RECORDANT LA MEVA PLAÇA

Vaig néixer a l’entorn d’una plaça
d’un poble llavors poc gran.
La meva plaça tenia
tres acàcies i una font,
una Església gran, antiga,
que presidia en el fons.

A casa teníem botiga
de queviures, també porc
llangonises, bons pernils
bacallà, ous i arengades
pasta, sucre i arròs.
Espelmes, llums de carburo,
perfums, oloroses colònies,
sal, trisodic i sabons

A casa del meu veí
tenien carnisseria.
Dues portes més avall
afaitava i tallava un barber.
En el carrer de davant
hi havia una merceria,
al costat carboneria
i en front una botiga petita
de verdures i de fang.

Quan tornàvem de l’escola
ens ho passàvem molt bé.
Era el lloc de trobada
amb els amics i veïns.
Fèiem bones berenades,
muntàvem un sens fi de  jocs,
i ens explicàvem  moltes coses.

Els jocs que  més m’agradaven,
eren saltar a corda i el peu coix.
També jugar a pilota,
fer carreres dins d’uns sacs,
jugar a guàrdies i a lladres,
enfilar-nos en els arbres,
i fer el joc dels disbarats.

A nines també hi jugàvem
i els hi fèiem vestits...
Les firetes no hi faltaven,
i ens inventàvem convits.




Al començament d’estiu
la plaça molt bé regàvem,
sortien pares i mares
a fer petar la xerrada,
feien un safareig positiu
i molt bé es relacionaven.

Ara, m’agradarà recordar
personatges molt curiosos
que a la plaça hi feien cap:
La dona amb els gerros de llet,
el comprador de pells de conill,
el drapaire, l’escura xemeneies,
l’escombriaire amb el carro,
i els esquiladors de Vallirana.

El que ens feia molta gràcia
era, el passa llauner;
Tot trucant a la porta deia:
Mestressa! porta’m la cassola
que hi posaré un cul
“com el de la  majordoma”.
Gran personatge l’agutzil,
que avisant amb la trompeta
ens anunciava el pregó.

Per les festes grans de l’any
desfilaven orquestra i autoritats.
Els dies de casament i de bateig
venien gent de molts indrets.
El que ens feia mes tristor
era sentir les campanes
tocant a foc o a morts.

Molt be m’ ho he passat,
recordant un xic d’història.
Les vivències de petita o de petit
mai marxen de la memòria.
Les explicaré a les nétes i als nets
tot cantant-los les corrandes
d’aquests antics personatges.

Rosa
Primer premi San Jordi 2.005