dilluns, 28 de novembre de 2016

Família Juncadella Carcereny

Lloc  de naixement dels meus progenitors:

Els besavi, Tomàs Juncadella Garcia   a Sant Martí de Provençals

La besavia  Maria Martí Trencs (la padrina)   a   Valls
                         
Jaume  Carcereny Bartra                   a  Sant Feliu de Llobregat
                         
Paula Tristany Batllori                        a Sant Feliu de Llobregat1829

El meu avi: Joan Juncadella Martí      a Sant  Vicenç                dels Horts  1866

La meva avia: Eulàlia Carcereny Tristany a Sant Feliu de    Llobregat 1866

El meu pare: Joan Juncadella Carcereny  a Sant Vicenç           dels Horts  1895

La meva mare: Maria Urpines Cos             a  Cardedeu 1898                  

                                                                   

Fem història:  (La padrina) Maria Martí Trencs  era germana del pare del Dr. Anton Martí metge de sant Vicenç. Els seus pares tenien una fàbrica tèxtil a Valls i per raons de salud van aplegar el negoci i van anar a viure a sant Vicenç.
El meu besavi Tomàs Juncadella Garcia casat i amb fills va  marxar a treballar a Cuba, l'Havana junt amb el seu germà Domingo i van passar-hi 7 anys. El seu viatge d'anada amb vaixell va durar 3 mesos. Quan el besavi va arribar de l'Havana diu que portava moltes onzes d'or; va abocar-les a sobre de la taula que treballaven el porc per la seva botiga de queviures, i fent-ne unes piles va omplir tota la taula de marbre.
En vista de l'èxit al cap d'uns anys volia tornar-hi, però la seva dona (la padrina) va dir que no.
El seu germà Domingo es va quedar a viure a Cuba i va fundar la Banca Juncadella.
La tia Rita germana d'ells, en una ocasió va volguer prendre part del seu viatge.  De tornada hi havia molt mala mar i van tenir greus problemes. Al arribar a casa explicava que el capità del vaixell els va dir: “sálvese quien pueda “-i ens ho va dir en castellano perquè ho entengués tothom- Tots es vam agenollar a resar, per fer parar la tempesta, inclús el capità que deia que no era creient va agenollar-se com tots els demés passatgers.
El meu avi Joan Juncadella Martí des de l'any1889 era constructor d'obres a sant Vicenç dels Horts.
El 1880 va ser un dels fundadors del Centre Catolic de sant Vicenç.
El Pepito Mestres cosí de la bessa-via, va treure la grossa de Nadal i va comprar una xocolateria a la Rambla de Barcelona. L'administrava la seva cosina ja que ell es va tornar un xic tronera.
El seu germà Francisco va marxar a Canàries on encara hi viuen familiars d'ell.
El meu pare Joan  Juncadella tenia dugues germanes: la Teresa i la Maria.
A sant Vicenç els meus besavis tenien botiga “ Cal Martí ” era de comestibles, estanc, carboneria i d'altres complements. L'avi Joan, moria el dia de carnaval de l'any 1904 d'una pulmonia, la seva esposa Eulàlia estava sempre malaltissa, molt delicada del cor i morí el 1913. Des de la mort de l'avi Joan era la Maria Martí (la Padrina) la que prenia les decisions. La tieta Pastoreta que estava casada amb un germà de la padrina  i era la mestra de nenes de sant Vicenç, exercia de tutora dels tres germans Tresa, Maria i Joan. La tieta Tresa anava a Barcelona amb la tutora a fer “ saca pel tabac” la tieta Maria estudiava amb la tieta Pastoreta i treballava a estones a la botiga. El meu pare va anar d'aprenent a Sarrià a la “ botiga Reverter “ Mentrestant portaven la botiga de cal Martí la padrina i la Tresa que era la gran dels tres germans. En Vicenç Costa festejava amb la tieta Tresa i va entrar a treballar amb elles. Mes endavant es van casar i va prendre part amb el negoci fins que el meu pare va acabar l'aprenentatge.
Mes endavant els tiets van posar una nova botiga i van agafar la concessió de l'estanc i també venien alguns comestibles.
El tiet Vicenç de jove va estudiar administratiu i combinava els estudis fent d'aprenent a una pastisseria de la Rambla de Barcelona anomenada La Palma o també a Cal Llibre. Un dels seus treballs era repartir pastes i champany als palcos del Liceu com anècdota va servir pastissos al Rey
Alfons XIII. Diuen que es va escapar de fer la mili perquè era de la quinta del Rey i comentava amb els seus amics que ells servien al Rey fent la mili i ell li servia pastissos. També en dita pastisseria algun dia i anava a esmorzar Mossèn Cinto Verdaguer.
Rosa, 6 de maig de 2011
SEIXANTA ANYS D'AMOR
El matí amb la primera abraçada
hem agraït al bon Déu, l'Amor i la Vida.    
Avui fa seixanta anys que a S. Vicenç,
dèiem que sí, que ens estimàvem,
ens oferíem els anells amb senyal d'amor
i ens prometíem que ens ajudaríem
i estimaríem, en la salut i la malaltia
tots els moments de la nostra vida.

Hem fet balanç positiu dels nostres anys,
enriquint-nos amb valors de fe i esperança;
en primer lloc, amb les nostres filles i fills          
amb els pares, amb els nets i familiars,                    
també dedicant el nostre temps lliure,
en activitats parroquials o solidàries,
tot compartint coneixements que hem rebut
per la nostre capacitat d'estimar i perdonar.

Volem donar les gràcies a totes les persones
que ens heu ajudat en el nostre llarg camí,
tant en els moments bons, com en els adversos.
Esperem compartir uns quants anys més
amb tots vosaltres les nostres inquietuts!
Us convidem a cantar tots junts:
Déu meu, us dem gràcies, perquè,
tot ho rebem de vos, tot ho rebem de vos,
tot ho rebem de vos i us estem agraïts!!!

Us estimem molt, Ramon i Rosa
Pallejà 3 de setembre de 2016

dilluns, 16 de maig de 2016

EL LILÀ ENGUANY POC FLORIT




OH BONIC LILÀ FLORIT
QUE PERFUMES TOT L'AMBIENT,
SOLS FLOREIXES UN COP L'ANY
PERÒ ET GAUDIM NTENSAMENT.

ENGUANY HAS FLORIT MOLT POC,
SERÀ QUE HAS CRESCUT MASSA?
LES TEVES FLORS NO VAM COLLIR,
PERÒ NO PAS PER DESPRECIAR-TE.

ESPEREM QUE SIGUI EL TEMPS
PER FER-TE UNA RETALLADA,
               JA QUE MOLTS FILLS TEUS VAN PUJANT
 I  BONS RAMS FAREM PER CASA.

EL GESSAMÍ  SENTIA  ANYOR
I TAMPOC HA FLORIT MASSA,
LES ROSES, ENGUANY UFANES!
SÓN DELICIA PER NOSALTRES!
ROSA


divendres, 1 de gener de 2016

BON ANY 2016

El meu pare de joveneta quan acabava l'any, ens deia a mi i també als meus germans, que fesim una revisió dels nostres actes. Ens recomanava sobretot, que recordesim les vegades que ens enfadavem amb raó o sense ella i també com després, erem capaços de perdonar o demanar perdó a qui haviem ofés. 
L'ideal dels meus pares era la generositat. Ens demanava que pensessim que podiem haver fet, per ajudar a les persones que teniem prop nostre per fer-los més feliços.
Quan acabavem aquest petit examen, ens feia fer proposit pel proxim any, de tot el que veiem nosaltres que podiem fer millor. Al final ens deia que demanessim a Déu que ens ajudés a realitzar els nostres desitjos i sempre acabavem demanant la Pau per tot el Món.

Gràcies pare i mare dels vostres consells que m'han fet feliç tota la vida. 
Rosa

NOCES D'OR DELS  MEUS PARES A MONTSERRAT 

diumenge, 6 de desembre de 2015

LLEGIR I COMENTAR

                                                 
                                                      La lectura compartida
                                    comentant un llibre bo,
                                     ens ajuda a comprendre
                                     la idea de l'escriptor.
                                     La tertúlia ens esperona
                                     per compartir nous valors
                                     i de retop ens ensenya
                                     a respectar-nos millor.

                                    La tertúlia molt m'agrada,
                                    dons gaudeixo conversant,
                                    fent amics amb les xerrades
                                    escoltant i preguntant.
                                    Una cosa m'aclapara,
                                    la tertúlia xafardera
                                    els crits i les discussions
                                    sense respecte al parlant!
                                                  Rosa


                                               

JA ACABA LA TARDOR

La tardor ens va deixant,
ja l'hivern tenim a prop,
preparem uns bons tions
per a cremar-los al foc.


Quina gelada que ha fet!
tinc les mans totes glaçades,
no hem poso de mala llet
car tinc roses esclatades.

Les baranes del jardí
estan curulles de neu,
anuncien bon hivern
i festes molt senyalades.

Pel desembre festes grans
preparem amb il·lusió,
més hi ha pobres al voltant
que amunteguen uns cartrons...

                                    Que a ningú falti la llar
                                    per fer unes bones torrades,
                                    i torrons i bon vi dolç 
                                    per festejar les diades. 
                                    Rosa