divendres, 18 de juliol de 2014

ACRÒSTIC GUIM

     Feliç aniversari Guim! 18 anys, els millors de la teva vida.                           Aprenent, estimant i compartint!



G  uapissim  amb cabell curt arrissat
U lls que parlen
I l·lusionista, incansable
M emoritzador, magnífic.   

LL aminer, ui... la  xocolate!
O  riginal, observador
R  esolut amb els seus ideals
T  enaç amb el que es proposa.

A  ccesible, afectuós
L  ent i mandrós en l'ordre de la roba
E  nergic i entusiasta amb el ciclisme i l'esquí 
G  enuí, generós 
R  esolut amb el que vol
E  ufòric i graciós
 T ossut, res l'espanta.  
                                       
MONTANYENC!

T'estimem molt!
Els teus avis,
Ramon i Rosa
18 de Juliol de 2014




dimecres, 14 de maig de 2014

LES FLORS M'ENAMOREN





LLIRIS
Els lliris que presumeixen
del seu blanc molt resplendent,
comentaven amb disgust:
- No veieu quina dissort
aquesta pluja de fang?
- El més petit que tot just
començava a obrir el seu ull,
animava als seus companys:
- Tranquils, el nostre jardiner
amb un rec ens deixa bé!
Rosa 

AMB POCA AIGUA S 'OFEGA




Hi havia una vegada en un poble petit, una família amb quatre fills: dues noies i dos nois. La gent del poble vivien de la pagesia i de la cria d'animals. 
Un dels nois, des de petit, era molt aventurer i sempre llegia contes fantàstics. En fer-se gran va dir als seus pares que volia anar a fer fortuna a l'Havana. En Joan va animar també el seu germà Domènec per  fer junts l'aventura. Els seus pares trobaven que era molt agosarat que emprenguessin aquell viatge, i no es refiaven massa de la promesa de treball que ell justificava. 

En aquella família hi vivia una tia soltera que es deia Rita. Era molt baixeta, portava un monyo recollit amb pocs cabells i es vestia amb roba fosca. Quan es va assabentar del viatge dels seus nebots va posar el crit al cel:
“ No sabeu amb què us podeu trobar travessant amb vaixell el gran mar...
Els seus nebots li deien que no calia que patís. 
Tia, vostè amb poca aigua s'ofega. 
Ella els contestava. 
Molt bé, ja us ho trobareu 

Van emprendre el viatge l'any 1810 i, sabeu quant temps van estar a arribar-hi? Tres mesos! Un cop allà, van visitar l'empresari d'obres que els havien recomanat; els va atendre molt bé, els va buscar un petit lloc per aposentar-se i van començar treballant de manobres. De mica en mica anaren progressant de categoria i van guanyar molts i molts diners... 

A que no ho pensaríeu mai! La tia Rita va fer un canvi extraordinari pensant amb el progrés dels seus nebots i es moria de ganes de veure'ls. Els nebots en una de les seves cartes, li van dir que ja no es passaven tantes hores en vaixell... Junt amb una amiga també solterona, van decidir embarcar. 

El viatge d'anada va ser excel·lent: la mar estava molt tranquil·la, l'estada també va ser bona, però ah xiquets! en tornar es va complicar tot; de sobte es va presentar una terrible tempesta, el perill era tan gran... que el capità de l'embarcació va cridar !sálvese quien pueda! Tota l'embarcació es va agenollar a resar, fins i tot el capità que deia que no creia amb Deu ni en la seva Mare...
D'arribada al seu poble, comentaven l'esfereïdora aventura que juntes havien passat.

En Joan tenia núvia i va tornar al cap d'uns anys amb una maleta plena d'onzes d'or, ja podeu imaginar el casament que van fer!

En Domenec va quedar-se més anys a Cuba i va fundar una banca.

Els seus pares també van gaudir de la fortuna dels seus fills. Van fer un canvi molt gran en la seva forma de viure i, fins i tot, el poble, va rebre una recompensa en metàl·lic per arranjar la plaça.

La tia Rita s'anava fent gran sense treure's del cap aquell fatídic viatge, va malaltejar i al poc temps es va morir.
I sabeu com va morir? 
Ofegada a la banyera! 
Des de les hores els nens cantaven mig jugant i plorant a la plaça.

                                         A la tia Rita
                                          li feia por el mar,
                                          i a dins la banyera
                                          s'hi va ofegar!
                                                                                                                                                 Rosa 
Segon premi Sant Jordi 2014, majors de 50 anys                
                                                        

dimarts, 13 de maig de 2014

PINZELLS MÀGICS





Era pobre i eixerida, 
li apassionava dibuixar;
mentre el ramat pasturava,
tot l'entorn ella plasmava:
les pedretes, les flors petites,
l'eixir del sol i la posta...
Feia unes grans meravelles
amb la lluna i les estrelles!

Una nit dolça, va somniar,
que un mag li deixava al llit
uns pinzells de molts colors:
grocs, blaus, vermells i negres,
marrons, blancs, carabassa i verds.
Abraçats junts caminaven, reien,
saltaven i ballant comentaven;
farem un canvi a aquest entorn
pels nens i nenes d'aquest món.

La Martina en despertar-se,
va començar a pintar:
amb el blau un gran riu d'aigua
per regar els horts i els camps,
amb el vermell, pebrots i tomàquets,
amb marró i verd arbres fruiters
plens de presecs i taronges,
amb color negre una vaca
per la llet i per llaurar...

Els pinzells ho van activar
i un raig de sol passejava
avisant els nens dels masos:
Balleu tots amb els pinzells,
podreu gaudir molta riquesa
i menjareu junts dels seus bens!
El convit va ser magnífic 
i la festa s'allargà tant,
que la lluna i les estrelles 
claror del cel van baixar!

Rosa, 10 de maig del 2014





dilluns, 21 d’abril de 2014

PRIMAVERA A LES CAVES

Vam gaudir d'un bon viatge
visitant les Caves Torres,
fent ruta a la seva història;
riquesa de Catalunya,
també; patrimoni nostra.
Les bodegues admiràvem
amb trene't, ben explicades;
les noves tecnologies
amb murals dins la foscor,
garantien la impressió!
A la fi,  el tast i l'olor del vi,
compartint “ palets” de pa ,
ens van preparar per gaudir,
un museu bo d'admirar.

Vam pujar unes costeres
i a Sant Martí de Sarroca
al seu Castell arribarem.
Fou construït el segle X
i l'Església el segle XII.
Les guerres ho van malmetre,
mes el segle XX l'arranjaren, 
formant un conjunt històric,
que pel seu poble és riquesa.
Amb un sol esplendorós
tot admirant la gran plaça,
menjarem un  pa amb tomàquet
amb pernil, truita o formatge,
acompanyant-lo amb vi o fanta.

Varem passar un gran dia,
sense alterar l'economia!

Rosa ,  dimecres 9 d'abril de 2014



dimecres, 12 de març de 2014

ACROSTIC FELICITATCIÓ ENZO


20 PRIMAVERES 2 DE MARÇ DE 2014

E  LEGANT I DISTINGIT AMB CORBATA O CORBATÍ
N  ATURAL I AFECTUÓS, LA FAMÍLIA EL MILLOR
Z  ELÓZ APASSIONAT EN ELS SEUS ACTES
O  BERT ALS SEUS BONS AMICS

F  ELIÇ, EUFORIC EN ELS EXITS
U  NIVERSAL, DE PARE FRANCÉS I MARE CATALANA
E  STUDIANT S'HO PASSA BÉ
N  EGUITÓS SI NO ACONSEGUEIX EL QUE VOL
T  ENAÇ I COHERENT APROFITA BÉ EL TEMPS
E  SPORTISTA, GRUP DE HANBOL EN PRIMÍCIA
S  INCER, TAMBÉ LI AGRADA EL DINER

T   OLERANT, MOLT BON XIQUET
U  TÓPIC,  VOL ARRIBAR A SER  ENGINYER
S  ENTIMENTAL I  UN XIC RESERVAT
E  SPORT EL FUTBOL, COM EL BARÇA NO N'HI HA CAP
T  ARANNÀ ALEGRE, LI COMPLAU ORGANITZAR


MOLTES FELICTATS, ENZO!

                           ELS TEUS TIETS ROSA I RAMON

CARNESTOLTES AL CENTRE DE DIA



El divendres  al matí va arribar la disbauxa de Carnestoltes al Centre de Dia 

Aquest any vam preparar “un mon de contes” per treballar en tots els tallers del Centre les habilitats conservades dels avis. Així vam preparar les disfresses i la decoració.
Tot té sentit i ens dona vida, tant als avis com a nosaltres, treballadors, voluntaris i familiars que vam gaudir preparant i celebrant la benvinguda de Carnestoltes.
Els avis van representar “el Flautista d’Hamelín”; “Caputxeta vermella”; “Els músics de Bremen”; “Blancaneus i els set nans” i un grup d’agosarades treballadores “La rateta que escombrava la escaleta”

 Comentaris dels que hi vam assistir:Era digna de veure la il·lusió amb que actuaven, les cançons que hi van dedicar i els  aplaudiments de familiars i amics que vam tenir la sort de gaudir-ho. Felicitats i sempre endavant  Centre de Dia Anna Ribot
 Rosa




RECORDANT CARNESTOLTES A PALLEJÀ


Fa molts anys vam començar a participar amb el Carnestoltes  amb un vestit de Teletubbies que ens van deixar un grup de quarantins. Al segon any entre varies persones, ens vam fer un conjunt d'una túnica color veig amb complements verds i una flor gran de diferents colors amb la que fèiem molta patxoca; pels homes vam preparar un mono pantaló verd, amb tirants que ho complementaven amb regadora i estris de jardineria. Va cridar molt l'atenció la nostra disfressa i ens van premiar.
Així en anys successius: bruixes, euro, geishes, hongareses, de sota (cartes),  uns deu o dotze anys o més passant-ho be, alguns amb carrosses i últimament de nadons amb xumet, sempre érem unes 50 persones, majoria femenina i alguns homes.
A la fi vam passar alguns anys sense disfresses al Casal de la Gent Gran. Enguany s'han tornat a animar i s'han agrupat unes 80 persones, algunes de les que ho vam iniciar, però una nova llavor ha florit i que desitgem perduri forces anys,  ah! i han guanyat un premi a la comparsa més marx
osa, cosa ben difícil! perquè val a dir-ho Pallejà els dels pobles del Baix Llobregat que te més èxit, ja que és digne de veure el bon gust amb les carrosses, la iniciativa amb el vestuari i la riquesa de coreografies i moviments. Molt important la col·laboració de pares, mares, fills i el bon gust, dignitat i elegància amb el saber estar.
     
 Carnestoltes de Pallejà
       com tu cap més n'hi ha
             creatiu, compartit i digna
                     el millor del Llobregat!
                                 Rosa




dimarts, 28 de gener de 2014

AMICS TEATRE PALLEJÀ






             
 
Hola, amics del teatre a Pallejà
L'altre dia em preguntaven?
- Com és que ara heu agafat tanta afecció al teatre?
-La meva resposta va ser, que en la vida de la gent gran, hi ha diferents etapes: Quan ja vas superant les tasques familiars, vas buscant diverses activitats per sentir-te realitzat: algunes solidaries, d'altres pel plaer d'aprendre coses noves, que de jove volies i no podies, i també lúdiques per compartir si tens sort amb la teva parella, o amb amigues i amics.
En el terreny de les lúdiques, nosaltres vam començar fent molts viatges per Europa, junts amb una parella amiga, i en plan aventurer; cotxe particular, albergs juvenils, o dormin en càmpings.
Més endavant amb Imserso 15 dies de vacances o viatges culturals, sortides amb el Casal per Catalunya, també alguna anual, col·laborant l'Ajuntament...

Després ens vam afecciona a fer cursets de ball, ballàvem molts diumenges i festes; però xiquets, ara les cames ja flaquegen i no ens conformem a estar a casa, per tant, l'hem donat per anar a teatre i així enriquir la nostra cultura.

Actualment som un grup de 118 persones, que un 90 % ja en participat venint a alguna representació, traslladant-nos amb autocar. Per organitzar-ho som 10 persones que sense afany de lucre tenim un llistat per invitar als que vulguin veure les obres que programem, també col·labora amb nosaltres la nostra estimada Isabel Acero. El nom del grup és: Amics Teatre Pallejà. Per cert, el dia 31 de gener anirem 59 persones al Teatre Tívoli al musical ”Somriures i Llàgrimes” amb preu mòdic, de fi de temporada.

Ara be, tenim un gran anhel! Aconseguir que en la nostra Sala Paladius de Pallejà, puguem gaudir algun dia, de diverses obres importants; tant dels actors afeccionats del poble, com de diferents grups, que en visitar-nos i admirats del nostre escenari tant ben condicionat, repeteixin les seves visites amb preus assequibles, per les butxaques de la majoria.

Rosa










dimecres, 8 de gener de 2014

A LA NOSTRA NETA

AINA

Quina joia ens va copsar
el dia que tu naixies,
quan ens van telefonar,
els avis fins vam plorar
llàgrimes d'alegria.
El dia nou de novembre
a la clínica ja treies
el teu petit caparró,
i els teus pares s'abraçaven
donant gràcies al Senyor.
Eres la primera néta
i ens feia tanta il·lusió,
que al contemplar-te amb amor,
et trobàvem molt bonica
eres, la millor del món!

Tens ulls grans i cabell fosc,
boca i llavis molts petits
i el teu nasset és bufó,
a les manetes i els peus
els omplírem de petons.
La felicitat que dona
el naixement d'una néta,
és difícil d'expressar,
cal viureu tot estimant
i als pares ajudant.

Rosa, a la neta d'uns bons amics.