dimarts, 11 de desembre del 2012

TARDA DE CINEMA


Al meu marit li agradava molt l'esport, ja de jove jugava a futbol.  La seva afició el va portar a fer-se soci del Barça, i assitia al Camp cada quinze dies a veure el partit. 
Ens vam casar i perquè jo mi aficionés, amb va fer sòcia. A mi no m'entusiasmava; hi anava molt poc, la meva il·lusió era anar el cinema o al teatre.
Al poc temps de casats, em vaig quedar embarassada, va néixer la nostra filla gran i la segona al cap de dos anys i tres mesos. Vivíem a casa dels seus pares i, la veritat, anar al cinema, era una forma d'evadir-me d'aquell enllaç familiar, en què no podíem gaudir de la intimitat de parella, tant desitjada quan ets jove.
A Pallejà hi havia un Casino que projectaven pel·lícules, i en algunes ocasions acabaven amb fòrum; a mi m'entusiasmava! Més endavant, en el Castell, i organitzat per la Parròquia, també hi passaven pel·lícules, llavors hi assistíem amb les nenes.
Em faltaven pocs dies per tenir el tercer fill. El dissabte dia 1 d'octubre de 1960, vam portar les nenes a La Masó, allà hi passaven una temporada els meus sogres amb el meu cunyat sacerdot. El diumenge dia 2, recordo que van venir els meus pares, vam compartir unes pastes per berenar que ells portaren de sant Vicenç, ens vam acomiadar desitjam-me una hora ben curta i marxaren amb el  tren. Llavors nosaltres vam anar al cinema al Castell. Jo pensava que projectarien “ Música i Lágrimas”drama musical  amb Glen Miller i Helen Berger que fou estrenada el 1953 a E.U.Però no, la peli era “Safari”;amb poc entusiasme, ens vam acomodar. No havia passat mitja hora, que li vaig dir al meu marit:- Marxem, que em comencen dolors molt forts.!A les 10 del vespre naixia a la clínica Sta. Fe el nostre tercer fill, un nen!    
És curiós, va ser engendrat la nit de Nadal i va néixer en una tarda de Cinema!  
Rosa



POEMES HAIKUS

Ens hem estimat
i cinquanta anys d'amor
ja hem celebrat!


Unió de  mans  
obren uns nous horitzons
de pau en el món!


Roses del jardí
festegen la rosada
al llarg del matí





dimarts, 4 de desembre del 2012

MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA A TERRASSA


Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa

Unes quantes persones del grup de Xerraires de Pallejà vam fer una visita al Museu.
Quina riquesa de coneixements rebérem, sobre l'antic funcionament d'una fàbrica tèxtil. Des de finals del segle XVIII s'inicià una veritable revolució en la industria tradicional, amb una nova forma d'organització del treball -la fàbrica- amb l'explotació de noves fonts d'energia. La gran protagonista d'aquest procés fou la industria tèxtil del cotò i la llana. Terrassa i Sabadell es van convertir en les dues principals ciutats tèxtils de Catalunya i de l'Estat Espanyol.
Durant la visita guiada, ens acompanyaren al soterrani de la fàbrica per visitar les grans carboneres, les calderes, la xemeneia i la màquina de vapor, que era el cor de la fàbrica. Després férem un recorregut per la nau per conèixer els diferents moments del procés de producció: la preparació de la llana per a filar, la filatura, el tissatge, els tints, els acabats, i el magatzem.



Excepcional observar la maquinaria tèxtil tant per la seva qualitat tècnica com l'estat de conservació. Interesantìssim també el funcionament humà i les normes que s'establien pel treball, reflectits amb diversos cartells molts severs i puntuals.
Al acabar la visita vam tenir un espai, per llegir uns poemes referents al treball a la fàbrica, que va escriure Miquel Martí i Pol. Nova oració del parenostre, L'Elionor, De Semàntica, Balada, Mot d'ordre, No estem mai sols, Ordre de fabricació, Les paraules.
Al acabar la visita vam tenir un espai, per llegir uns poemes referents al treball a la fàbrica, que va escriure Miquel Martí i Pol. 

Nova oració del parenostre, L'Elionor, De Semàntica, Balada, Mot d'ordre, No estem mai sols, Ordre de fabricació, Les paraules
        
        Nova oració del Parenostre
Pare nostre que esteu en el cel
sia augmentat sovint el nostre sou,
vingui a nosaltres la jornada de set hores,
facis un xic la nostre voluntat,
així com la d'aquells que sempre manen.
El nostre pa de cada dia
doneu-nos-el més fàcil que no pas el d'avui,
perdoneu els nostres pecats
així com nosaltres perdonem
els dels nostres encarregats
i no ens deixeu caure a les mans del director,
ans advertiu-nos si s'apropa,. Amen

               De Semàntica
Tot darrerament
                                                         a la fàbrica
han millorat molt
les relacions humanes.
Ara mateix, per exemple,
de treure la prima setmanal
a una treballadora
per un barreig de fil,
posem per cas,
o algun acte menor d'indisciplina,
ja no s'en diu imposar una sanció;
s'en diu estimular el sentit
de la responsabilitat.


      
                           Rosa Juncadella, octubre de 2012