divendres, 12 de juliol de 2013

EL LLAUNER AMBULANT



Arribava al poble cantussejant, “ El passa llauner, olles, galledes, cubells, per arreglar...
Portava penjada a l'espatlla amb una corretja de cuiro, una caixa de fusta amb les eines i el material. Allà on era requerit improvisava el seu taller.
Jo l'havia vist a la Plaça de l'Església; trucava a la porta de casa i la meva mare li deixava una cadira baixeta de boga, li donava per arreglar a vegades una olla que vessava i, en altres ocasions, una cassola, ja que en aquells temps eren d'alumini o de ferro. Tot seguit, encenia el llum de carbur que el tenia penjat a una nansa llarga de filferro gruixut que la portava ben aferrada a la ma, després descarregava els soldadors de coure i l'estany.

Començava sanejant la part picada del recipient amb una llima basta, fins deixar llustrós i
brillant les vores del forat. Després, de dins d'un pot que portava adossat a un dels costats de la caixa, treia un pinzell impregnat amb acid clorhídric, prèviament rebaixat, diluint- hi trossets de xapa de zinc, i amb el qual humitejava la part sanejada. Amb el soldador net i gairebé roent a una ma, i la barreta d'estany a l'altra, els acostava a la part foradada del atuell, fonent-hi unes gotes d'estany que anava estenent acuradament amb el soldador fins a cobrir el forat; si aquest era molt gran, retallava amb les tisores un trosset de xapa de llauna que soldava en el mateix a manera de pedaç.

El treball es cobrava en funció del material i el temps emprat que es concertava per
endavant, seguit d'un regateig.
Record
El llauner que vaig conèixer de petita era molt trempat. Home alt i robust, rodo de cara i amb pocs cabells, crec que vivia a Sant Boi. Li agradava fer gresca amb els nens i nenes. Si ens hi acostàvem feia amb la boca uns sorolls i xiulets semblants a pets, també mentre esperava una nova feina a vegades cridava: “ Nena... portem una cassola que li faré un cul com el de la majordona” Nosaltres al dir això, miràvem a la rectoria, no fos cas que la majordona ho sentís, ja que amb realitat la majordona tenia el cul molt gros.

Rosa, maig de 2013




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada