dissabte, 13 de juliol de 2013

CAP DE SETMANA AL BERGUEDÀ

En Jordi s'afanyava a acabar els deures. Els seus pares li van prometre que si els enllestia de pressa, el dissabte  marxarien d'excursió al Berguedà per passar-hi el cap de setmana.
A les sis del matí els pares van despertar el Jordi i a la seva germana petita Martina. Van saltar del llit corrent. Tots junts van preparar l'esmorzar i van emprendre el viatge.
Era el mes d'octubre, començava a fer fresca, però els primers rajos de sol anunciaven uns dies esplendorosos.
Van parar-se en una arbreda que ja començava a despendre fulles de tots colors. Els dos germans eren molt feliços trepitjant aquella catifa natural. El seu cruixit era com un compàs que els feia avançar tot cantant i dansant. A les cara si reflectia un bell somriure.
Els pares van treure de la motxilla uns entrepans amb pernil i uns termos amb llet calenta i cafè. Es van asseure en una roca i allà van començar a programar la seva sortida.
Al migdia van arribar a la casa rural de “Can Toni “ de La Nou de Berguedà. Van saludar la mestressa, van deixar les seves bosses de roba i van sortir a fer un tomb per l'entorn del poble. Van visitar una església romànica, la font de cal Petzí i també van divisar uns boscos que prometien molts i molts bolets...
Després de dinar van descobrir els racons de la casa rural: l' hort molt frondós, els galliners, els corrals, els porcs, els cavalls i les vaques. Van fer un tomb per la Basílica de Lourdes de la Nou i van començar a fer un volt pel bosc més proper, per si trobaven algun bolet per sopar.
L'endemà de bon matí, el cant del gall els va despertar. Mentre esmorzaven sentien la remor de les vaques i els cavalls i el coc-coc de les gallines que anaven ponent els ous. Amb la mestressa, la senyora Teresa, van agafar un cistell molt gran i van recollir els ous que el proper dilluns havia de vendre al mercat.
-I aquests ous que té aquí tan tapats? li van preguntar els nens.
-Després, a la tarda, ja veureu per què els deixem tapats i en una habitació fosca i calenta.
Tot entusiasmats, van comentar-ho amb els pares, però quan van veure els cavalls petits van córrer per cavalcar junt amb altres nens i nenes que corrien per ser els primers. El senyor Toni, amo de la casa, vigilava la quitxalla... Els pares van aprofitar per anar a buscar bolets i en van omplir un cistell ben gran, tot posant en una bossa alguns que no coneixien gaire.
Mentrestant, la mestressa preparava unes plates d'amanida amb enciams, tomàquets, pastanagues,
cebes, pebrots, raves, tot acabat de collir del seu hort i unes bones olives que tenia guardades al rebost. Unes altres plates amb pernil, fuet, botifarra blanca i negre, i trossos de diversos formatges
d'elaboració pròpia. Els macarrons ja quasi estaven gratinats. Els conills i pollastres es rostien a les cassoles esperant si arribaven els bolets. De postres, sorpresa... raïm, pomes, figues, flam, fruits secs, mel i mató, tot de collita pròpia.
Els pares, mares, nenes i nens van entrar al menjador. Els esperava la tasca de parar la taula i tenir a punt la gana que a aquella hora no li podia faltar a ningú.
En acabar de dinar pares i fills van fer una sobretaula llarga explicant vivències, acudits i cantant algunes cançons populars que entonaven de petits.
No hi va faltar l'exhibició de cistells de bolets que cadascú havia trobat i els comentaris de les sorpreses agradables que els havia proporcionat la troballa.
Quan ja acabaven d'omplir les bosses i motxilles per començar a marxar, la senyora Teresa va cridar els nens i les nenes per ensenyar-los uns naixements que potser no havien vist mai...
Els va demanar que entressin amb silenci... de vuit en vuit en una habitació petita i mig fosca.
Oh! -van exclamar molt fluixet, quina meravella!
Alguns ous s'anaven trencant i sortien a poc a poc els pollets que abans havien covat les gallines.
Mentre feien rotllana per cantar “l'Hora dels Adéus”, el temps anava canviant ràpidament.
Per l'horitzó el sol lluïa amb resplendor la seva posta, i per dalt d'alguna muntanya s'apropaven uns núvols, que poc a poc anaven descarregant una pluja fina, que durant el retorn lliscava suaument pels vidres de l'auto. Mentrestant els nens comentaven amb alegria la seva sortida plena de sorpreses.
Ho agraïen petonejant als seus pares i desitjaven arribar a casa per explicar-ho als avis i ensenyar-los les fotos que havien fet.
Rosa,
Pallejà, 12 d'octubre de 2010


















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada