dimarts, 11 de desembre del 2012
TARDA DE CINEMA
Al meu marit li agradava molt l'esport, ja de jove jugava a futbol. La seva afició el va portar a fer-se soci del Barça, i assitia al Camp cada quinze dies a veure el partit.
Ens vam casar i perquè jo mi aficionés, amb va fer sòcia. A mi no m'entusiasmava; hi anava molt poc, la meva il·lusió era anar el cinema o al teatre.
Al poc temps de casats, em vaig quedar embarassada, va néixer la nostra filla gran i la segona al cap de dos anys i tres mesos. Vivíem a casa dels seus pares i, la veritat, anar al cinema, era una forma d'evadir-me d'aquell enllaç familiar, en què no podíem gaudir de la intimitat de parella, tant desitjada quan ets jove.
A Pallejà hi havia un Casino que projectaven pel·lícules, i en algunes ocasions acabaven amb fòrum; a mi m'entusiasmava! Més endavant, en el Castell, i organitzat per la Parròquia, també hi passaven pel·lícules, llavors hi assistíem amb les nenes.
Em faltaven pocs dies per tenir el tercer fill. El dissabte dia 1 d'octubre de 1960, vam portar les nenes a La Masó, allà hi passaven una temporada els meus sogres amb el meu cunyat sacerdot. El diumenge dia 2, recordo que van venir els meus pares, vam compartir unes pastes per berenar que ells portaren de sant Vicenç, ens vam acomiadar desitjam-me una hora ben curta i marxaren amb el tren. Llavors nosaltres vam anar al cinema al Castell. Jo pensava que projectarien “ Música i Lágrimas”drama musical amb Glen Miller i Helen Berger que fou estrenada el 1953 a E.U.Però no, la peli era “Safari”;amb poc entusiasme, ens vam acomodar. No havia passat mitja hora, que li vaig dir al meu marit:- Marxem, que em comencen dolors molt forts.!A les 10 del vespre naixia a la clínica Sta. Fe el nostre tercer fill, un nen!
És curiós, va ser engendrat la nit de Nadal i va néixer en una tarda de Cinema!
Rosa
POEMES HAIKUS
Ens hem estimat
i cinquanta anys d'amor
ja hem celebrat!
Unió de mans
obren uns nous horitzons
de pau en el món!
Roses del jardí
festegen la rosada
al llarg del matí
dimarts, 4 de desembre del 2012
MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA A TERRASSA
Museu
de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa
Unes quantes persones del
grup de Xerraires de Pallejà vam fer una visita al Museu.
Quina riquesa de
coneixements rebérem, sobre l'antic funcionament d'una fàbrica
tèxtil. Des de finals del segle XVIII s'inicià una veritable
revolució en la industria tradicional, amb una nova forma
d'organització del treball -la fàbrica- amb l'explotació de noves
fonts d'energia. La gran protagonista d'aquest procés fou la
industria tèxtil del cotò i la llana. Terrassa i Sabadell es van
convertir en les dues principals ciutats tèxtils de Catalunya i de
l'Estat Espanyol.
Durant la visita guiada,
ens acompanyaren al soterrani de la fàbrica per visitar les grans
carboneres, les calderes, la xemeneia i la màquina de vapor, que era
el cor de la fàbrica. Després férem un recorregut per la nau per
conèixer els diferents moments del procés de producció: la
preparació de la llana per a filar, la filatura, el tissatge, els
tints, els acabats, i el magatzem.
Excepcional observar
la maquinaria tèxtil tant per la seva qualitat tècnica com l'estat de conservació. Interesantìssim també el funcionament humà
i les normes que s'establien pel treball, reflectits amb diversos
cartells molts severs i puntuals.
Al acabar la visita vam
tenir un espai, per llegir uns poemes referents al treball a la
fàbrica, que va escriure Miquel Martí i Pol. Nova oració del
parenostre, L'Elionor, De Semàntica, Balada, Mot d'ordre, No estem
mai sols, Ordre de fabricació, Les paraules.
Al acabar la visita vam
tenir un espai, per llegir uns poemes referents al treball a la
fàbrica, que va escriure Miquel Martí i Pol.
Nova oració del
parenostre, L'Elionor, De Semàntica, Balada, Mot d'ordre, No estem
mai sols, Ordre de fabricació, Les paraules
Nova
oració del Parenostre
Pare
nostre que esteu en el cel
sia
augmentat sovint el nostre sou,
vingui
a nosaltres la jornada de set hores,
facis
un xic la nostre voluntat,
així
com la d'aquells que sempre manen.
El
nostre pa de cada dia
doneu-nos-el
més fàcil que no pas el d'avui,
perdoneu
els nostres pecats
així
com nosaltres perdonem
els
dels nostres encarregats
i no
ens deixeu caure a les mans del director,
ans
advertiu-nos si s'apropa,. Amen
De
Semàntica
Tot
darrerament
a la fàbrica
han
millorat molt
les
relacions humanes.
Ara
mateix, per exemple,
de
treure la prima setmanal
a una
treballadora
per un
barreig de fil,
posem
per cas,
o
algun acte menor d'indisciplina,
ja no
s'en diu imposar una sanció;
s'en
diu estimular el sentit
de la
responsabilitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)