TARDA DE CINEMA

Al meu marit li agradava molt l'esport, ja de jove jugava a futbol.  La seva afició el va portar a fer-se soci del Barça, i assitia al Camp cada quinze dies a veure el partit. 
Ens vam casar i perquè jo mi aficionés, amb va fer sòcia. A mi no m'entusiasmava; hi anava molt poc, la meva il·lusió era anar el cinema o al teatre.
Al poc temps de casats, em vaig quedar embarassada, va néixer la nostra filla gran i la segona al cap de dos anys i tres mesos. Vivíem a casa dels seus pares i, la veritat, anar al cinema, era una forma d'evadir-me d'aquell enllaç familiar, en què no podíem gaudir de la intimitat de parella, tant desitjada quan ets jove.
A Pallejà hi havia un Casino que projectaven pel·lícules, i en algunes ocasions acabaven amb fòrum; a mi m'entusiasmava! Més endavant, en el Castell, i organitzat per la Parròquia, també hi passaven pel·lícules, llavors hi assistíem amb les nenes.
Em faltaven pocs dies per tenir el tercer fill. El dissabte dia 1 d'octubre de 1960, vam portar les nenes a La Masó, allà hi passaven una temporada els meus sogres amb el meu cunyat sacerdot. El diumenge dia 2, recordo que van venir els meus pares, vam compartir unes pastes per berenar que ells portaren de sant Vicenç, ens vam acomiadar desitjam-me una hora ben curta i marxaren amb el  tren. Llavors nosaltres vam anar al cinema al Castell. Jo pensava que projectarien “ Música i Lágrimas”drama musical  amb Glen Miller i Helen Berger que fou estrenada el 1953 a E.U.Però no, la peli era “Safari”;amb poc entusiasme, ens vam acomodar. No havia passat mitja hora, que li vaig dir al meu marit:- Marxem, que em comencen dolors molt forts.!A les 10 del vespre naixia a la clínica Sta. Fe el nostre tercer fill, un nen!    
És curiós, va ser engendrat la nit de Nadal i va néixer en una tarda de Cinema!  
Rosa