dimecres, 24 de novembre del 2010

M'AGRADA LA TERTÚLIA

M'agrada la tertúlia
i també els tertulians,
sigui home sigui dona  
creem vincles amicals.


La tertúlia si és sincera
ens ajuda a millorar,
aprenent a ajudar-nos
escoltant-nos i parlant.
                               


Si el tema és poesia
ens fa sentir més sensibles,
vivint junts el dia a dia
rodejant-nos d'utopies.
Si de política es parla,
intentem escodrinyar
projectes del nostre poble
que desitgem millorar.

La lectura compartida
comentant un llibre bo,
ens ajuda a comprendre
la idea de l'escriptor.
La tertúlia ens esperona
per compartir nous valors
i de retop ens ensenya
a respectar-nos millor.



Quan xerrem dels anys passats,
expressem amb alegria
petites coses que un dia
ens van dar felicitat.
Afermem nostra memòria
recordant-nos d'aquells temps,
                                               com eren els nostres pobles
i el gran canvi que van fent.

La tertúlia molt m'agrada,
dons gaudeixo conversant,
fent amics amb les xerrades
escoltant i preguntant.
Una cosa m'aclapara,
la tertúlia xafardera
els crits i les discussions
sense respecte al que parla.
Rosa
3º Premi Sant Jordi 2010

divendres, 12 de novembre del 2010

JO VOLDRIA

Voldria ser gran poetessa
per fer un clam als autors,
demanant que s’inspiressin
per descriure un món millor.

Si fos bona escriptora,
m’inventaria nous llibres,
que incitessin als lectors
un món amb més utopies.

Si fes muntatges de ràdio
i també de televisió,
escolliria programes
de vides més ordenades.

Si pogués ser productora
de muntatges de cinema,
portaria a les pantalles
més imatges de tendresa.

Si jo sabés dibuixar,
plasmaria en les teles,
tot l’encís de la natura
i el sol amb les criatures.

Si de música entengués
crearia cants i danses,
inspirats en la bellesa
de totes les benaurances.



Doncs, el Déu que creà el món,
el deixà a les nostres mans,
per gaudir-lo amb amor,
homes, dones, xics i grans.

I si mostreu en molts temes,
guerres, ficció, violència...
ens ajuden a no caure-hi!,
més no ens inciten a créixer.

Pregaria als bons autors,
vagin pensant cada dia,
que faran un món millor,
creant amb ment positiva.

Rosa,
Primer premi Sant Jordi 2008

dijous, 11 de novembre del 2010

FELIÇ ANIVERSARI


LA VIDA ES MOLT MACA SI ES CONVIU AMB PAU
SI GAUDEIXES DE BONA SALUT I TENS CURA D’ELLA
SI LA TEVA CREENÇA DE FÉ ES SÓLIDA I VISCUDA
SI SAPS COMPARTIR AMB LA FAMILIA I TAMBÉ AMB ELS AMICS
SI L’AMOR ENTRE ELS ESPOSOS ES FIDEL I AMICAL
SI LES FILLES I ELS FILLS SÓN COM CAL AMB LA FAMÍLIA                                
SI ELS NETS ESTIMEN ALS SEUS AVIS I ELS AVIS TAMBÉ A ELLS
SI ETS CAPAÇ D’AJUDAR A LES PERSONES QUE MÉS ET NECESITEN
SI ESTÁS CONVENÇUT QUE UN ALTRE MON ÉS POSSIBLE.

QUE EL SENYOR ENS AJUDI, EN AQUEST CAMÍ DE VIDA

 FELIÇ ANIVERSARI, 28 DE NOVEMBRE DE 2009

ROSA
  

LA NOSTRA CAMBRA

La millor sort a la vida
es gaudí de companyia;
sempre que sigui amorosa
i visqui amb tu cada dia
Explicaré la nostre cambra,
que per mi es la millor,
senzilla, sense catifes
dons hi tenim prou calor.
Si està clar i fa un bon sol,
es alegre, acollidora,
més si està ennuvolat
la calefacció hi funciona.
Hi tenim un llit de làmines
i un matalàs que s’inflava,
uns coixins de dues mides
per si tens dolor a l’espatlla.
Un armari dins de la paret,
fa conjunt amb la capçalera,
i dues tauletes de nit
tot d'un color cirera.
Una butaca i un puf
per seure i guardar la roba;
els pijames, la  camisola,
i a la nit hi deixem a sobre
tot el que ens trèiem de sobra.

Una finestra ben gran
que des de ella veig les roses
i sobretot a l’estiu
es senten bones aromes.
A sobre la meva tauleta
hi tinc un radio rellotge,
un joier i una safata,
per l'audifon i pengerolles.
A l’altre tauleta hi ha un gerro
molt bonic que fa espiral,
hi ha flors seques oloroses,
i un recipient petit
per gotes i punyetetes.
A un costat de la paret,
hi  presideix Jesús en la creu.
Fou un regal per la nostra boda
i sempre el conservarem.
A sobre la capçalera
ja un quadre d’una dama jove,
a mi m’inspira bonesa
i té la cara encantadora.
Es elegant, i es veu culta
amb un gran llibre a les mans
i amb mirada de tendresa.
Els colors de la pintura
son d’una extrema bellesa.
El cobrellit i els coixins
son d’un color veig clar,
l’adornen unes tulipes
que li fan un bon contrast.
I em descuidava la llum,
que és composa d’un aplic
d’un color blanc matisat,
que il·lumina els tres costats.
El millor de la nostre cambra
son les abraçades i els petons,
tot donant gràcies al Pare
abans que ens vingui la son.
Rosa
Pallejà, 10 de Novembre de 2006

A LA NOSTRA ESTIMADA FAMÍLIA

Al començar aquest recull
de poesia i de prosa,
he trobat que em mancaven
unes lletres, dedicades
al millor regal que hem tingut,
d’una família bona i generosa.
Junt amb Ramon, el meu espòs,
hem donat vida a quatre fills.
Dues noies i dos nois
que han omplert nostre desig.
Fer néixer i créixer llurs fills
no ha estat tasca senzilla.
Sacrificis, nits en vetlla
i estalviar molts diners
per donar-los-hi carrera.
El nostre goig mes gran
ha estat fer-los persones,
que amb caràcters diferents,
s'han creat amb inquietuds
de pau, amor i justícia.
Han valorat la família
i fruit d’aquesta estimació,
tenim cinc nets i tres netes
que són el millor tresor.
Quan estem tots reunits
respirem gran alegria.
Per les festes de Nadal,
amb els cants i el torró,
els poemes i el tió,
la casa, s’omple de vida.
Rosa
15 de novembre de 2005

divendres, 5 de novembre del 2010

LES ROSES


De les flors del meu jardí,
amb fascinen molt les roses,
tenen colors de setí
i perfum, d’amor de dones.

Les blanques, son la puresa                    
d’una nena amb tot l’encant,
emmirallen amb bellesa,
el candor que té l’infant.

Les de color groc, son fines,
cada dia van creixent,
amb passos lents com les nines,
s’atansen prop de la gent.

EI color rosa claret,
fa lloança a la vida,
amb tendresa, fruita i llet
creix i es fa gran la nina.

En el color rosa groc,
l’amor ja va trobant lloc,
mira, busca, s’apassiona,
plora, riu i acarona...

Ai! el color rosa fort,
és l’amor que s’ha fet gran,
i el seu millor conhort,
és viure prop de l’amant.



Oh! en el vermell setinat,
tot l’amor hi ha quallat
i treballa nit i dia
per fer gran una família.

Bell ets, vermell de vellut!
tens fortalesa, riquesa,
has fornit tota tendresa
i mai l’olor tu has perdut.
Rosa
Maig de 2007

LA LLENGUA CATALANA





La llengua és la gran herència
que hem rebut d’avantpassats,
i ja en el pit de la mare
descobrim el seu parlar.

En els petons i abraçades
hem començat a copsar,
paraules d’amor expressades
que poc a poc han penetrat.

La llengua, és com una joia
que hem d’ensenyar a valorar,
tot respectant les persones
l’hauríem de fer estimar.

Als nous vilatans que vénen
amb afany de progressar,
ajudem-los a que parlin
la llengua dels catalans.

Les llengües que aprendran
al llarg de la seva vida,
els obriran nous camins
de ciència, art i cultura.

Fem créixer la nostra llengua
no ens la deixem trepitjar,
procurem fer nous amics
compartint nostre parlar.

Doncs la llengua catalana
és per a mi un gran tresor
fou llegat de pare i mare
que van infondre al meu cor.

Rosa

RECORDANT LA MEVA PLAÇA

Vaig néixer a l’entorn d’una plaça
d’un poble llavors poc gran.
La meva plaça tenia
tres acàcies i una font,
una Església gran, antiga,
que presidia en el fons.

A casa teníem botiga
de queviures, també porc
llangonises, bons pernils
bacallà, ous i arengades
pasta, sucre i arròs.
Espelmes, llums de carburo,
perfums, oloroses colònies,
sal, trisodic i sabons

A casa del meu veí
tenien carnisseria.
Dues portes més avall
afaitava i tallava un barber.
En el carrer de davant
hi havia una merceria,
al costat carboneria
i en front una botiga petita
de verdures i de fang.

Quan tornàvem de l’escola
ens ho passàvem molt bé.
Era el lloc de trobada
amb els amics i veïns.
Fèiem bones berenades,
muntàvem un sens fi de  jocs,
i ens explicàvem  moltes coses.

Els jocs que  més m’agradaven,
eren saltar a corda i el peu coix.
També jugar a pilota,
fer carreres dins d’uns sacs,
jugar a guàrdies i a lladres,
enfilar-nos en els arbres,
i fer el joc dels disbarats.

A nines també hi jugàvem
i els hi fèiem vestits...
Les firetes no hi faltaven,
i ens inventàvem convits.




Al començament d’estiu
la plaça molt bé regàvem,
sortien pares i mares
a fer petar la xerrada,
feien un safareig positiu
i molt bé es relacionaven.

Ara, m’agradarà recordar
personatges molt curiosos
que a la plaça hi feien cap:
La dona amb els gerros de llet,
el comprador de pells de conill,
el drapaire, l’escura xemeneies,
l’escombriaire amb el carro,
i els esquiladors de Vallirana.

El que ens feia molta gràcia
era, el passa llauner;
Tot trucant a la porta deia:
Mestressa! porta’m la cassola
que hi posaré un cul
“com el de la  majordoma”.
Gran personatge l’agutzil,
que avisant amb la trompeta
ens anunciava el pregó.

Per les festes grans de l’any
desfilaven orquestra i autoritats.
Els dies de casament i de bateig
venien gent de molts indrets.
El que ens feia mes tristor
era sentir les campanes
tocant a foc o a morts.

Molt be m’ ho he passat,
recordant un xic d’història.
Les vivències de petita o de petit
mai marxen de la memòria.
Les explicaré a les nétes i als nets
tot cantant-los les corrandes
d’aquests antics personatges.

Rosa
Primer premi San Jordi 2.005

LLOANÇA A LA MEVA MARE


Mare, el teu nom era Roser
i del vostre amor en naixien,
set poncelles que es teixien
fruint vostre tarannà sincer.

Amb quatre noies i tres nois,
Déu ens do de goig i  fatigues,
mes en el vostre jardí xiroi,
tots hi  vam viure alegries.




Pare i mare, moltes gràcies
pel nom que em vàreu posar,
amb l’amor i el nom de Rosa,
de molts colors en faig rams.


Avui és la teva festa, mare!
t’envio el meu preuat tresor,
set poncelles i un poema
plens de tendresa i olor.

“ Poema enviat al Cel... “
                                
Dia de la Mare 4 de maig de 2008
    
Rosa