dijous, 26 de maig de 2011

LA FONT DEL CARINYO

Hem dit i està comprovat,
que amb l’amor i la tendresa
molts de mals si han curat,
amb el foc de l’abraçada
fugen dolors i ansietats.

Hi ha moments en la vida,
que amb una forta abraçada
teixim llaços d’amistat,
amb persones allunyades
que voldríem retrobar.
                                             
                                                                                 
Succeeix moltes vegades,
que ens han mancat paraules    
per expressar un sentiment,
i un petó i una abraçada
han superat nostre intent.

L’abraçada és confiança,
fortalesa i energia
protecció i seguretat,
auto estima i remei
per ser feliç cada dia.

Si, si, amb declaro romàntica; paraula que ja no es porta... segons expressa el jovent. Es que la font del “Carinyo”, amb reviu dit sentiment.

Qui no transforma amb afecte aquesta bella paraula que amb català no existeix?. “Carinyo”! Es amor, es amistat, es tendresa? Quina fragància es respira amb els arbres i l’herbei !, els nostres ulls es fascinen contemplant la bella plaça i la font amb degoteig! i en el fons de les oïdes hi ressona el xiuxiueig del cant infinit d’ocells. El sol ens volia complaure amb la seva llum resplendent, mes no vingué a saludar-nos i crec que molt be gaudia contemplant la nostra gent.

Hem viscut una jornada que ja mai oblidaré i voldria assabentar-me de l’origen del nom de la font. He sentit comentaris que la senyora Mercè mestressa de la casa, havia sofert una malaltia, que amb l’aigua d’aquesta font i amb l’amor del seu espòs la va pogué vèncer.
Rosa
Caminada Gent Gran 13 d’octubre de 2008






dijous, 12 de maig de 2011

DIADA SARDANISTA 14 I 15 DE MAIG DE 2011


La sardana és bella, és galana
passa de pares a fills,
és joia saber ballar-la
és goig repartir els seus punts.

Tot obrint una rotllana
s'hi uneixen moltes mans,
hi puntegen amb gran cura
catalans i emigrants,
s'ho passen molt bé ballant-la
pares, fills i els avis grans.

L'oferim a Santa Eulàlia
perquè guiï els nostres cors,
volem que Pallejà sigui,
poble regit per l'amor.

Posem les mans ben obertes
a tots els nous ciutadans,
fem-ne d'ella un gran símbol,
que ens faci molt més germans.

Que mai ningú pugui dir-nos
que a la rotllana no hi cap,
ensenyem-nos, estimem-nos,
obrim-nos de bat a bat.

Correm doncs, tots a la plaça
que la cobla està esperant,
la tenora ja refila,
el tamborí marca el compàs.
Rosa   

                                           

     

dilluns, 9 de maig de 2011

LA CAPUTXETA VERMELLA

Mentre amb el cant dels ocells gaudia
la olor i la bellesa de flors de colors,
la “Caputxeta Vermella” es perdia
en mig d'un frondós i molt espès bosc.


Portava pastissos, collia floretes
per l'àvia malalta que molt estimava,
quan menys s'ho pensava el llop va fer cap,
i ella espantada, es posà a plorar.

El llop amb astúcia davant va passar
a l'àvia enganya-va sa dolça veueta,
i va obrir la porta la bona velleta,
ja que esperava, a la seva neta.

Va devorar a l'àvia en mig de terror
i amb la seva roba al llit s'estirà,
la nena arribava i molt s'estranyà
de veure a l'àvia, amb un canvi tant gros.

  • Àvia, àvia, quins ulls més grossos que tens!
  • Són per a veure't millor- li va dir el llop
  • Àvia, àvia, quines orelles més grosses que tens!
  • Són per sentir-te millor- repetí el llop
  • Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!
  • Són per ... menjar-te millor!- i la devorà.
    Un caçador arribava dons el llop veié passar
    i junt amb un segador, sa panxa van foradar.
    Amb joia l'àvia i la neta sortiren a respirar
    i celebraven joioses, aquest nou ressuscitar.

En aquest conte de la Caputxeta vermella, a la seva mare no li agrada que vagi sola pel bosc.
Sembla ser que en l'actualitat el món està capgirat. En els boscos hi ha llops emancipats que ja no ataquen a les persones... En canvi en els pobles i en les ciutats, hi ha homes o dones que mai han deixat la seva animalitat. No devoren als nens ni a les nenes, però les malmeten amb actes ben repugnants.
No sé si s'en podria fer un conte, però és una tràgica història que val la pena explicar.
            Cal alertar a tots els nens i nenes que existeixen persones   molt perverses.
Rosa 5 de maig de 2011

dimecres, 4 de maig de 2011

NO MALMETIS UNA VIDA

Si tu noia jove o dona               
per descuit o inconsciència 
t'has quedat embarassada,
no malmetis aquest ser.


Sé que per tu és un trauma;
-jo- no l'havia desitjat!
No et quedis sola, busca,
trobaràs qui et fa costat.


Ja persones preparades
i ajuda et voldran donar
Seràs molt ben acollida
i et podran aconsellar.


Hi ha infinitat de parelles
que desitgen tenir fills
i mai han tingut la joia 
de poder-ne aconseguir.


Aquest ser que no desitges
l'acolliran bones mans,
uns pares que molt l'estimin
ajudant-lo a fer-se gran.


Noia,si tu ets generosa
ja mai te'n penediràs,
si avortes, potser algun dia
ben trista ho lamentaràs.

Rosa