dimarts, 11 de desembre de 2012

TARDA DE CINEMA


Al meu marit li agradava molt l'esport, ja de jove jugava a futbol.  La seva afició el va portar a fer-se soci del Barça, i assitia al Camp cada quinze dies a veure el partit. 
Ens vam casar i perquè jo mi aficionés, amb va fer sòcia. A mi no m'entusiasmava; hi anava molt poc, la meva il·lusió era anar el cinema o al teatre.
Al poc temps de casats, em vaig quedar embarassada, va néixer la nostra filla gran i la segona al cap de dos anys i tres mesos. Vivíem a casa dels seus pares i, la veritat, anar al cinema, era una forma d'evadir-me d'aquell enllaç familiar, en què no podíem gaudir de la intimitat de parella, tant desitjada quan ets jove.
A Pallejà hi havia un Casino que projectaven pel·lícules, i en algunes ocasions acabaven amb fòrum; a mi m'entusiasmava! Més endavant, en el Castell, i organitzat per la Parròquia, també hi passaven pel·lícules, llavors hi assistíem amb les nenes.
Em faltaven pocs dies per tenir el tercer fill. El dissabte dia 1 d'octubre de 1960, vam portar les nenes a La Masó, allà hi passaven una temporada els meus sogres amb el meu cunyat sacerdot. El diumenge dia 2, recordo que van venir els meus pares, vam compartir unes pastes per berenar que ells portaren de sant Vicenç, ens vam acomiadar desitjam-me una hora ben curta i marxaren amb el  tren. Llavors nosaltres vam anar al cinema al Castell. Jo pensava que projectarien “ Música i Lágrimas”drama musical  amb Glen Miller i Helen Berger que fou estrenada el 1953 a E.U.Però no, la peli era “Safari”;amb poc entusiasme, ens vam acomodar. No havia passat mitja hora, que li vaig dir al meu marit:- Marxem, que em comencen dolors molt forts.!A les 10 del vespre naixia a la clínica Sta. Fe el nostre tercer fill, un nen!    
És curiós, va ser engendrat la nit de Nadal i va néixer en una tarda de Cinema!  
Rosa



POEMES HAIKUS

Ens hem estimat
i cinquanta anys d'amor
ja hem celebrat!


Unió de  mans  
obren uns nous horitzons
de pau en el món!


Roses del jardí
festegen la rosada
al llarg del matí





dimarts, 4 de desembre de 2012

MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA A TERRASSA


Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa

Unes quantes persones del grup de Xerraires de Pallejà vam fer una visita al Museu.
Quina riquesa de coneixements rebérem, sobre l'antic funcionament d'una fàbrica tèxtil. Des de finals del segle XVIII s'inicià una veritable revolució en la industria tradicional, amb una nova forma d'organització del treball -la fàbrica- amb l'explotació de noves fonts d'energia. La gran protagonista d'aquest procés fou la industria tèxtil del cotò i la llana. Terrassa i Sabadell es van convertir en les dues principals ciutats tèxtils de Catalunya i de l'Estat Espanyol.
Durant la visita guiada, ens acompanyaren al soterrani de la fàbrica per visitar les grans carboneres, les calderes, la xemeneia i la màquina de vapor, que era el cor de la fàbrica. Després férem un recorregut per la nau per conèixer els diferents moments del procés de producció: la preparació de la llana per a filar, la filatura, el tissatge, els tints, els acabats, i el magatzem.



Excepcional observar la maquinaria tèxtil tant per la seva qualitat tècnica com l'estat de conservació. Interesantìssim també el funcionament humà i les normes que s'establien pel treball, reflectits amb diversos cartells molts severs i puntuals.
Al acabar la visita vam tenir un espai, per llegir uns poemes referents al treball a la fàbrica, que va escriure Miquel Martí i Pol. Nova oració del parenostre, L'Elionor, De Semàntica, Balada, Mot d'ordre, No estem mai sols, Ordre de fabricació, Les paraules.
Al acabar la visita vam tenir un espai, per llegir uns poemes referents al treball a la fàbrica, que va escriure Miquel Martí i Pol. 

Nova oració del parenostre, L'Elionor, De Semàntica, Balada, Mot d'ordre, No estem mai sols, Ordre de fabricació, Les paraules
        
        Nova oració del Parenostre
Pare nostre que esteu en el cel
sia augmentat sovint el nostre sou,
vingui a nosaltres la jornada de set hores,
facis un xic la nostre voluntat,
així com la d'aquells que sempre manen.
El nostre pa de cada dia
doneu-nos-el més fàcil que no pas el d'avui,
perdoneu els nostres pecats
així com nosaltres perdonem
els dels nostres encarregats
i no ens deixeu caure a les mans del director,
ans advertiu-nos si s'apropa,. Amen

               De Semàntica
Tot darrerament
                                                         a la fàbrica
han millorat molt
les relacions humanes.
Ara mateix, per exemple,
de treure la prima setmanal
a una treballadora
per un barreig de fil,
posem per cas,
o algun acte menor d'indisciplina,
ja no s'en diu imposar una sanció;
s'en diu estimular el sentit
de la responsabilitat.


      
                           Rosa Juncadella, octubre de 2012

dimarts, 13 de novembre de 2012

VOTACIONS A CATALUNYA 2012


S'acosta el temps d'anar decidint el vot pels que van treballant per la
Independència.
Volem prendre-ho seriosament. En pot dependre el futur dels nostres néts i nétes, creiem que els nostres fills o filles encara arribaran a gaudir del millorament del nou estat.
Nosaltres, ja un xic grans, crec que només en veurem els problemes que aniran sorgint; perquè el PP, amb la seva majoria a Espanya i els elements que el governen, ens posaran totes les barreres hagudes i per haver : mentides, difamacions, ens enviaran el llop de la por, enganyaran els ignorants amb promeses falses...
Molts de nosaltres ens donarem per molt satisfets, si arribem a aconseguir un estat propi per Catalunya.
Ara bé, si s'aconsegueix, caldrà un canvi d'estructures molt gran per ordenar conceptes i prioritats econòmiques, començant pels que governen, pels bancs, per un repartiment més just dels diners, per gastar molt menys amb armament, per valorar molt més la investigació, potenciar els recursos de que disposem a Catalunya; la riquesa dels camps, el sol que sempre ens saluda per produir electricitat... Faltarà molta sensatesa. No se sap si seran prou generosos i capaços de fer un gran canvi radical, perquè depèn de la decisió de moltes persones, ja ho diu el refrany: “Tants caps tants barrets”
Rosa, 1 de novembre de 2012 

divendres, 9 de novembre de 2012

PARAULES CURTES LLARGS SOMRIURES

Estàvem fent una partida de dominó amb parelles i tot d'una la meva amiga preparava una capsa en la que hi tenia les pastilles seleccionades per la seva malaltia, li tocava prendre'n una a les vuit del vespre. Al veure el seu moviment, li vaig dir espontàniament. -Bon profit! Li va fer gràcia i va esclatar a riure i jo vaig seguir dient: -És l'aperitiu? Tenia la pastilla de les vuit als dits i no era capaç de posar-se-la a la boca, perquè no paràvem de riure totes dues, tant !que ploràvem de tant riure. Quan marxàvem a casa comentava amb el meu marit. -Sembla mentida que una petita broma pugui donar una felicitat llarga a una malalta. Per ella, va ser un evadir-se un rate't dels seus malts! Per mi, satisfacció de sens pensar-ho, donar felicitat!
Rosa

dimarts, 30 d’octubre de 2012

CATALUNYA NOSTRE MARE


Catalunya és la nostra mare
i com a tal l'hem d'estimar,
ella ens mima i ens abraça
i ens incita a caminar.

Sempre espera de nosaltres
que visquem amb llibertat,
que tots junts dones i homes
fem llargs passos endavant.

Treballem tots a la una
i no tindrem desenganys.
Escampem nostres arrels,
les costums i tradicions,
la nostra llengua materna
i tot lo bo arreu del món.

Els polítics amb justícia
l'han d'aprendre a governar...
Economistes amb perícia
es mouran per fer-la gran.
Científics amb s'ha recerca
nostre ciència escamparan.

La pagesia laboriosa i cauta
de bons fruits ens omplirà.
I si el nostre poble avança
llocs de treball tornaran.

Escriptors pintors i poetes
pel mon ho anirem anunciant,
dones i homes la farem noble,
joves, nens i nenes la faran gran,
serà orgull dels nostres pobles
gloria i honor dels catalans.

Visca Catalunya i tothom que s'he l'estima,

Rosa 

ENSURT




Tenia la representació d'una empresa de plaques solars. El meu treball em feia desplaçar a diferents llocs d'Europa, per tant, no pernoctava a casa cada dia. Els caps de setmana sempre arribava a partir de les 6 de la tarda. Aquell dissabte era l'aniversari de la Marta, li agradaven molt les roses, i li vaig comprar un pomell.
De sobte va entrar a la floristeria un antic company de batxiller; tenia moltes ganes de parlar de les nostres aventures i vam anar a la cafeteria. No vaig parar compte que em passava el temps i, distret no vaig telefonar a la meva íntima amiga.
Arribava a casa molt xiroi amb el pom, pensava invitar-la a celebrar-ho al restaurant quan, oh dissort! Me la vaig trobar asseguda al sofà desmaiada... un llibre a terra.
Tenia les mans gelades sobre la falda, portava la bata de seda blanca que li havia regalat, la cabellera li reposava sobre les espatlles. Li vaig parlar a cau d'orella i no em va contestar; semblava que havia plorat... Vaig obrir la finestra per que entrés aire fresc. La cridava pel seu nom, li acaronava el front i, tot d'una, va obrir els seus ulls blaus i em va mirar dolçament... Poc a poc es va anar incorporant i es va mantenir dreta i rígida abraçada a mi durant uns instants. De sobte es va desplomar, va caure a terra com un sac i no vaig poder evitar-ho. Immediatament vaig trucar a una ambulància i vaig anar amb ella a l'hospital.
Ara ja es va recuperant, estic sempre al seu costat, uneixo les meves mans amb les seves encara tremoloses, intento animar-la i li dic amorosament: aviat tornarem a casa i plantarem geranis per il·luminar la nostra finestra!
Marta, ja és primavera!
Rosa

dilluns, 29 d’octubre de 2012

PER TOTS SANTS, PANELLETS I CASTANYES


 
                Preparant els panellets
                hi poso gran il·lusió,
                les tradicions catalanes
                no es poden pas perdre, no!

                Tinc l'ametlla triturada
                el sucre també pesat,
                les patates que ja bullen
                i aviat tot remenat.

                Raspadura de llimona,
                per donar-li bon sabor.
                Els adorno amb cireres
                i codonyat del més bo .

                També en faré d'ametllat
                de pinyons que molt amb costen,
                els de coco i de cafè
                que es fan, amb un tres i  no res.

                En pintaré amb xocolate
                que agraden als nens petits,
                les castanyes ben torrades
                i a llepar-nos tots els dits.

                Rosa

                                                               

dimecres, 17 d’octubre de 2012

18 ANYS ! FELIÇ, ANIVERSARI LÍDIA





                    L IDER DE GRUP                
                    Í MPLICADA        
                    D INÀMICA                                        
                    I NNOVADORA                                          
                    A FECTUOSA                                      
                                                             
                           LL UITADORA                                                                                
                            O  PTIMISTA                                        
                            R  E SPONSABLE                                
                            T  ENAÇ,AMB IDEALS                                                  
     
                                 A MANT DE LES LLENGUES
                                  L ÒGICA, PEL FUTUR...            
                                  E MPRENADORA        
                                  G ENEROSA
                                  R AONABLE
                                  E XPLÍCITA
                                  T REMPADA

                 
                             Lídia i Guim Llort Aegret

     
Viatgera incansable salvant totes les pors. Estimes la família, els amics les teves arrels, la teva terra natal. Estem segurs que encara que no estiguis sempre amb nosaltres, ens tens i et tenim sempre en el cor.   
T'estimem i t'enyorem molt! Que Déu il·lumini sempre el teu camí.
Els teus avis, Ramon i Rosa 
31 de juliol de 2012
                       
                   

dimarts, 16 d’octubre de 2012

MONTSERRAT, JOIA DE CATALUNYA!






He besat la Moreneta
    i li he fet més d'un petó,
        recordant als que no hi són
      i en senten un gran enyor.

Li he demanat ajuda
          per uns temps de transició,
                   m'ha semblat, que em somreia...
            tot dient-me a cau d'orella...
       sobretot, no tingueu por!

     Tireu endavant amb pau,
         prepareu un món més just,
          que jo estaré amb vosaltres
   i us estimo molt a tots.

          Rosa, 14 d'octubre de 2012



LA VIA LÀCTIA


Passem uns dies de vacances amb la nostra néta més petita  en un poblet de muntanya on hi ha pocs habitants.

Les cases de pagès, amb els seus horts i corrals, estan distanciades les unes de les altres. La llum per la part exterior de les cases  és molt feble.
Les persones d'aquest  poble, com a  bons catalans tenen esperit d'estalvi, matinen amb el cant dels galls i van a dormir quan s'enfosqueix.
Al carrer la il·luminació dóna molt que desitjar i la casa que hem llogat està  separada del poble. El que pot semblar un inconvenient per a molts, per a la nostra néta és avantatge. Cada vespre, després de sopar, fem un petit tomb a l'entorn dels pins. Ens posem les xiruques i l'anorac i prenem les lots. Després de gaudir de les postes de sol, passegem a la llum de la lluna; a ella li agrada observar  les cuques de llum, escoltar la remor dels arbres, percebre la melodia d'alguns animalons, contemplar les estrelles, contar-les...
Una nit no vam sortir, ja que estava completament fosc; la lluna ben amagada... 



Vam pujar al terrat mig tristos, ens asseguérem al banc fent comentaris, i, oh sorpresa! vam veure una gran resplendor que de sobte no enteníem. Una cua blanquinosa on les estrelles brillaven com uns petits diamants; com podia aparèixer en un firmament tant negre? Però l'avi, que és molt sabut, va dir tot decidit: és la Via Làctia! Quina visió tant bonica i tant inesperada! La Martina, molt contenta, volia baixar al carrer per veure si l'atrapava; no parava de preguntar, allò que representava, i, d'on havia sortit; ella mai ho havia vist. Li vam explicar que la Via Làctia és la nostra Galàxia. Un estol d'estels amb  forma de disc que inclou el Sol i el Sistema Solar. Després d'un llarg diàleg vàrem anar a dormir amb el pacte que al matí, a l'hora d'esmorzar, continuaríem parlant-ne, i ,ella va preguntar, demà encara la podrem veure?

Rosa, 1 d'octubre de 2012

diumenge, 16 de setembre de 2012

50 ANYS DE SACERDOT


                     Església de Guimerà
Rèplica Retaule del segle XV Ramon de Mur    


J  ove elegant i decidit
O rgull i goig dels seus pares,
A nimat i treballador
N avegava amb la vocació.

   LLest i astut com cap altre
   O rganitzat i espavilat
   R eflexiu i abnegat
   T reball a molts ha donat
 
            B on sacerdot i amic
              A collidor dels fidels,
              D edicat a evangelitzar
              I  nventant noves vivències
              E spirituals i humanes;
              S eguint el camí de Crist!
                         Rosa i Ramon
              
             Felicitats, Joan Llort i Badies
         





                       En el llarg del meu passeig
                dos signes he contemplat,
                una antiga creu de terme
                i una ermita en el serrat.

L'ermita de La Bovera
que guarda tots els sembrats,
els ametllers i oliveres
i les cabanes de pedra.

                La Creu de terme d'el poble
                que horts i vinyes va mirant,
                són signes de fe i amor
                dels nostres avantpassats.
                                Rosa


Comencem buscant la roba         
que guardem en el bagul,
per ambientar a poc apoc,
la festa del Medieval.
Preparem-nos per gaudir-la
vestint-nos petits i grans;
adients seguim la historia 
amb les costums del poblat.
Rosa





Les vinyes quina sorpresa!
avui fan un altre cara,
la pluja tant esperada
per fi, ahir arribava;
peró els raïms comentaven:
-gracies, però molt tardana!


He pujat a la Cirera
i la font estava seca,
he sentit molta tristesa
dons caminava de-pressa
per asseurem un xiquet
i gaudir de l'aigua fresca.
Rosa

Oliveres que plantaren 
els nostres avantpassats,
si la pluja no els saluda
no se com acabaran.
Sou arbres tots centenaris
que mima-ban nostres avis,
oh cel! envia'ls un raig
que revifin les olives,
ja que un dels millors olis
el donen les arbequines.
Rosa



Els galls ja de bon matí
amb quic queri quic cridaven,
despertaven les gallines                 
i amatents les festejaven,
esperant el seu coc, coc
quan els ous elles covaven.
Rosa

VACANCES A GUIMERÀ



Hem sortit a caminar
i els ocellets ja cantaven,
ballaven una gran  dansa
tot passejant amb ramades,
ens donaven el bon dia
amb els cants que entonaven.
Rosa


dimecres, 18 de juliol de 2012

Bones Vacances!

Si vols venir a Guimerà 
molt be t'ho podràs passar
i si vens els 11 i 12 d'agost
del Medieval gaudiràs!


 Música ambiental
  Pensaments gratuits
 Joguines
     Malabarismes




Diversió i menjars a dojo.


T'esperem, Rosa


dimarts, 12 de juny de 2012

TOSSA


Tossa
Bell patrimoni medieval
a l'entorn de Vila Vella,
ets l'historia del teu poble
i la riquesa de gent noble.
Oh! Castell emmurallat
que presideixes el mar,
les teves rues constants
son miralls pels visitants.
En el teu barri mariner
amb carrers petits de pedra,
hi van viure els pescadors
quan plegaven de la feina.
Els teus boscos i turons
que s'estenen ran del mar,
molta gent si ha entusiasmat
per parlar-ne arreu del món.
Escriptors, s'hi han inspirat,
dels poetes t'has fet musa,
els fotògrafs t'han plasmat
i els pintors amb tu han fet art.
Rosa





dilluns, 21 de maig de 2012


En la cambra hi has somniat            
il•lusions i esperances,                                          
i els colors que li has donat                                  
t’han omplert de benaurances.                            

Gaudeix  sempre amb el record                              
de la joia que vas viure,                                              
si hi ha un dia nuvolós                                          
sabràs trobar-hi un somriure.                                

Rosa

diumenge, 20 de maig de 2012

SOMNIS D'AMOR


                            
                            En la cambra hi has somniat  
                                          il·lusions i esperances,
                            i els colors que hi has donat                          

                            tan omplert de benaurances.
                                                                              
                            Gaudeix sempre amb el record                                     

                            de la joia que vas viure,
                            si hi ha un dia nuvolós
                            sabràs trobar-hi un somriure.                                                                        
                            
                            Rosa                              
                           
                            

divendres, 18 de maig de 2012

CLUB DE LECTURA BIBLIOTECA PALLEJÀ


Club de lectura del mes de maig

Al club de lectura de dissabte passat vam tenir l'oportunitat de conversar amb l'escriptora Isabel-Clara Simó sobre la seva novel·la Amor meva. Va ser una tertúlia molt agradable i amb una notable assistència de públic. La propera trobada del club de lectura serà el dissabte 9 de juny, i la novel·la que comentarem és Sota la pols de Jordi Coca.
Aprofitant que la visita de l'escriptora Isabel-Clara Simó coincidia amb la posada en marxa de la campanya de la Marató contra la pobresa a Pallejà, amb la instal·lació a la Plaça del Castell d'un plafó perquè els ciutadans de Pallejà puguin deixar els seus missatges, va ser l'autora qui va posar el primer desig:

"La solidaritat és més que una paraula. La solidaritat és demostrar que som un poble, teixit de complicitats i, també, d'amor. Participem-hi!"
Molt interessant la trobada. Rosa

dilluns, 30 d’abril de 2012

TEMPS DE CRISI - COMMEMORACIONS


Als avantpassats els farem homenatge per agrair el seu esforç.
Deixant de banda la crisi i posant imaginació, amb pocs diners es fa molt

CENT CINQUANTA ANYS DE L'ESGLÉSIA NOVA
13 de juliol de 1862 a 13 de juliol de 2012

Enguany celebrem amb joia
tres grans esdeveniments,
encara que estem en crisi
cal fer-ne un gran esment.

No fan falta grans despeses,
sí, un munt d'imaginació,
agraint als nostres avis
el seu anhel i ambició.

Recordant molts anys enrere
envoltats de privacions,
hi havia gent amb empenta
que trobaven solucions.

L'església nova començaven
amb moltes dificultats,
la guerra copsà les obres
i diners també en mancaven.

Aquest any fent molts esforços
s'hagut de tornar a arranjar,
esperem que per les festes
tots ho puguem celebrar.

CENT ANYS DE L'ARRIBADA DEL CARRILET
29 de desembre de 1912 a 29 de desembre de 2012

Les diligències i carros
quedaren en segon lloc,
car les vies preparaven
per desfilar-hi els vagons.

M'imagino l'entusiasme
d'un dia tan esperat,
que amb una gran majestat
el carrilet va arribar.

A l'estació de Pallejà,
van penjar-hi unes garlandes,
i tota la gent del poble
l'esperaven fent gatzara.

Tothom volia pujar-hi
gaudint de la novetat
tot pitant i fumejant
s'omplia de vilatans.

CENT ANYS D'AIGUA CORRENT EN EL POBLE de1912 a 2012

A les fonts de bon matí
s'organitzaven les cues,
omplint aigua pel menjar,
per beure i pel bestiar.

També val la pena dir-ho
que s'ho passaven molt bé,
tot fent petà la xerrada
parlant de moda al carrer.

Quan l'aigua baixà de Can Seix
era pura i cristallina,
pel poble va ser un gran bé
i la feina compartida.

Quina joia per les dones
del poble de Pallejà,
deixar cubells i galledes
i no haver de carregar.

Amb els pous d'algunes cases
i pous i sínies pels camps
els pagesos d'aquest poble
horts i camps anaven regant.

Perdoneu si m'he fet pesada
car no podia treure res,
tres avanços en un poble
mereixen això i molt més.
Rosa

 Amb aquest conjunt de poemes em vaig fer mereixedora 
del primer premi sant Jordi 2012  Grup F Majors de 50 anys








dissabte, 28 d’abril de 2012

LLOANÇA A LA MEVA MARE


           Mare, el teu nom era Roser
i del vostre amor en naixien,
set poncelles que es teixien
fruint vostre tarannà sincer.

Amb quatre noies i tres nois,
Déu ens do de goig i  fatigues,
mes en el vostre jardí xiroi,
tots hi  vam viure alegries.

Pare i mare, moltes gràcies
pel nom que em vàreu posar,
amb l’amor i el nom de Rosa,
de molts colors en faig rams.

Avui és la teva festa, mare!
t’envio el meu preuat tresor,
grans poncelles i un poema
plens de tendresa i olor.
Rosa 
                                                   
                        " Poema enviat al Cel"
                              Dia de la Mare
                                                         



















dijous, 26 d’abril de 2012

LILÀ FLORIT

OH BONIC LILÀ FLORIT
QUE PERFUMES TOT L'AMBIENT
SOLS FLOREIXES UN COP L'ANY
PERÒ ET GAUDIM INTENSAMENT.
ROSA

dimecres, 25 d’abril de 2012

CONCURS LITERARI SANT JORDI 2012

En el Castell de Pallejà
molta gent ens vam trobar,
i el grup dels Escriptors
alguns premis vam guanyar.










Aquest grup te molt futur
i valor pel que ha costat,

ens faltava professora
i a la fi ja l'hem trobat.
















Aurora et donem gràcies

per tot el  teu esforç,
entre tots arribarem
a fer un Pallejà millor.



Van participar unes 75 persones des de nens i nenes a majors de 50 anys, repartits en diferents grups.


















Gracies a l'ajuntament  a l'equip de cultura i a tot al jurat

Rosa

DIADA DE SANT JORDI



LA DIADA DE SANT JORDI
ENS FA VIURE ENAMORATS
AMB EL LLIBRE I LA ROSA
RESPIREM FELICITAT.

VISCA CATALUNYA I A TOTS ELS QUE L'ESTIMEM!
ROSA JUNCADELLA