Ni el Ramon ni jo vam
tenir la sort de conèixer els nostres avis, però las nostres dues
filles i els dos fills, si que van tenir
aquesta gran sort. Van conviure amb els avis paterns a Pallejà, fins
que de
grans és van morir, ja
que compartíem la casa tres generacions.
Els avis materns vivien a
sant Vicenç dels Horts i alguns caps de setmana venien o hi anàvem.
M'hauria agradat que els
meus fills escrivissin les seves experiències; en aquesta ocasió
no ha sigut possible i jo
explicaré alguns detalls que vaig anar observant amb la seva
vivència.
L'avi Cisco era molt
reservat, encara que els estimava molt a tots quatre. Un dels seus
detalls era; que tot i sent diabètic
i no poder menjar pastissos, el dia del sant dels nets els n'hi
comprava
un, i ell no el
tastava... L'avia Lola, com que nosaltres teníem botiga de
comestibles, si marxava uns dies a Guimerà, li
portaven la Mª Rosa, i allà es pot dir que hi va aprendre a
caminar.
Dels avis materns de sant
Vicenç, l'avia Roser els feia carícies i els afalagava, i l'avi
Joan, recordo que els hi explicava
contes, que incloïen moralitats de vida. També els demanava que
resessin i
demanessin a Jesús per
la pau de tot el món: Europa, Àsia , Àfrica, Amèrica i Oceania.
Per la primera comunió
de molts dels seus dotze nets, els dedicava un poema.
Ens agradaria que
els nostres nets, tinguessin molts bons records de nosaltres.
Ramon i
Rosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada