divendres, 5 de novembre de 2010

LES ROSES


De les flors del meu jardí,
amb fascinen molt les roses,
tenen colors de setí
i perfum, d’amor de dones.

Les blanques, son la puresa                    
d’una nena amb tot l’encant,
emmirallen amb bellesa,
el candor que té l’infant.

Les de color groc, son fines,
cada dia van creixent,
amb passos lents com les nines,
s’atansen prop de la gent.

EI color rosa claret,
fa lloança a la vida,
amb tendresa, fruita i llet
creix i es fa gran la nina.

En el color rosa groc,
l’amor ja va trobant lloc,
mira, busca, s’apassiona,
plora, riu i acarona...

Ai! el color rosa fort,
és l’amor que s’ha fet gran,
i el seu millor conhort,
és viure prop de l’amant.



Oh! en el vermell setinat,
tot l’amor hi ha quallat
i treballa nit i dia
per fer gran una família.

Bell ets, vermell de vellut!
tens fortalesa, riquesa,
has fornit tota tendresa
i mai l’olor tu has perdut.
Rosa
Maig de 2007

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada