divendres, 12 de juliol de 2013

ELS AVIS DELS NOSTRES FILLS

Ni el Ramon ni jo vam tenir la sort de conèixer els nostres avis, però las nostres dues filles i els dos fills, si que van tenir aquesta gran sort. Van conviure amb els avis paterns a Pallejà, fins que de
grans és van morir, ja que compartíem la casa tres generacions.
Els avis materns vivien a sant Vicenç dels Horts i alguns caps de setmana venien o hi anàvem.
M'hauria agradat que els meus fills escrivissin les seves experiències; en aquesta ocasió no ha sigut possible i jo explicaré alguns detalls que vaig anar observant amb la seva vivència.
L'avi Cisco era molt reservat, encara que els estimava molt a tots quatre. Un dels seus detalls era; que tot i sent diabètic i no poder menjar pastissos, el dia del sant dels nets els n'hi comprava
un, i ell no el tastava... L'avia Lola, com que nosaltres teníem botiga de comestibles, si marxava uns dies a Guimerà, li portaven la Mª Rosa, i allà es pot dir que hi va aprendre a caminar.
Dels avis materns de sant Vicenç, l'avia Roser els feia carícies i els afalagava, i l'avi Joan, recordo que els hi explicava contes, que incloïen moralitats de vida. També els demanava que resessin i
demanessin a Jesús per la pau de tot el món: Europa, Àsia , Àfrica, Amèrica i Oceania.
Per la primera comunió de molts dels seus dotze nets, els dedicava un poema.
Ens agradaria que els nostres nets, tinguessin molts bons records de nosaltres. 
Ramon i Rosa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada