dimarts, 30 d’octubre de 2012

CATALUNYA NOSTRE MARE


Catalunya és la nostra mare
i com a tal l'hem d'estimar,
ella ens mima i ens abraça
i ens incita a caminar.

Sempre espera de nosaltres
que visquem amb llibertat,
que tots junts dones i homes
fem llargs passos endavant.

Treballem tots a la una
i no tindrem desenganys.
Escampem nostres arrels,
les costums i tradicions,
la nostra llengua materna
i tot lo bo arreu del món.

Els polítics amb justícia
l'han d'aprendre a governar...
Economistes amb perícia
es mouran per fer-la gran.
Científics amb s'ha recerca
nostre ciència escamparan.

La pagesia laboriosa i cauta
de bons fruits ens omplirà.
I si el nostre poble avança
llocs de treball tornaran.

Escriptors pintors i poetes
pel mon ho anirem anunciant,
dones i homes la farem noble,
joves, nens i nenes la faran gran,
serà orgull dels nostres pobles
gloria i honor dels catalans.

Visca Catalunya i tothom que s'he l'estima,

Rosa 

ENSURT




Tenia la representació d'una empresa de plaques solars. El meu treball em feia desplaçar a diferents llocs d'Europa, per tant, no pernoctava a casa cada dia. Els caps de setmana sempre arribava a partir de les 6 de la tarda. Aquell dissabte era l'aniversari de la Marta, li agradaven molt les roses, i li vaig comprar un pomell.
De sobte va entrar a la floristeria un antic company de batxiller; tenia moltes ganes de parlar de les nostres aventures i vam anar a la cafeteria. No vaig parar compte que em passava el temps i, distret no vaig telefonar a la meva íntima amiga.
Arribava a casa molt xiroi amb el pom, pensava invitar-la a celebrar-ho al restaurant quan, oh dissort! Me la vaig trobar asseguda al sofà desmaiada... un llibre a terra.
Tenia les mans gelades sobre la falda, portava la bata de seda blanca que li havia regalat, la cabellera li reposava sobre les espatlles. Li vaig parlar a cau d'orella i no em va contestar; semblava que havia plorat... Vaig obrir la finestra per que entrés aire fresc. La cridava pel seu nom, li acaronava el front i, tot d'una, va obrir els seus ulls blaus i em va mirar dolçament... Poc a poc es va anar incorporant i es va mantenir dreta i rígida abraçada a mi durant uns instants. De sobte es va desplomar, va caure a terra com un sac i no vaig poder evitar-ho. Immediatament vaig trucar a una ambulància i vaig anar amb ella a l'hospital.
Ara ja es va recuperant, estic sempre al seu costat, uneixo les meves mans amb les seves encara tremoloses, intento animar-la i li dic amorosament: aviat tornarem a casa i plantarem geranis per il·luminar la nostra finestra!
Marta, ja és primavera!
Rosa

dilluns, 29 d’octubre de 2012

PER TOTS SANTS, PANELLETS I CASTANYES


 
                Preparant els panellets
                hi poso gran il·lusió,
                les tradicions catalanes
                no es poden pas perdre, no!

                Tinc l'ametlla triturada
                el sucre també pesat,
                les patates que ja bullen
                i aviat tot remenat.

                Raspadura de llimona,
                per donar-li bon sabor.
                Els adorno amb cireres
                i codonyat del més bo .

                També en faré d'ametllat
                de pinyons que molt amb costen,
                els de coco i de cafè
                que es fan, amb un tres i  no res.

                En pintaré amb xocolate
                que agraden als nens petits,
                les castanyes ben torrades
                i a llepar-nos tots els dits.

                Rosa

                                                               

dimecres, 17 d’octubre de 2012

18 ANYS ! FELIÇ, ANIVERSARI LÍDIA





                    L IDER DE GRUP                
                    Í MPLICADA        
                    D INÀMICA                                        
                    I NNOVADORA                                          
                    A FECTUOSA                                      
                                                             
                           LL UITADORA                                                                                
                            O  PTIMISTA                                        
                            R  E SPONSABLE                                
                            T  ENAÇ,AMB IDEALS                                                  
     
                                 A MANT DE LES LLENGUES
                                  L ÒGICA, PEL FUTUR...            
                                  E MPRENADORA        
                                  G ENEROSA
                                  R AONABLE
                                  E XPLÍCITA
                                  T REMPADA

                 
                             Lídia i Guim Llort Aegret

     
Viatgera incansable salvant totes les pors. Estimes la família, els amics les teves arrels, la teva terra natal. Estem segurs que encara que no estiguis sempre amb nosaltres, ens tens i et tenim sempre en el cor.   
T'estimem i t'enyorem molt! Que Déu il·lumini sempre el teu camí.
Els teus avis, Ramon i Rosa 
31 de juliol de 2012
                       
                   

dimarts, 16 d’octubre de 2012

MONTSERRAT, JOIA DE CATALUNYA!






He besat la Moreneta
    i li he fet més d'un petó,
        recordant als que no hi són
      i en senten un gran enyor.

Li he demanat ajuda
          per uns temps de transició,
                   m'ha semblat, que em somreia...
            tot dient-me a cau d'orella...
       sobretot, no tingueu por!

     Tireu endavant amb pau,
         prepareu un món més just,
          que jo estaré amb vosaltres
   i us estimo molt a tots.

          Rosa, 14 d'octubre de 2012



LA VIA LÀCTIA


Passem uns dies de vacances amb la nostra néta més petita  en un poblet de muntanya on hi ha pocs habitants.

Les cases de pagès, amb els seus horts i corrals, estan distanciades les unes de les altres. La llum per la part exterior de les cases  és molt feble.
Les persones d'aquest  poble, com a  bons catalans tenen esperit d'estalvi, matinen amb el cant dels galls i van a dormir quan s'enfosqueix.
Al carrer la il·luminació dóna molt que desitjar i la casa que hem llogat està  separada del poble. El que pot semblar un inconvenient per a molts, per a la nostra néta és avantatge. Cada vespre, després de sopar, fem un petit tomb a l'entorn dels pins. Ens posem les xiruques i l'anorac i prenem les lots. Després de gaudir de les postes de sol, passegem a la llum de la lluna; a ella li agrada observar  les cuques de llum, escoltar la remor dels arbres, percebre la melodia d'alguns animalons, contemplar les estrelles, contar-les...
Una nit no vam sortir, ja que estava completament fosc; la lluna ben amagada... 



Vam pujar al terrat mig tristos, ens asseguérem al banc fent comentaris, i, oh sorpresa! vam veure una gran resplendor que de sobte no enteníem. Una cua blanquinosa on les estrelles brillaven com uns petits diamants; com podia aparèixer en un firmament tant negre? Però l'avi, que és molt sabut, va dir tot decidit: és la Via Làctia! Quina visió tant bonica i tant inesperada! La Martina, molt contenta, volia baixar al carrer per veure si l'atrapava; no parava de preguntar, allò que representava, i, d'on havia sortit; ella mai ho havia vist. Li vam explicar que la Via Làctia és la nostra Galàxia. Un estol d'estels amb  forma de disc que inclou el Sol i el Sistema Solar. Després d'un llarg diàleg vàrem anar a dormir amb el pacte que al matí, a l'hora d'esmorzar, continuaríem parlant-ne, i ,ella va preguntar, demà encara la podrem veure?

Rosa, 1 d'octubre de 2012