dijous, 26 de gener del 2012

I TU DE QUE VAS?


EL PROBLEMA DE LA DROGA
Aquest divendres a les 11.30 hores es farà una sessió especial per a la Gent Gran de l'exposició I tu, de què vas? T'esperem i si pots fes difusió a tothom que puguis. Serà a la Sala Pal·ladius.

dimecres, 25 de gener del 2012

MONOLEG


Sempre em mires i em remires,
veig que t'agraden els meus colors,
a l'hivern soc marro, gris i negre,
al començar l'estiu, faig resplendor!


Els meus ulls sempre estan oberts
i et pregunto, perquè no em vols?
Veig que em contestes pensativa;
tornaré un altre dia, si Deu vol!


Jo passo els dies esperant-te,
i tu no em fas ni un xic de cas,
desitjo constantment  lligar-me
i en tot moment passes de llarg.


Vols explicar-me  d'una vegada,
perquè no et decideixes per mi?
Deixa aviat de inquietar-me,
no veus, que em faig un tip de patir?


DIALEG
-Ai fillet, si tu em coneguessis, 
aviat ho tindríem aclarit,
parlaries amb el teu fabricant
i de bon grat ho faria per mi.


Em mires poc quan jo camino,
i no veus que et trepitjo malament?
Està clar, estàs a la vitrina,
no detectes el meu calçat tant vell!


Els teus ullets si que els estimo,
perquè subjecten be els meus peus,
però em falta un xic d'amplada,
per fer més feliç el  meu passeig.


Rosa Juncadella

dissabte, 21 de gener del 2012

JOVENTUT, QUIN TRESOR!



Jove, pot ser que no entenguis         
el meu parlar és tan senzill...
però el que en ell vull dir-te
podria ser positiu.
La teva intel·ligència és clara
el teu pensar quelcom ofuscat,
però la teva obertura...
sempre camins va buscant.
La ciència obre fronteres,
la cultura molts camins,
si tu be els aprofites
seràs sempre molt feliç.


Per què la droga provar-la,
si saps que porta grans mals?
Creus que la felicitat d’uns dies
val més que una mort constant?


L’home creix  amb les caigudes
si sempre es torna a aixecar,
però n’hi ha de tan fortes
que en ella s’hi pot quedar.
Si dels pares alguns dies
has rebut bona llavor,
ja arribaràs a aixecar-te,
però si és tard, quina tristor!


Rosa   7 de juny de 1978

dimarts, 10 de gener del 2012

RAFA A NICARAGUA

El meu germà Rafa, passa temporades a Nicaragua amb motiu de l'agermanament de Nou Barris de Barcelona i de un grup de Mataró.
M'envia cartes comunitàries que les dedica a tots els seus amics i familiars. Li agrada molt escriure pensaments i plasmar-ne d'altres de autors coneguts.
A la tercera carta comunitària ens dedicava el següent amb motiu de les festes nadalenques:


"Ningú és tant pobre com per no regalar un somriure, ni tant ric per no necessitar-lo"


Diu que ho comentava amb un grup de pares i nens, i surt una nena decidida i li diu: Es que yo no puedo sonreir bien porqué me faltan dos dientes, pero pronto me saldrán.
Rosa