divendres, 5 de novembre de 2010

LA LLENGUA CATALANA





La llengua és la gran herència
que hem rebut d’avantpassats,
i ja en el pit de la mare
descobrim el seu parlar.

En els petons i abraçades
hem començat a copsar,
paraules d’amor expressades
que poc a poc han penetrat.

La llengua, és com una joia
que hem d’ensenyar a valorar,
tot respectant les persones
l’hauríem de fer estimar.

Als nous vilatans que vénen
amb afany de progressar,
ajudem-los a que parlin
la llengua dels catalans.

Les llengües que aprendran
al llarg de la seva vida,
els obriran nous camins
de ciència, art i cultura.

Fem créixer la nostra llengua
no ens la deixem trepitjar,
procurem fer nous amics
compartint nostre parlar.

Doncs la llengua catalana
és per a mi un gran tresor
fou llegat de pare i mare
que van infondre al meu cor.

Rosa

2 comentaris:

  1. Hola avia! Soc la Txell, t'escric des de el meu blog. M'ha dit mon pare que tenies aquest blog i he entrat a veure'l. Está molt bé! I els poemes també. Per cert, si vols canviar la imatge del blog, de la capçalera, has d'anar a diseño de blog, añadir jadget, i clicar el jadget de la capçalera. Allà et sortirá una finestra mes petita on posa examinar, clica i selecciones la imatge nova que vols posar d'una de les teves carpetes de l'ordinador. I si no, el próxim dia que ens veiem ja t'ho miraré jo. Molts records a l'avi,una abraçada ben forta i fins ben aviat! Un petonás molt, molt gran. Meritxell.
    De Mery a La Llengua Catalana el 25/10/10

    ResponElimina
  2. Gracies Meritxell! Estic contenta de rebre el teu comentari. Ha sigut el primer de tots.
    Pensa a enviar-me l'adreça del teu blog.
    Em farà il·lusió ser de les teves seguidores
    Molts i molts petons a tota la família.
    L'avia Rosa

    ResponElimina