divendres, 31 de desembre del 2010

TESTIMONIATGE ¡ EL TABAC MATA !



       El dia de Sant Joan celebràvem el teu sant a  
       Bellvei. Durant la sobretaula vaig observar que
       feies mala cara, estaves més prim...Al preguntar
       si no et trobaves bé, vas respondre:
    -Em ve una grip forta!
    Que gran va ser la teva grip! El dilluns dia 27 anaves al sastre a recollir el teu ultim conjunt d'americana i pantalons. En arribar a la rectoria la febre et deixava al llit, la metgessa deia:
    - Mossèn Joan te pleura... convé fer-li una bona revisió.
    Dimecres dia 29 vas venir a Pallejà. Sols portaves una bossa amb una camisa i una muda interior, els llibres del rés diari i els rosaris.
    Al passar-te per la pantalla,el metge em deia amb senyes que mirés bé el pulmó dret. Mentre et vesties la mala notícia em va segar les cames:
    -Té un tumor gran i no em fa cap gràcia. Convé fer radiografies, anàlisis, proves...
    Vaig telefonar al Ramon. T'ingressàvem a la clínica Tres Torres; pronòstic dolent:
    -Càncer de pulmons, un tumor gran al dret i ramificacions a l'esquerra.
    -Fuma vostè? Li pregunten els metges...
    -Fa tres anys que he deixat el tabac.
    -No hi fa res, aquesta ha estat la causa.
    Els dos metges van coincidir que no es podia operar. Li van donar vida per tres mesos.
    Jo, hauria cridat per les places:
    Per l'interès del negoci
    deixen vendre verí...
    No fumeu! No fumeu!
    Prepareu la vostre mort!
    A casa, el tabac va desaparèixer.
    Estic escrivint vetllant el seu son inquiet, potser seran les seves últimes hores... Com acabarà la seva vida?
    Quina incògnita, Senyor! Néixer i morir, el gran misteri!
    El seu cos va perdent les carns, fa dies que no menja, tan sols accepta l'aigua, alguns cops li provoca vomit, viu ben bé de l'aire del cel... Li donem calmants, ell no ho voldria, no ens pot dir el perquè, li posem a la boca tot dormint, ja no té vigor per parlar, les últimes paraules foren: sem...pre, sem...pre, sem...pre, i es posà trist doncs no li sortia la resta.
    Ara dorm serè, nosaltres no volem que sofreixi. Déu estima l'home i el metge te mitjans per no fer-lo patir... Beneïda sigui la ciència!
    Moria el dia 2 de desembre de 1988. Fou enterrat a Bellvei, el poble que havia exercit el seu ministeri, volia quedar-se amb els seus feligresos.
      Rosa, desembre de 1988


2011 ANY NOU, VIDA NOVA



Ai uf! Tot s'ha apujat
fins el tabac s'ha disparat.

Si fumà per tu és un vici,
pensa-ho  bé,
marxa ja del precipici.

Si em dius que hi sents plaer,
pensa-ho bé
pots estalviar molts diners.

La teva salut i la dels demès,
pensa-ho bé,
podrà millorar molt més.

Rosa

dimarts, 14 de desembre del 2010

AMICS DEL PESSEBRE MONUMENTAL

M'imagino que durant els dies i les hores que dediqueu a preparar el pessebre, dialogueu de temes molt actuals, però segur que també parleu de la vostra infantessa:  el caga tió, el pessebre que fèieu a casa o a l'escola, les cançons nadalenques tant entranyables, la festa dels Reis Mags.

Crec que no deixeu de banda la trobada familiar, i és clar, surten els bons àpats que preparaven la mare o l'àvia: escudella i carn d'olla amb una bona pilota, pollastre farcit de prunes i pinyons, els torrons i neules que solia cagà el tió i que s'acompanyava d'un xampany dolç.

L'entorn familiar ja es preparava, per fer cantades i xerinola a l'entorn de la gran taula.
--------------------------------------------------------

Aviat ens reunirem de nou, per a la inauguració de tot el vostre art pessebrista amb l'entorn tant bonic del Castell, estem segurs que aportareu detalls encara més artístics i innovadors.

El grup de tertúlia de Gent Gran del Casal, enguany presentarem un pessebre diferent, que tot ser més senzill, ha estat confeccionat amb molta il·lusió i afecte.

El divendres, dia 17, en l'acte inaugural, ens plauria compartir algunes nadales amb tots vosaltres i gaudir junts de totes les aportacions.

Desitgem un bon Nadal i un millor Any Nou a tots i a totes. Que els Reis Mags encara que sigui any de crisi, no passin de llarg per cap finestra.

Enhorabona a tothom que col·labora a mantenir les festes tradicionals!


Rosa, 13 de desembre de 2010. Diada de santa Llúcia.








ENTRE DOS MÓNS

Parella nostàlgica...
semblen preocupats...
de la bella Àfrica
han pensat marxar.

Millor món esperen...
qui els acollirà ?
la nova cultura
sabran acceptar?

Sou joves encara
i us adaptareu,
si estimeu la terra,
be us hi trobareu.  

Farem entre tots
un món de colors,
on hi puguin viure
blancs, negres i grocs                                                                                                                                                                                                 

                                        
Un mon que plantegi
justícia i amor,
sense afany de lucres...
que embruteixen tot.

 Rosa
 Gener 2009

diumenge, 12 de desembre del 2010

NADAL CADA DIA

Jesús ha nascut per tots
a l'entorn d'una establia,
l'escalfen la mula i el bou,
Josep i Maria l'estimen

Ell ens porta l'esperança
d'una nova vida digna,           
la pau expandeix pel mon
i la fraternitat compartida.

Si vivim el seu missatge,
Nadal serà cada dia,
si posem el nostre esforç,
millorarem moltes vides.       

Perquè tanta fanfàrria
de llums i de sons,
si no som capaços
de canviar un xic el món?
Rosa



Us desitgem un bon Nadal
i un Any Nou molt millor.
Ramon i Rosa
Desembre de 2010


dissabte, 11 de desembre del 2010

DIA JOIÓS

Com es vivia Nadal a casa l'any 1938

Nadal s'acosta, bella diada.
Uns dies abans preparem ja
un lloc de casa per el pessebre
i fem els plans per començar.

Un munt de fustes i tions guerxos,
són les muntanyes que anem a fer:
grans fondalades i cims altíssims
per on hi vinguin ramats de bens.

Sacs vells es busquen per estripar-los
guix amb destresa sabem posar,
fustes molt velles ben combinades
plans i muntanyes per adornar.

El pla en marxa, fem comentaris:
és molt més maco que l'any passat”
Vull que intervinguin els nens i nenes
tots els de casa, ja està pactat.

El pare arregla alguna cosa,
la mare, roba busca per fons
i la quitxalla la més petita
fan comentaris plens d'il·lusions.

Una gran caixa del rebost treuen
on les figures passen el temps,
l'obren, somriuen i els petits canten,
és la gran joia, tots molt contents.

Treuen la molsa que ja està seca,
el bou, la mula i els pastorets
i per fi treuen d'una capseta,
Josep, Maria i el Jesuset.

Les muntanyes totes són fetes,
les figuretes van arribant,
sempre caminen totes soletes,
son tant formoses! Déu es molt gran.

Joan Juncadella, Nadal 1938

diumenge, 5 de desembre del 2010

M'ESTANT ENVAINT DE CORREUS RACISTES

Van celebrar l'aniversari a la terrassa d'un restaurant molt prop de la platja.

En començar la sobre taula, es va obrir una conversa sobre la invasió.

Alguns estaven d'acord, d'altres ho defensaven... fins i tot un familiar que mai es destacava conversant, es va implicar per dir-hi la seva.

Les veus pujaren de to...

En Miquel, un dels nens que estava ben enjogassat, els hi va dir:

-No us baralleu!

La Berta replicà:

-No fill, no ens barallem pas, però és que estic molt enfadada. M'estan envaint, demanant que  ho passi, i jo, la veritat, si no estic segura de que és cert, no ho vull fer.

Va explicar que fins i tot  n'havia rebut algun, que va poder comprovar que no reflectia la veritat.

Aquí també va haver-hi moltes opinions.

-En un altre ocasió, us n'ensenyaré un, que em va fer tanta ràbia... que tot i sent molt extens vaig copiar-lo manualment. Però de passar-lo; res de res.

Per apaivagar la conversa, en Josep el seu marit, va fer una proposta:

-Una bona solució seria no fer-ne córrer cap. Ja veuríeu que ben aviat es cansarien de tantes mentides.

L'àvia Maria, que escoltava atentament, però que a causa de la seva sordesa no aclaria gaire bé la conversa  digué:

-L'altre dia em va semblar sentir a TV3... que es començava una campanya sobre el problema del que em penso que esteu parlant... No sé si ho recordaré prou bé. Crec que van dir que havien editat un... “Manual per combatre rumors i estereotips sobre la diversitat cultural”.

En acomiadar-se, els va semblar que havia estat molt saludable parlar tots plegats de un tema força preocupant.
 Rosa, 29 de novembre de 2010

dissabte, 4 de desembre del 2010

CAL ESTALVIAR

Mentre preparaven el pessebre, la Martina li diu a la mare:
-Mare aquest pastor el llenço, perquè no té braços.
La mare li contesta:
-No, filla no, l'hem de aprofitar: a una mà li posarem el bastó i a l'altre el present pel nen Jesús.
Rosa Juncadella

PETIT CONTE DE NADAL

Contaminació
Uns nens que arribaren d'un país molt pobre a una ciutat rica , es quedaren bocabadats en contemplar tants llums i garlandes de colors.
Preguntaren: -Que passa que tot està il·luminat.
Els nens de la ciutat contestaren.
-Es que arriba Nadal!
Ells, tot esperant, tornaren a preguntar
-Ve de dalt? i perquè tarda tant a baixar?





Empipats, els seus amics respongueren.
-Es que la contaminació, no el deixa passar...
Rosa Juncadella


VIDA AL DESSERT


Una ginecòloga catalana va anar a fer una estada al Sàhara amb l'idea de visitar les dones que viuen tant pobrament. Una de elles tenia un tumor a la matriu. En arribar a Barcelona va fer els tràmits necessaris per extirpar-li el tumor. Quan la van avisar per venir a operar-se, i ja arribada a Barcelona, és van trobar amb la sorpresa que a més a més del tumor havia engendrat un fill i calculava que estava de vuit mesos. La ginecòloga va exposar el cas a una amiga del seu poble. Aquesta va decidir d'acollir-la a casa seva fins el dia del part. El desembre de 2005, uns dies abans de Nadal naixia un nen preciós a la Creu Roja de l'Hospitalet. L'anomenaren, Sidi Mohamed.
Que serà de la vida d'aquest nen i de molts altres infants?

La mare malalteja,
el pare no te feina.
Al desert del Sàhara,
el reben els germans,
en mig d'una gran incertesa ...

Que l'estrella de Nadal,
il·lumini els governants,
a obrir les portes tancades
d'un poble feble i amargat
que malviu en un desert
i fa trenta cinc anys que pateix.
Rosa

dimecres, 24 de novembre del 2010

M'AGRADA LA TERTÚLIA

M'agrada la tertúlia
i també els tertulians,
sigui home sigui dona  
creem vincles amicals.


La tertúlia si és sincera
ens ajuda a millorar,
aprenent a ajudar-nos
escoltant-nos i parlant.
                               


Si el tema és poesia
ens fa sentir més sensibles,
vivint junts el dia a dia
rodejant-nos d'utopies.
Si de política es parla,
intentem escodrinyar
projectes del nostre poble
que desitgem millorar.

La lectura compartida
comentant un llibre bo,
ens ajuda a comprendre
la idea de l'escriptor.
La tertúlia ens esperona
per compartir nous valors
i de retop ens ensenya
a respectar-nos millor.



Quan xerrem dels anys passats,
expressem amb alegria
petites coses que un dia
ens van dar felicitat.
Afermem nostra memòria
recordant-nos d'aquells temps,
                                               com eren els nostres pobles
i el gran canvi que van fent.

La tertúlia molt m'agrada,
dons gaudeixo conversant,
fent amics amb les xerrades
escoltant i preguntant.
Una cosa m'aclapara,
la tertúlia xafardera
els crits i les discussions
sense respecte al que parla.
Rosa
3º Premi Sant Jordi 2010

divendres, 12 de novembre del 2010

JO VOLDRIA

Voldria ser gran poetessa
per fer un clam als autors,
demanant que s’inspiressin
per descriure un món millor.

Si fos bona escriptora,
m’inventaria nous llibres,
que incitessin als lectors
un món amb més utopies.

Si fes muntatges de ràdio
i també de televisió,
escolliria programes
de vides més ordenades.

Si pogués ser productora
de muntatges de cinema,
portaria a les pantalles
més imatges de tendresa.

Si jo sabés dibuixar,
plasmaria en les teles,
tot l’encís de la natura
i el sol amb les criatures.

Si de música entengués
crearia cants i danses,
inspirats en la bellesa
de totes les benaurances.



Doncs, el Déu que creà el món,
el deixà a les nostres mans,
per gaudir-lo amb amor,
homes, dones, xics i grans.

I si mostreu en molts temes,
guerres, ficció, violència...
ens ajuden a no caure-hi!,
més no ens inciten a créixer.

Pregaria als bons autors,
vagin pensant cada dia,
que faran un món millor,
creant amb ment positiva.

Rosa,
Primer premi Sant Jordi 2008

dijous, 11 de novembre del 2010

FELIÇ ANIVERSARI


LA VIDA ES MOLT MACA SI ES CONVIU AMB PAU
SI GAUDEIXES DE BONA SALUT I TENS CURA D’ELLA
SI LA TEVA CREENÇA DE FÉ ES SÓLIDA I VISCUDA
SI SAPS COMPARTIR AMB LA FAMILIA I TAMBÉ AMB ELS AMICS
SI L’AMOR ENTRE ELS ESPOSOS ES FIDEL I AMICAL
SI LES FILLES I ELS FILLS SÓN COM CAL AMB LA FAMÍLIA                                
SI ELS NETS ESTIMEN ALS SEUS AVIS I ELS AVIS TAMBÉ A ELLS
SI ETS CAPAÇ D’AJUDAR A LES PERSONES QUE MÉS ET NECESITEN
SI ESTÁS CONVENÇUT QUE UN ALTRE MON ÉS POSSIBLE.

QUE EL SENYOR ENS AJUDI, EN AQUEST CAMÍ DE VIDA

 FELIÇ ANIVERSARI, 28 DE NOVEMBRE DE 2009

ROSA
  

LA NOSTRA CAMBRA

La millor sort a la vida
es gaudí de companyia;
sempre que sigui amorosa
i visqui amb tu cada dia
Explicaré la nostre cambra,
que per mi es la millor,
senzilla, sense catifes
dons hi tenim prou calor.
Si està clar i fa un bon sol,
es alegre, acollidora,
més si està ennuvolat
la calefacció hi funciona.
Hi tenim un llit de làmines
i un matalàs que s’inflava,
uns coixins de dues mides
per si tens dolor a l’espatlla.
Un armari dins de la paret,
fa conjunt amb la capçalera,
i dues tauletes de nit
tot d'un color cirera.
Una butaca i un puf
per seure i guardar la roba;
els pijames, la  camisola,
i a la nit hi deixem a sobre
tot el que ens trèiem de sobra.

Una finestra ben gran
que des de ella veig les roses
i sobretot a l’estiu
es senten bones aromes.
A sobre la meva tauleta
hi tinc un radio rellotge,
un joier i una safata,
per l'audifon i pengerolles.
A l’altre tauleta hi ha un gerro
molt bonic que fa espiral,
hi ha flors seques oloroses,
i un recipient petit
per gotes i punyetetes.
A un costat de la paret,
hi  presideix Jesús en la creu.
Fou un regal per la nostra boda
i sempre el conservarem.
A sobre la capçalera
ja un quadre d’una dama jove,
a mi m’inspira bonesa
i té la cara encantadora.
Es elegant, i es veu culta
amb un gran llibre a les mans
i amb mirada de tendresa.
Els colors de la pintura
son d’una extrema bellesa.
El cobrellit i els coixins
son d’un color veig clar,
l’adornen unes tulipes
que li fan un bon contrast.
I em descuidava la llum,
que és composa d’un aplic
d’un color blanc matisat,
que il·lumina els tres costats.
El millor de la nostre cambra
son les abraçades i els petons,
tot donant gràcies al Pare
abans que ens vingui la son.
Rosa
Pallejà, 10 de Novembre de 2006

A LA NOSTRA ESTIMADA FAMÍLIA

Al començar aquest recull
de poesia i de prosa,
he trobat que em mancaven
unes lletres, dedicades
al millor regal que hem tingut,
d’una família bona i generosa.
Junt amb Ramon, el meu espòs,
hem donat vida a quatre fills.
Dues noies i dos nois
que han omplert nostre desig.
Fer néixer i créixer llurs fills
no ha estat tasca senzilla.
Sacrificis, nits en vetlla
i estalviar molts diners
per donar-los-hi carrera.
El nostre goig mes gran
ha estat fer-los persones,
que amb caràcters diferents,
s'han creat amb inquietuds
de pau, amor i justícia.
Han valorat la família
i fruit d’aquesta estimació,
tenim cinc nets i tres netes
que són el millor tresor.
Quan estem tots reunits
respirem gran alegria.
Per les festes de Nadal,
amb els cants i el torró,
els poemes i el tió,
la casa, s’omple de vida.
Rosa
15 de novembre de 2005

divendres, 5 de novembre del 2010

LES ROSES


De les flors del meu jardí,
amb fascinen molt les roses,
tenen colors de setí
i perfum, d’amor de dones.

Les blanques, son la puresa                    
d’una nena amb tot l’encant,
emmirallen amb bellesa,
el candor que té l’infant.

Les de color groc, son fines,
cada dia van creixent,
amb passos lents com les nines,
s’atansen prop de la gent.

EI color rosa claret,
fa lloança a la vida,
amb tendresa, fruita i llet
creix i es fa gran la nina.

En el color rosa groc,
l’amor ja va trobant lloc,
mira, busca, s’apassiona,
plora, riu i acarona...

Ai! el color rosa fort,
és l’amor que s’ha fet gran,
i el seu millor conhort,
és viure prop de l’amant.



Oh! en el vermell setinat,
tot l’amor hi ha quallat
i treballa nit i dia
per fer gran una família.

Bell ets, vermell de vellut!
tens fortalesa, riquesa,
has fornit tota tendresa
i mai l’olor tu has perdut.
Rosa
Maig de 2007

LA LLENGUA CATALANA





La llengua és la gran herència
que hem rebut d’avantpassats,
i ja en el pit de la mare
descobrim el seu parlar.

En els petons i abraçades
hem començat a copsar,
paraules d’amor expressades
que poc a poc han penetrat.

La llengua, és com una joia
que hem d’ensenyar a valorar,
tot respectant les persones
l’hauríem de fer estimar.

Als nous vilatans que vénen
amb afany de progressar,
ajudem-los a que parlin
la llengua dels catalans.

Les llengües que aprendran
al llarg de la seva vida,
els obriran nous camins
de ciència, art i cultura.

Fem créixer la nostra llengua
no ens la deixem trepitjar,
procurem fer nous amics
compartint nostre parlar.

Doncs la llengua catalana
és per a mi un gran tresor
fou llegat de pare i mare
que van infondre al meu cor.

Rosa

RECORDANT LA MEVA PLAÇA

Vaig néixer a l’entorn d’una plaça
d’un poble llavors poc gran.
La meva plaça tenia
tres acàcies i una font,
una Església gran, antiga,
que presidia en el fons.

A casa teníem botiga
de queviures, també porc
llangonises, bons pernils
bacallà, ous i arengades
pasta, sucre i arròs.
Espelmes, llums de carburo,
perfums, oloroses colònies,
sal, trisodic i sabons

A casa del meu veí
tenien carnisseria.
Dues portes més avall
afaitava i tallava un barber.
En el carrer de davant
hi havia una merceria,
al costat carboneria
i en front una botiga petita
de verdures i de fang.

Quan tornàvem de l’escola
ens ho passàvem molt bé.
Era el lloc de trobada
amb els amics i veïns.
Fèiem bones berenades,
muntàvem un sens fi de  jocs,
i ens explicàvem  moltes coses.

Els jocs que  més m’agradaven,
eren saltar a corda i el peu coix.
També jugar a pilota,
fer carreres dins d’uns sacs,
jugar a guàrdies i a lladres,
enfilar-nos en els arbres,
i fer el joc dels disbarats.

A nines també hi jugàvem
i els hi fèiem vestits...
Les firetes no hi faltaven,
i ens inventàvem convits.




Al començament d’estiu
la plaça molt bé regàvem,
sortien pares i mares
a fer petar la xerrada,
feien un safareig positiu
i molt bé es relacionaven.

Ara, m’agradarà recordar
personatges molt curiosos
que a la plaça hi feien cap:
La dona amb els gerros de llet,
el comprador de pells de conill,
el drapaire, l’escura xemeneies,
l’escombriaire amb el carro,
i els esquiladors de Vallirana.

El que ens feia molta gràcia
era, el passa llauner;
Tot trucant a la porta deia:
Mestressa! porta’m la cassola
que hi posaré un cul
“com el de la  majordoma”.
Gran personatge l’agutzil,
que avisant amb la trompeta
ens anunciava el pregó.

Per les festes grans de l’any
desfilaven orquestra i autoritats.
Els dies de casament i de bateig
venien gent de molts indrets.
El que ens feia mes tristor
era sentir les campanes
tocant a foc o a morts.

Molt be m’ ho he passat,
recordant un xic d’història.
Les vivències de petita o de petit
mai marxen de la memòria.
Les explicaré a les nétes i als nets
tot cantant-los les corrandes
d’aquests antics personatges.

Rosa
Primer premi San Jordi 2.005

LLOANÇA A LA MEVA MARE


Mare, el teu nom era Roser
i del vostre amor en naixien,
set poncelles que es teixien
fruint vostre tarannà sincer.

Amb quatre noies i tres nois,
Déu ens do de goig i  fatigues,
mes en el vostre jardí xiroi,
tots hi  vam viure alegries.




Pare i mare, moltes gràcies
pel nom que em vàreu posar,
amb l’amor i el nom de Rosa,
de molts colors en faig rams.


Avui és la teva festa, mare!
t’envio el meu preuat tresor,
set poncelles i un poema
plens de tendresa i olor.

“ Poema enviat al Cel... “
                                
Dia de la Mare 4 de maig de 2008
    
Rosa