Van celebrar l'aniversari a la terrassa d'un restaurant molt prop de la platja.
En començar la sobre taula, es va obrir una conversa sobre la invasió.
Alguns estaven d'acord, d'altres ho defensaven... fins i tot un familiar que mai es destacava conversant, es va implicar per dir-hi la seva.
Les veus pujaren de to...
En Miquel, un dels nens que estava ben enjogassat, els hi va dir:
-No us baralleu!
La Berta replicà:
-No fill, no ens barallem pas, però és que estic molt enfadada. M'estan envaint, demanant que ho passi, i jo, la veritat, si no estic segura de que és cert, no ho vull fer.
Va explicar que fins i tot n'havia rebut algun, que va poder comprovar que no reflectia la veritat.
Aquí també va haver-hi moltes opinions.
-En un altre ocasió, us n'ensenyaré un, que em va fer tanta ràbia... que tot i sent molt extens vaig copiar-lo manualment. Però de passar-lo; res de res.
Per apaivagar la conversa, en Josep el seu marit, va fer una proposta:
-Una bona solució seria no fer-ne córrer cap. Ja veuríeu que ben aviat es cansarien de tantes mentides.
L'àvia Maria, que escoltava atentament, però que a causa de la seva sordesa no aclaria gaire bé la conversa digué:
-L'altre dia em va semblar sentir a TV3... que es començava una campanya sobre el problema del que em penso que esteu parlant... No sé si ho recordaré prou bé. Crec que van dir que havien editat un... “Manual per combatre rumors i estereotips sobre la diversitat cultural”.
En acomiadar-se, els va semblar que havia estat molt saludable parlar tots plegats de un tema força preocupant.
Rosa, 29 de novembre de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada