dilluns, 14 de novembre de 2011











TARDOR- BOLETS, SABOR, IL·LUSIÓ

Estem en temps de tardor
i les fulles van caient,
deixen colors diferents
tot formant unes catifes.
La verdor que il·luminava
es transforma en bells colors
vermell, taronja i groc
fent un paisatge preciós.
Rosa Juncadella

FULLES- INFINITAT DE COLORS




diumenge, 13 de novembre de 2011

10 ANIVERSARI CENTRE DE DIA ANNA RIBOT

      Ramon qui ens ho havia de dir
       que avui el Centre de Dia
         celebraria amb esplendor  
           l0 anys de la inauguració.  




Recordes el primer dia que vam parlar amb la senyora Gloria, d'un projecte de Centre de Dia per Pallejà i ella ens contestava: a mi tot el que es pugui fer per aquest poble i la seva gent m'encantarà i sobretot per la gent gran. Però es clar, necessito algú  que m'assessori. Després vam parlar amb el senyor Casimir i ens va dir si la Gloria ho diu, jo confirmo el doble. L'assessor va ser en Xavier Molins fill de la senyora Gloria, que va prendre tant d'interès en el projecte, que per això és van fer passos molt aviat.
Varem parlar amb el senyor Batlle Josep Cardús de la necessitat que teníem a Pallejà d'una alternativa per les persones mancades física o mentalment, que no volien anar a una residència, ja que els feia molt d'impacte deixar la seva família i les pertinences que estimaven des de tota la vida.
Li va semblar molt interessant l'idea però inaccessible per falta de recursos i estava assebantat de que en algun poble n'hi havia, però no funcionava prou be, per manca de personal assistent.
Nosaltres li vam dir: n'hem visitat alguns i si que funcionen.
Llavors la família Molins va pactar una Fundació que l'anomenaren: “Fundació Anna Ribot” en record de la seva mare i avia que tant havia fet i estimat Pallejà.
Seguiré explicant el procés , en diferents ocasions i acabo dient: 


MOLTES FELICITATS I MOLTES GRACIES A TOTS ELS QUE HEU FET POSSIBLE AQUEST PROJECTE I AL PERSONAL QUE HI TREBALLEU AMB TANT D'AMOR, PERQUÈ SIGUI UN CENTRE MODELIC.
Rosa Juncadella        
P allejà, 5 de novembre de 2011

dilluns, 7 de novembre de 2011

JA TENIM CENTRE DE DIA




Mare,
Avui ens han dit a l'escola que diumenge a Pallejà fan la inauguració d'un centre de dia
 Què es un centre de dia?
-Seu un moment,que intentaré explicar-t'ho.
Mira, quan tu i el teu germà éreu molt petits el vostre pare i jo treballàvem, per tant no podíem estar amb vosaltres tot el dia.
Us estimàvem molt,voliem fer-vos créixer feliços i vàrem tenir l'alternativa de portar-vos al jardí d’infància.
No sé si ho recordes!
Allà vàreu aprendre bons hàbits, compartir els jocs amb altres nens i nenes, ordenar-los després, rentar-vos les mans i la cara, cantar, parlar, mirar i escenificar contes, descobrir infinitat de coses que us serviran per sempre.
Dons, bé un centre de dia és un lloc adient per les persones velletes o discapacitades, que no es poden tenir cura per elles soles.
El centre de Pallejà està format per una gran sala amb diferents estances: espais per a fer exercici físic, treballs manuals i jocs, altres estances com la cuina, el menjador, sala de descans i per a relaxar-se, estança per a les cures i la visita mèdica, sala de bany. Està tot rodejat de jardins, preciós...
Els avis tot fent activitats, parlaran, cantaran, riuran, compartiran problemes, faran nous amics i amigues, després d'unes hores distrets i feliços tornaran a casa seva o dels fills o dels nets.

-Mare, si algun dia hi van els meus avis, jo aniré a rebre'ls i els hi parlaré de l'institut, dels meus jocs, dels meus amics, de les meves núvies…
Amb l'avi parlarem del Barça i amb l'avia de poemes i jardins. Ells m'explicaran com sho han passat i potser m'ensenyaran els seus treballs.
També recordarem els contes i els jocs i els petons que ens donàvem quan em feien de cangurs.!

Rosa Juncadella
Pallejà 7-10-2001




dimecres, 2 de novembre de 2011

EL CEMENTIRI ANTIC DE PALLEJÀ

Tinc la sana costum de visitar el cementiri de Pallejà en la diada de Tots Sants, dia en que també es commemora la festa dels fidels difunts. En el transcurs de la meva visita, faig una pregaria per totes les persones que hi ha enterrades. També amb el cor ben trist hi vaig en dies d’enterrament del nostres familiars i dels amics o amigues més íntims.

Avui he entrat a visitar-lo, per a fer una descripció i un breu comentari.
En el seu entorn exterior hi ha un parc amb gespa molt ben cultivada, uns bancs per descansar o també per meditar i uns jardinets amb flors a l’entorn de la reixa d’entrada. A la part de dins contemplo uns xiprers, dos panteons i diversos pisos de nínxols, alguns carregats de flors, també hi ha corones dipositades a honor dels difunts més recents. Les làpides porten el nom i cognoms de les famílies respectives i algun que altre retrat seguit de creus, imatges i objectes que poden ser referents a els difunts que hi descansen.

Jo anava pensant: Els xiprers son signe d’acolliment i ens obren a l’infinit. Els rams de flors - que en cert punt donen impressió d’exposició, tot i que respecto el sentit i l’emoció amb que les dipositen familiars i amics - ben aviat es panseixen i s’assequen. Us dic amb tota franquesa, que el que m’ha captat més atenció, son els retrats amb els noms corresponents. A mi, amb queden molt gravades les fesomies de les persones que fan vida en el nostre poble i la bona relació que he tingut amb elles, fins i tot en les salutacions en el passeig pel carrer, i m’agrada recordar els seus fets. També he descobert que hi ha difunts o difuntes que han mort fa poc temps i no n’estava assabentada.

Al asseurem en el banc del passeig, he començat a meditar que si tens fe, no pots quedar-te amb la fredor de la caixa. Aquest es el motiu que em porta a recordar les persones en vida i amb els seus fets positius, tot esperant i desitjant que puguin gaudir duna vida més feliç a l’infinit de Déu.

Rosa
Pallejà 8-2-2007