divendres, 31 de desembre de 2010

TESTIMONIATGE ¡ EL TABAC MATA !



       El dia de Sant Joan celebràvem el teu sant a  
       Bellvei. Durant la sobretaula vaig observar que
       feies mala cara, estaves més prim...Al preguntar
       si no et trobaves bé, vas respondre:
    -Em ve una grip forta!
    Que gran va ser la teva grip! El dilluns dia 27 anaves al sastre a recollir el teu ultim conjunt d'americana i pantalons. En arribar a la rectoria la febre et deixava al llit, la metgessa deia:
    - Mossèn Joan te pleura... convé fer-li una bona revisió.
    Dimecres dia 29 vas venir a Pallejà. Sols portaves una bossa amb una camisa i una muda interior, els llibres del rés diari i els rosaris.
    Al passar-te per la pantalla,el metge em deia amb senyes que mirés bé el pulmó dret. Mentre et vesties la mala notícia em va segar les cames:
    -Té un tumor gran i no em fa cap gràcia. Convé fer radiografies, anàlisis, proves...
    Vaig telefonar al Ramon. T'ingressàvem a la clínica Tres Torres; pronòstic dolent:
    -Càncer de pulmons, un tumor gran al dret i ramificacions a l'esquerra.
    -Fuma vostè? Li pregunten els metges...
    -Fa tres anys que he deixat el tabac.
    -No hi fa res, aquesta ha estat la causa.
    Els dos metges van coincidir que no es podia operar. Li van donar vida per tres mesos.
    Jo, hauria cridat per les places:
    Per l'interès del negoci
    deixen vendre verí...
    No fumeu! No fumeu!
    Prepareu la vostre mort!
    A casa, el tabac va desaparèixer.
    Estic escrivint vetllant el seu son inquiet, potser seran les seves últimes hores... Com acabarà la seva vida?
    Quina incògnita, Senyor! Néixer i morir, el gran misteri!
    El seu cos va perdent les carns, fa dies que no menja, tan sols accepta l'aigua, alguns cops li provoca vomit, viu ben bé de l'aire del cel... Li donem calmants, ell no ho voldria, no ens pot dir el perquè, li posem a la boca tot dormint, ja no té vigor per parlar, les últimes paraules foren: sem...pre, sem...pre, sem...pre, i es posà trist doncs no li sortia la resta.
    Ara dorm serè, nosaltres no volem que sofreixi. Déu estima l'home i el metge te mitjans per no fer-lo patir... Beneïda sigui la ciència!
    Moria el dia 2 de desembre de 1988. Fou enterrat a Bellvei, el poble que havia exercit el seu ministeri, volia quedar-se amb els seus feligresos.
      Rosa, desembre de 1988


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada