada i no vull descuidar res. Ah sí! dijous. Faré macarrons que al meu nét li agraden molt. Ai no! si aquest nét ve els dimecres i justament no vol venir el dia que ve la seva mare perquè toca verdura... Doncs avui faré verdura i pollastre a la planxa.
Saps que passa? que cada dia tinc convidats a dinar. Amb 2 fills i 2 filles i 8 nets... Déu ens en do. A veure: els dilluns ve un fill, el dimarts també, i una néta que els agrada tot, el dimecres el nét dels macarrons i una néta, el dijous la filla de la verdura, el divendres... estem sols, el dissabte a vegades en vénen quatre: una filla, el gendre, un nét i una néta i amb aquests, a vegades s'hi afegeixen amics o amigues d'ells, que tant aviat són: mallorquins, anglesos, danesos, americans, italians, grecs, francesos, àrabs, indis,segur que em deixo algun país... ja dic jo; quan torni a néixer aprendré idiomes, encara que amb gestos i somriures també ens entenem. Ja, ja... és que l'aeroport és molt prop de casa!
No res, la nevera encara que sigui temps d'estalvi, ha d'estar plena de verdura: enciams, tomàquets, fruita; formatge i una mica de tall; pernil i pa, per fer un bon pa amb tomàquet; ous i llet per la crema catalana, cafè i té, que als estrangers els hi agrada molt.
Ara s'ha llevat el meu marit, ha fet el llit, pren la llet amb galetes i les pastilles i amb diu: nena, que falta un quart per les deu. Que no anem a la piscina? Ai! Si encara tinc la roba per estendre... afanyat a fer ho tu, que jo ja em poso el banyador. De veritat, no pensava que era dia d'anar a la piscina.

Rosa, 24 de novembre de 2011


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada