divendres, 31 de desembre del 2010

TESTIMONIATGE ¡ EL TABAC MATA !



       El dia de Sant Joan celebràvem el teu sant a  
       Bellvei. Durant la sobretaula vaig observar que
       feies mala cara, estaves més prim...Al preguntar
       si no et trobaves bé, vas respondre:
    -Em ve una grip forta!
    Que gran va ser la teva grip! El dilluns dia 27 anaves al sastre a recollir el teu ultim conjunt d'americana i pantalons. En arribar a la rectoria la febre et deixava al llit, la metgessa deia:
    - Mossèn Joan te pleura... convé fer-li una bona revisió.
    Dimecres dia 29 vas venir a Pallejà. Sols portaves una bossa amb una camisa i una muda interior, els llibres del rés diari i els rosaris.
    Al passar-te per la pantalla,el metge em deia amb senyes que mirés bé el pulmó dret. Mentre et vesties la mala notícia em va segar les cames:
    -Té un tumor gran i no em fa cap gràcia. Convé fer radiografies, anàlisis, proves...
    Vaig telefonar al Ramon. T'ingressàvem a la clínica Tres Torres; pronòstic dolent:
    -Càncer de pulmons, un tumor gran al dret i ramificacions a l'esquerra.
    -Fuma vostè? Li pregunten els metges...
    -Fa tres anys que he deixat el tabac.
    -No hi fa res, aquesta ha estat la causa.
    Els dos metges van coincidir que no es podia operar. Li van donar vida per tres mesos.
    Jo, hauria cridat per les places:
    Per l'interès del negoci
    deixen vendre verí...
    No fumeu! No fumeu!
    Prepareu la vostre mort!
    A casa, el tabac va desaparèixer.
    Estic escrivint vetllant el seu son inquiet, potser seran les seves últimes hores... Com acabarà la seva vida?
    Quina incògnita, Senyor! Néixer i morir, el gran misteri!
    El seu cos va perdent les carns, fa dies que no menja, tan sols accepta l'aigua, alguns cops li provoca vomit, viu ben bé de l'aire del cel... Li donem calmants, ell no ho voldria, no ens pot dir el perquè, li posem a la boca tot dormint, ja no té vigor per parlar, les últimes paraules foren: sem...pre, sem...pre, sem...pre, i es posà trist doncs no li sortia la resta.
    Ara dorm serè, nosaltres no volem que sofreixi. Déu estima l'home i el metge te mitjans per no fer-lo patir... Beneïda sigui la ciència!
    Moria el dia 2 de desembre de 1988. Fou enterrat a Bellvei, el poble que havia exercit el seu ministeri, volia quedar-se amb els seus feligresos.
      Rosa, desembre de 1988


2011 ANY NOU, VIDA NOVA



Ai uf! Tot s'ha apujat
fins el tabac s'ha disparat.

Si fumà per tu és un vici,
pensa-ho  bé,
marxa ja del precipici.

Si em dius que hi sents plaer,
pensa-ho bé
pots estalviar molts diners.

La teva salut i la dels demès,
pensa-ho bé,
podrà millorar molt més.

Rosa

dimarts, 14 de desembre del 2010

AMICS DEL PESSEBRE MONUMENTAL

M'imagino que durant els dies i les hores que dediqueu a preparar el pessebre, dialogueu de temes molt actuals, però segur que també parleu de la vostra infantessa:  el caga tió, el pessebre que fèieu a casa o a l'escola, les cançons nadalenques tant entranyables, la festa dels Reis Mags.

Crec que no deixeu de banda la trobada familiar, i és clar, surten els bons àpats que preparaven la mare o l'àvia: escudella i carn d'olla amb una bona pilota, pollastre farcit de prunes i pinyons, els torrons i neules que solia cagà el tió i que s'acompanyava d'un xampany dolç.

L'entorn familiar ja es preparava, per fer cantades i xerinola a l'entorn de la gran taula.
--------------------------------------------------------

Aviat ens reunirem de nou, per a la inauguració de tot el vostre art pessebrista amb l'entorn tant bonic del Castell, estem segurs que aportareu detalls encara més artístics i innovadors.

El grup de tertúlia de Gent Gran del Casal, enguany presentarem un pessebre diferent, que tot ser més senzill, ha estat confeccionat amb molta il·lusió i afecte.

El divendres, dia 17, en l'acte inaugural, ens plauria compartir algunes nadales amb tots vosaltres i gaudir junts de totes les aportacions.

Desitgem un bon Nadal i un millor Any Nou a tots i a totes. Que els Reis Mags encara que sigui any de crisi, no passin de llarg per cap finestra.

Enhorabona a tothom que col·labora a mantenir les festes tradicionals!


Rosa, 13 de desembre de 2010. Diada de santa Llúcia.








ENTRE DOS MÓNS

Parella nostàlgica...
semblen preocupats...
de la bella Àfrica
han pensat marxar.

Millor món esperen...
qui els acollirà ?
la nova cultura
sabran acceptar?

Sou joves encara
i us adaptareu,
si estimeu la terra,
be us hi trobareu.  

Farem entre tots
un món de colors,
on hi puguin viure
blancs, negres i grocs                                                                                                                                                                                                 

                                        
Un mon que plantegi
justícia i amor,
sense afany de lucres...
que embruteixen tot.

 Rosa
 Gener 2009

diumenge, 12 de desembre del 2010

NADAL CADA DIA

Jesús ha nascut per tots
a l'entorn d'una establia,
l'escalfen la mula i el bou,
Josep i Maria l'estimen

Ell ens porta l'esperança
d'una nova vida digna,           
la pau expandeix pel mon
i la fraternitat compartida.

Si vivim el seu missatge,
Nadal serà cada dia,
si posem el nostre esforç,
millorarem moltes vides.       

Perquè tanta fanfàrria
de llums i de sons,
si no som capaços
de canviar un xic el món?
Rosa



Us desitgem un bon Nadal
i un Any Nou molt millor.
Ramon i Rosa
Desembre de 2010


dissabte, 11 de desembre del 2010

DIA JOIÓS

Com es vivia Nadal a casa l'any 1938

Nadal s'acosta, bella diada.
Uns dies abans preparem ja
un lloc de casa per el pessebre
i fem els plans per començar.

Un munt de fustes i tions guerxos,
són les muntanyes que anem a fer:
grans fondalades i cims altíssims
per on hi vinguin ramats de bens.

Sacs vells es busquen per estripar-los
guix amb destresa sabem posar,
fustes molt velles ben combinades
plans i muntanyes per adornar.

El pla en marxa, fem comentaris:
és molt més maco que l'any passat”
Vull que intervinguin els nens i nenes
tots els de casa, ja està pactat.

El pare arregla alguna cosa,
la mare, roba busca per fons
i la quitxalla la més petita
fan comentaris plens d'il·lusions.

Una gran caixa del rebost treuen
on les figures passen el temps,
l'obren, somriuen i els petits canten,
és la gran joia, tots molt contents.

Treuen la molsa que ja està seca,
el bou, la mula i els pastorets
i per fi treuen d'una capseta,
Josep, Maria i el Jesuset.

Les muntanyes totes són fetes,
les figuretes van arribant,
sempre caminen totes soletes,
son tant formoses! Déu es molt gran.

Joan Juncadella, Nadal 1938

diumenge, 5 de desembre del 2010

M'ESTANT ENVAINT DE CORREUS RACISTES

Van celebrar l'aniversari a la terrassa d'un restaurant molt prop de la platja.

En començar la sobre taula, es va obrir una conversa sobre la invasió.

Alguns estaven d'acord, d'altres ho defensaven... fins i tot un familiar que mai es destacava conversant, es va implicar per dir-hi la seva.

Les veus pujaren de to...

En Miquel, un dels nens que estava ben enjogassat, els hi va dir:

-No us baralleu!

La Berta replicà:

-No fill, no ens barallem pas, però és que estic molt enfadada. M'estan envaint, demanant que  ho passi, i jo, la veritat, si no estic segura de que és cert, no ho vull fer.

Va explicar que fins i tot  n'havia rebut algun, que va poder comprovar que no reflectia la veritat.

Aquí també va haver-hi moltes opinions.

-En un altre ocasió, us n'ensenyaré un, que em va fer tanta ràbia... que tot i sent molt extens vaig copiar-lo manualment. Però de passar-lo; res de res.

Per apaivagar la conversa, en Josep el seu marit, va fer una proposta:

-Una bona solució seria no fer-ne córrer cap. Ja veuríeu que ben aviat es cansarien de tantes mentides.

L'àvia Maria, que escoltava atentament, però que a causa de la seva sordesa no aclaria gaire bé la conversa  digué:

-L'altre dia em va semblar sentir a TV3... que es començava una campanya sobre el problema del que em penso que esteu parlant... No sé si ho recordaré prou bé. Crec que van dir que havien editat un... “Manual per combatre rumors i estereotips sobre la diversitat cultural”.

En acomiadar-se, els va semblar que havia estat molt saludable parlar tots plegats de un tema força preocupant.
 Rosa, 29 de novembre de 2010

dissabte, 4 de desembre del 2010

CAL ESTALVIAR

Mentre preparaven el pessebre, la Martina li diu a la mare:
-Mare aquest pastor el llenço, perquè no té braços.
La mare li contesta:
-No, filla no, l'hem de aprofitar: a una mà li posarem el bastó i a l'altre el present pel nen Jesús.
Rosa Juncadella

PETIT CONTE DE NADAL

Contaminació
Uns nens que arribaren d'un país molt pobre a una ciutat rica , es quedaren bocabadats en contemplar tants llums i garlandes de colors.
Preguntaren: -Que passa que tot està il·luminat.
Els nens de la ciutat contestaren.
-Es que arriba Nadal!
Ells, tot esperant, tornaren a preguntar
-Ve de dalt? i perquè tarda tant a baixar?





Empipats, els seus amics respongueren.
-Es que la contaminació, no el deixa passar...
Rosa Juncadella


VIDA AL DESSERT


Una ginecòloga catalana va anar a fer una estada al Sàhara amb l'idea de visitar les dones que viuen tant pobrament. Una de elles tenia un tumor a la matriu. En arribar a Barcelona va fer els tràmits necessaris per extirpar-li el tumor. Quan la van avisar per venir a operar-se, i ja arribada a Barcelona, és van trobar amb la sorpresa que a més a més del tumor havia engendrat un fill i calculava que estava de vuit mesos. La ginecòloga va exposar el cas a una amiga del seu poble. Aquesta va decidir d'acollir-la a casa seva fins el dia del part. El desembre de 2005, uns dies abans de Nadal naixia un nen preciós a la Creu Roja de l'Hospitalet. L'anomenaren, Sidi Mohamed.
Que serà de la vida d'aquest nen i de molts altres infants?

La mare malalteja,
el pare no te feina.
Al desert del Sàhara,
el reben els germans,
en mig d'una gran incertesa ...

Que l'estrella de Nadal,
il·lumini els governants,
a obrir les portes tancades
d'un poble feble i amargat
que malviu en un desert
i fa trenta cinc anys que pateix.
Rosa