dissabte, 31 de desembre de 2011

BON ANY 2012

Que el desig d'un any nou millor
es faci pura realitat
 a la gent més empobrida.
Que no els manqui el treball, 
tampoc un sostre adequat.
Moltes felicitats!
Rosa Juncadella

dissabte, 17 de desembre de 2011

RAP ALS 10 MINUTS PER CAP D'ANY


Per a 10 persones

30 talls de rap
150 grams d'ametlles torrades
4 grans d'all
Una llauna petita de tomàquet
Un got i mig d'oli (petit)
Un raig de llimona

Preparació

Poseu els talls de rap en una cassola de terrissa amb un raig de llimona.
Tritureu les ametlles torrades i els alls.
Macereu el rap, amb el tomàquet, les ametlles i els alls durant dues hores.
Abans de començar a dinar, escalfeu l'oli en una paella petita.
Tireu-lo per damunt del rap i el feu coure lentament durant 10 minuts.


Si voleu podeu guarnir-lo amb gambes.  

Bon profit
Rosa

dimarts, 13 de desembre de 2011

FESTA DE SANT NICOLAU


DE SANT NICOLAU LA FESTA
LA MÉS TÍPICA DE L'ANY
EL DESCANÇ DE L'INFANTESA
QUE NO OBLIDAREM JA MAI.

Així començaven la seva cantada un grup d'alumnes del col·legi Jacint Verdaguer, que amb l'intent de gaudir delectant-nos amb les seves cançons, ens apropaven a les nostres arrels centenàries. Van fer un tomb per diversos centres del poble i amb la seva típica cistella recaptaven diners per els nens de Cochabamba de Bolívia.
Acabant la cantada van fer una demostració de bastoners. El que actuava de bisbe Nicolau es va treure la mitra i s'afegí al grup.
Moltes felicitats i gràcies perquè ens apropeu a les nostres arrels.   Rosa


   
            NOSTRES FESTES D'ALEGRÍA
D'ALEGRIA SENS IGUAL
LES FINESES D'AQUEST DÍA
LES PROMESES DE TOT L'ANY.

dissabte, 10 de desembre de 2011

ACRÒSTIC GENT GRAN






 Generosos
    Entusiastes   
      Novedosos  
         Trafeguts      
         
  





Gratificants
  Realistes
    Agradables
       Narratius
                                
                                                   
                                          
         


     

 








Perseverants
 Aventurers
   Llaminers
     Estudiants
       Joiosos
         Amables




                
Apasionats
    Comunitaris
   Trobadors
          Il·lusionistes
      Viatgers
           Agosarats



                        












       
                          
FELIÇ NADAL I ANY NOU!  

   ROSA JUNCADELLA





              
                                







                      


dijous, 8 de desembre de 2011

NADAL INFINITAT DE SENTIMENTS

Germans i pares vivíem
un gran esdeveniment:
Jesús, naixia a l'estable
i ho feia pobrament!

El pessebre anàvem fent
tot preparant les cantades,
amb escudella i pollastre
festejàvem les diades.

A casa el tió apeixàvem
amb les taronges i pomes,
i el bastó fort escalfàvem
perquè postres ens cagués.

                          Han anat passat els anys
                          s'han canviat els ambients
                          llums, regals, bones vacances,
                          que no hi falti, res, de res!



Enguany ens sentim més pobres,
tenim un futur molt incert,
potser viurem el pessebre
curull de nous sentiments?
Rosa

dijous, 1 de desembre de 2011

HIVERN

La tardor ens va deixant,
ja l'hivern tenim a prop,
preparem uns bons tions
per a cremar-los al foc.


Quina gelada que ha fet!
tinc les mans totes glaçades,
no hem poso de mala llet
car tinc roses esclatades.


Les baranes del jardí
estan curulles de neu,
anuncien bon hivern
i festes molt senyalades.


Pel desembre festes grans
preparem amb il·lusió, 
més hi ha pobres al voltant
que amunteguen uns cartrons.


Que a ningú falti la llar
per fer unes bones torrades,
i pernil i un got de vi
per festejar les diades.                 
Rosa


Rosa 

dilluns, 14 de novembre de 2011











TARDOR- BOLETS, SABOR, IL·LUSIÓ

Estem en temps de tardor
i les fulles van caient,
deixen colors diferents
tot formant unes catifes.
La verdor que il·luminava
es transforma en bells colors
vermell, taronja i groc
fent un paisatge preciós.
Rosa Juncadella

FULLES- INFINITAT DE COLORS




diumenge, 13 de novembre de 2011

10 ANIVERSARI CENTRE DE DIA ANNA RIBOT

      Ramon qui ens ho havia de dir
       que avui el Centre de Dia
         celebraria amb esplendor  
           l0 anys de la inauguració.  




Recordes el primer dia que vam parlar amb la senyora Gloria, d'un projecte de Centre de Dia per Pallejà i ella ens contestava: a mi tot el que es pugui fer per aquest poble i la seva gent m'encantarà i sobretot per la gent gran. Però es clar, necessito algú  que m'assessori. Després vam parlar amb el senyor Casimir i ens va dir si la Gloria ho diu, jo confirmo el doble. L'assessor va ser en Xavier Molins fill de la senyora Gloria, que va prendre tant d'interès en el projecte, que per això és van fer passos molt aviat.
Varem parlar amb el senyor Batlle Josep Cardús de la necessitat que teníem a Pallejà d'una alternativa per les persones mancades física o mentalment, que no volien anar a una residència, ja que els feia molt d'impacte deixar la seva família i les pertinences que estimaven des de tota la vida.
Li va semblar molt interessant l'idea però inaccessible per falta de recursos i estava assebantat de que en algun poble n'hi havia, però no funcionava prou be, per manca de personal assistent.
Nosaltres li vam dir: n'hem visitat alguns i si que funcionen.
Llavors la família Molins va pactar una Fundació que l'anomenaren: “Fundació Anna Ribot” en record de la seva mare i avia que tant havia fet i estimat Pallejà.
Seguiré explicant el procés , en diferents ocasions i acabo dient: 


MOLTES FELICITATS I MOLTES GRACIES A TOTS ELS QUE HEU FET POSSIBLE AQUEST PROJECTE I AL PERSONAL QUE HI TREBALLEU AMB TANT D'AMOR, PERQUÈ SIGUI UN CENTRE MODELIC.
Rosa Juncadella        
P allejà, 5 de novembre de 2011

dilluns, 7 de novembre de 2011

JA TENIM CENTRE DE DIA




Mare,
Avui ens han dit a l'escola que diumenge a Pallejà fan la inauguració d'un centre de dia
 Què es un centre de dia?
-Seu un moment,que intentaré explicar-t'ho.
Mira, quan tu i el teu germà éreu molt petits el vostre pare i jo treballàvem, per tant no podíem estar amb vosaltres tot el dia.
Us estimàvem molt,voliem fer-vos créixer feliços i vàrem tenir l'alternativa de portar-vos al jardí d’infància.
No sé si ho recordes!
Allà vàreu aprendre bons hàbits, compartir els jocs amb altres nens i nenes, ordenar-los després, rentar-vos les mans i la cara, cantar, parlar, mirar i escenificar contes, descobrir infinitat de coses que us serviran per sempre.
Dons, bé un centre de dia és un lloc adient per les persones velletes o discapacitades, que no es poden tenir cura per elles soles.
El centre de Pallejà està format per una gran sala amb diferents estances: espais per a fer exercici físic, treballs manuals i jocs, altres estances com la cuina, el menjador, sala de descans i per a relaxar-se, estança per a les cures i la visita mèdica, sala de bany. Està tot rodejat de jardins, preciós...
Els avis tot fent activitats, parlaran, cantaran, riuran, compartiran problemes, faran nous amics i amigues, després d'unes hores distrets i feliços tornaran a casa seva o dels fills o dels nets.

-Mare, si algun dia hi van els meus avis, jo aniré a rebre'ls i els hi parlaré de l'institut, dels meus jocs, dels meus amics, de les meves núvies…
Amb l'avi parlarem del Barça i amb l'avia de poemes i jardins. Ells m'explicaran com sho han passat i potser m'ensenyaran els seus treballs.
També recordarem els contes i els jocs i els petons que ens donàvem quan em feien de cangurs.!

Rosa Juncadella
Pallejà 7-10-2001




dimecres, 2 de novembre de 2011

EL CEMENTIRI ANTIC DE PALLEJÀ

Tinc la sana costum de visitar el cementiri de Pallejà en la diada de Tots Sants, dia en que també es commemora la festa dels fidels difunts. En el transcurs de la meva visita, faig una pregaria per totes les persones que hi ha enterrades. També amb el cor ben trist hi vaig en dies d’enterrament del nostres familiars i dels amics o amigues més íntims.

Avui he entrat a visitar-lo, per a fer una descripció i un breu comentari.
En el seu entorn exterior hi ha un parc amb gespa molt ben cultivada, uns bancs per descansar o també per meditar i uns jardinets amb flors a l’entorn de la reixa d’entrada. A la part de dins contemplo uns xiprers, dos panteons i diversos pisos de nínxols, alguns carregats de flors, també hi ha corones dipositades a honor dels difunts més recents. Les làpides porten el nom i cognoms de les famílies respectives i algun que altre retrat seguit de creus, imatges i objectes que poden ser referents a els difunts que hi descansen.

Jo anava pensant: Els xiprers son signe d’acolliment i ens obren a l’infinit. Els rams de flors - que en cert punt donen impressió d’exposició, tot i que respecto el sentit i l’emoció amb que les dipositen familiars i amics - ben aviat es panseixen i s’assequen. Us dic amb tota franquesa, que el que m’ha captat més atenció, son els retrats amb els noms corresponents. A mi, amb queden molt gravades les fesomies de les persones que fan vida en el nostre poble i la bona relació que he tingut amb elles, fins i tot en les salutacions en el passeig pel carrer, i m’agrada recordar els seus fets. També he descobert que hi ha difunts o difuntes que han mort fa poc temps i no n’estava assabentada.

Al asseurem en el banc del passeig, he començat a meditar que si tens fe, no pots quedar-te amb la fredor de la caixa. Aquest es el motiu que em porta a recordar les persones en vida i amb els seus fets positius, tot esperant i desitjant que puguin gaudir duna vida més feliç a l’infinit de Déu.

Rosa
Pallejà 8-2-2007

dilluns, 10 d’octubre de 2011

Acrostic Rafa

80 ANYS -  FELIÇ ANIVERSARI RAFA !
                                                                 
R  EFLEXIU              
    A  TRAFEGAT                              
         F  ANTÀSTIC                    
             A  NIMADOR                



  J  OVIAL
      U  NIVERSAL
            N  ARRADOR                                    
                 C  APTIVADOR
                      A  GRADABLE
                           D  IVERTIDOR
                                E  NTUSIASTA                                                                            
                                     LL  AMINER      
                                            A  GOSARAT
                                                                             
                                                                         
          U  TÓPIC                                        
               R  IALLER
                    P  ALLASO                                          
                        I  MAGINÀRI
                            N  ICARAGÜENC
                                 E  SPECTACULAR
                                      S  ENSACIONAL




   ROSA, 1 D'OCTUBRE DE 2011
     
         FAMÍLIA  LLORT JUNCADELLA
                                                                                   
                                                                                 
                                                                                                                                                                                                 
                 

dissabte, 17 de setembre de 2011

CONTE DEL RENOM DE LES CASES DE GUIMERÀ



Avui diada de la Gent Gran i d'homenatge a 6 persones que enguany compleixen 90 anys us parlaré d'un conte que em va explicar un senyor que fa pocs dies va venir a visitar el Mercat Medieval i el Museu. Per cert li va agradar molt i va dir que el Museu l'haurien de promocionar molt més. Jo li vaig dir que si no ho tenia mal entès, a partir d'aquest any cada dissabte i diumenge obrien unes hores.

Va donar un tomb pel poble i li va fer molta gràcia els cognoms de les cases. I ara us explicaré el seu conte.

Soc amic del Rebaño, vaig venir Doreta, no soc Moliner, ni Fuster, ni em dic Silvestre, però si toco l'Acordeón, i pujant la costa del Barri no en vaig trovar cap de Blanc, ni Negre, ni Ros, ni Roset, ni Rosa que serien cinc, que vol dir Cinco.

El cap de munt de la costa ni havia un de Sec, que feia el Primo, el Tabola que anava atabalat, però no ni havia cap de Sort, Cego, Manco, ni Coix.

Al entrar a la plaça en vaig veure vuit que vol dir Ocho, no ni havia cap de Besó ni que es digués Francesc, però si hi havia un Nano que és deia Biel que tenia un Perdalet, el Sebastianet que portava una Perdiu, també hi havia una Josepa que portava una Coloma, el Ponet que tenia una Garça que era molt Manseta, el Magi que busacava un Cargol , el Rauet que perseguia un Colom i el Xolador que parlava amb el Canyo.

A tots aquests els van lligar amb Betes a una Cadena. Tot baixant cap el riu no va veure cap Morera, però si una Mora menjant un Fesol, un Sigro, i de postres Moretes.

Seguint el riu Corb, passant per cal Caminer, va arribar a la Vall Santa... I aquí ja va acabar el seu conte.

D'aquest petit conte en vull fer una Calca en memòria del Miquel molt amic meu que fa pocs dies ens va deixar, tot dedicant-lo a la seva família , la Maria, el Pere i el Xavier.

I jo el Farnou veí de cala Paula tocant el Cornet i fent Xaranga, dic molt fort: ¡Moltes gràcies a tots i a totes que m'heu escoltat!

¡Visca Guimerà i visca Catalunya!

Ramon Llort
Guimerà, 21 d'agost de 2011

divendres, 8 de juliol de 2011

FESTA MAJOR



A Pallejà com d'altres pobles,
tenim dues Festes Majors,
el febrer, per santa Eulàlia
i el juliol, commemoració.
No sabem pas gens del cert
quins i quan  les van fundar,
però la d'estiu mes antiga, 
ja ve de molts anys enllà. 


Els pobles tenien festes
en honor dels sants patrons.
Pallejà, poble pagès, 
celebrava sant Antoni 
i san Isidre llaurador. 
Fa anys que les van aglutinar
amb dues festes mes grans
i !Festa Major! les van batejar. 


Volem festes ben lluïdes
que hi col·labori tothom,
de calés sabem que en manquen
posem-hi imaginació,
tornem-nos un xic tots nens
i en gaudirem de debò.
Fullegem ben be el programa
i junts  farem gran gatzara.


Fem grup sortint el carrer 
amb xerinola a les taules.
Preparem uns bons menjars, 
pels convidats i família,
mengem rostit, bevem cava,  
que no hi manquin els pastissos  
que ja prendrem Danacol 
per curar el colesterol.


Rosa
                                                                   

dimarts, 5 de juliol de 2011

AMB POCA AIGUA S'OFEGA



Hi havia una vegada en un poble petit, una família amb quatre fills: dues noies i dos nois. La gent del poble vivien de la pagesia i de la cria d'animals.
Un dels nois, des de petit, era molt aventurer i sempre llegia contes fantàstics. En fer-se gran va dir als seus pares que volia anar a fer fortuna a l'Havana. En Joan va animar també el seu germà Domènec per fer junts l'aventura. Els seus pares trobaven que era molt agosarat que emprenguessin aquell viatge, i no es refiaven massa de la promesa de treball que ell justificava.

En aquella família hi vivia una tia soltera que es deia Rita. Era molt baixeta, portava un monyo recollit amb pocs cabells i es vestia amb roba fosca. Quan es va assabentar del viatge dels seus nebots va posar el crit al cel:
  • “ No sabeu amb què us podeu trobar travessant amb vaixell el gran mar...
    Els seus nebots li deien que no calia que patís.
  • Tia, vostè amb poca aigua s'ofega.
    Ella els contestava.
  • Molt bé, ja us ho trobareu

Van emprendre el viatge l'any 1810 i, sabeu quant temps van estar a arribar-hi? Tres mesos! Un cop allà, van visitar l'empresari d'obres que els havien recomanat; els va atendre molt bé, els va buscar un petit lloc per aposentar-se i van començar treballant de manobres. De mica en mica anaren progressant de categoria i van guanyar molts i molts diners...

A que no ho pensaríeu mai! La tia Rita va fer un canvi extraordinari pensant amb el progrés dels seus nebots i es moria de ganes de veure'ls. Els nebots en una de les seves cartes, li van dir que ja no es passaven tantes hores en vaixell. Junt amb una amiga també solterona, van decidir embarcar.

El viatge d'anada va ser excel·lent: la mar estava molt tranquil·la, l'estada també va ser bona, però ah xiquets! en tornar es va complicar tot; de sobte es va presentar una terrible tempesta, el perill era tan gran... que el capità de l'embarcació va cridar !sálvese quien pueda! Tota l'embarcació es va agenollar a resar, fins i tot el capità que deia que no creia amb Deu ni en la seva Mare...
D'arribada al seu poble, comentaven l'esfereïdora aventura que juntes havien passat.

En Joan tenia núvia i va tornar al cap d'uns anys amb una maleta plena d'onzes d'or, ja podeu imaginar el casament que van fer!

En Domenec va quedar-se més anys a Cuba i va fundar una banca.

Els seus pares també van gaudir de la fortuna dels seus fills. Van fer un canvi molt gran en la seva forma de viure i, fins i tot, el poble, va rebre una recompensa en metàl·lic per arranjar la plaça.

La tia Rita s'anava fent gran sense treure's del cap aquell fatídic viatge, va malaltejar i al poc temps es va morir.
I sabeu com va morir?
Ofegada a la banyera!
Des de les hores els nens cantaven mig jugant i plorant a la plaça.
                                         A la tia Rita
                                         li feia por el mar,
                                         i a dins la banyera
                                         s'hi va ofegar.
                                        Rosa, 8 de maig de 2011  

dimecres, 29 de juny de 2011

NATURA FORMOSA

Que formosa es la natura
amb gira-sols, blat i ordi;
prometen la bona anyada
pels pagesos esperada.

Els xiprers obren el pas
pels amics de caminades,
diuen amb grat esplendor:
!Benvinguts, a nostres cases!
Rosa Juncadella







LA CALMA DE LA MAR

En la calma de la mar
les barquetes fan estada
pel somni d'algun infant
que vol fer-hi passejada.


Les cases blanques festegen
amb harmonia el cel blau
i les muntanyes expressen 
un panorama especial.
Rosa Juncadella



EXPOSICIÓ DE QUADRES AL CASTELL

El dia 23 de Juny es va inaugurar una exposició de quadres d'autors de Pallejà i alguns i algunes del club d'escriptors vam escriure un poema o un petit relat com a dedicatòria d'elogi a alguns.
Us faig participar dels quadres en els que vaig dedicar el meu poema.  





Les roses joia preuada,

m'encanten els seus colors
i l-olor de matinada.

Cada mati quan les rego
semble ser que elles es parlen
i atretes amb mirar dolç
comencen a enamorar-se.

Mercè, amb els teus quadres
reflecteixes t-on amor
en els colors lila i rosa
i plasmes mils de records.

Rosa Juncadella


dissabte, 18 de juny de 2011

BASQUET PALLEJÀ JÚNIOR A

                                   


                     
    Visca Pallejà Júnior A, campió de Catalunya. !Felicitats! 




El diumenge dia 12 de juny del 2011 l'equip de Pallejà Júnior, campió de Barcelona van fer la final de Catalunya, a la ciutat de Tàrrega El mati van jugar amb el Reus campió de Tarragona i els guanyaren per 40 punts.
També va jugar el Palamós campió de Girona amb l'equip d'Andorra campió de Lleida, i guanyà Andorra per 7 punts.
A la tarda van fer l'eliminatoria Pallejà-Andorra i va guanyar Pallejà per 6 punts.

dilluns, 13 de juny de 2011

MENORCA ROMÀNTICA

Mes de Març quina verdor
floretes grogues, molt vives
formoses com es gessamí,
tan sols els hi manca olor.

Cales i caletes, quin somni,
quin relax, quina il·lusió
quan hi canten es ocells
allí s’hi veu resplendor.



Taules i tudons de pedra
son part de sa vostra història.
Olivera borda tens vida
per fer tanques, quina glòria.

Ses parets de pedra seca
protegeixen vostre figueres
i ses coves artesanes
aixopluguen els ramats.

Coves naturals que acullen
a joves en son descans
fins i tot guarden ses tombes
dels vostres avantpassats.

Ses roques de varies formes
son riquesa de sa illa,
ses figures, bells colors,
formen guàrdia nit i dia.



Pastissets i ensaïmades
       son del bo, el millor.
       Sa torrada amb sobrassada
       i es ric formatge de Maó.

      Tastar vostre caldereta,
      és per llepar-se`n ses dits.
      Vostres joies son ben fines,
      vostres ceràmiques un encís.

     A sa cala Santandria
     uns dies i hem passat.
     A Prinsotél amb sa caleta,
     hi hem fet jocs,
     també hem ballat.

     Menorquins i menorquines
     ja ens toca dir-vos adéu,
     més que no sigui per sempre
     si Déu vol ja tornarem.
     Rosa
     2ª part
     Primer premi Sant Jordi 2000



dimecres, 8 de juny de 2011

MENORCA UN TROSET DE CEL

Menorca bella sublim
rica en sa teva història
tu arribaràs a es cim
fent verge sa trajectòria.


Blanques sou belles casetes
contrasteu es mar tan blau.
Vostre cel ací es molt clar,
sa rosada do especial.


Persones grates i senzilles
que bonica es sa parla,
Menorquí  llengua tan digna
no us sa deixeu trepitjar.


A ses visitants obriu portes
mes ja mai us oblideu
d’ensenyar ses coses vostres
segurs, sense recel.


Sa confiança ensenyeu-los
sa pau, sa tranquil·litat,
allò ric de sa arquitectura,
que es com un cel immediat.


Prop a propet de sa mar
les barques fan correries
o! poblet de pescadors
conserveu vostre poesia.


Ses cançons belles d’amor
que cantàveu a pagès
no les deixeu de racó
canteu-les, son tradició!


Menorquins i menorquines
conserveu vostres arrels
que es turisme mai malmeti
vostres raconets de cel.
Rosa 1º Premi sant Jordi 2000

dijous, 26 de maig de 2011

LA FONT DEL CARINYO

Hem dit i està comprovat,
que amb l’amor i la tendresa
molts de mals si han curat,
amb el foc de l’abraçada
fugen dolors i ansietats.

Hi ha moments en la vida,
que amb una forta abraçada
teixim llaços d’amistat,
amb persones allunyades
que voldríem retrobar.
                                             
                                                                                 
Succeeix moltes vegades,
que ens han mancat paraules    
per expressar un sentiment,
i un petó i una abraçada
han superat nostre intent.

L’abraçada és confiança,
fortalesa i energia
protecció i seguretat,
auto estima i remei
per ser feliç cada dia.

Si, si, amb declaro romàntica; paraula que ja no es porta... segons expressa el jovent. Es que la font del “Carinyo”, amb reviu dit sentiment.

Qui no transforma amb afecte aquesta bella paraula que amb català no existeix?. “Carinyo”! Es amor, es amistat, es tendresa? Quina fragància es respira amb els arbres i l’herbei !, els nostres ulls es fascinen contemplant la bella plaça i la font amb degoteig! i en el fons de les oïdes hi ressona el xiuxiueig del cant infinit d’ocells. El sol ens volia complaure amb la seva llum resplendent, mes no vingué a saludar-nos i crec que molt be gaudia contemplant la nostra gent.

Hem viscut una jornada que ja mai oblidaré i voldria assabentar-me de l’origen del nom de la font. He sentit comentaris que la senyora Mercè mestressa de la casa, havia sofert una malaltia, que amb l’aigua d’aquesta font i amb l’amor del seu espòs la va pogué vèncer.
Rosa
Caminada Gent Gran 13 d’octubre de 2008