dimecres, 14 de maig de 2014

AMB POCA AIGUA S 'OFEGA




Hi havia una vegada en un poble petit, una família amb quatre fills: dues noies i dos nois. La gent del poble vivien de la pagesia i de la cria d'animals. 
Un dels nois, des de petit, era molt aventurer i sempre llegia contes fantàstics. En fer-se gran va dir als seus pares que volia anar a fer fortuna a l'Havana. En Joan va animar també el seu germà Domènec per  fer junts l'aventura. Els seus pares trobaven que era molt agosarat que emprenguessin aquell viatge, i no es refiaven massa de la promesa de treball que ell justificava. 

En aquella família hi vivia una tia soltera que es deia Rita. Era molt baixeta, portava un monyo recollit amb pocs cabells i es vestia amb roba fosca. Quan es va assabentar del viatge dels seus nebots va posar el crit al cel:
“ No sabeu amb què us podeu trobar travessant amb vaixell el gran mar...
Els seus nebots li deien que no calia que patís. 
Tia, vostè amb poca aigua s'ofega. 
Ella els contestava. 
Molt bé, ja us ho trobareu 

Van emprendre el viatge l'any 1810 i, sabeu quant temps van estar a arribar-hi? Tres mesos! Un cop allà, van visitar l'empresari d'obres que els havien recomanat; els va atendre molt bé, els va buscar un petit lloc per aposentar-se i van començar treballant de manobres. De mica en mica anaren progressant de categoria i van guanyar molts i molts diners... 

A que no ho pensaríeu mai! La tia Rita va fer un canvi extraordinari pensant amb el progrés dels seus nebots i es moria de ganes de veure'ls. Els nebots en una de les seves cartes, li van dir que ja no es passaven tantes hores en vaixell... Junt amb una amiga també solterona, van decidir embarcar. 

El viatge d'anada va ser excel·lent: la mar estava molt tranquil·la, l'estada també va ser bona, però ah xiquets! en tornar es va complicar tot; de sobte es va presentar una terrible tempesta, el perill era tan gran... que el capità de l'embarcació va cridar !sálvese quien pueda! Tota l'embarcació es va agenollar a resar, fins i tot el capità que deia que no creia amb Deu ni en la seva Mare...
D'arribada al seu poble, comentaven l'esfereïdora aventura que juntes havien passat.

En Joan tenia núvia i va tornar al cap d'uns anys amb una maleta plena d'onzes d'or, ja podeu imaginar el casament que van fer!

En Domenec va quedar-se més anys a Cuba i va fundar una banca.

Els seus pares també van gaudir de la fortuna dels seus fills. Van fer un canvi molt gran en la seva forma de viure i, fins i tot, el poble, va rebre una recompensa en metàl·lic per arranjar la plaça.

La tia Rita s'anava fent gran sense treure's del cap aquell fatídic viatge, va malaltejar i al poc temps es va morir.
I sabeu com va morir? 
Ofegada a la banyera! 
Des de les hores els nens cantaven mig jugant i plorant a la plaça.

                                         A la tia Rita
                                          li feia por el mar,
                                          i a dins la banyera
                                          s'hi va ofegar!
                                                                                                                                                 Rosa 
Segon premi Sant Jordi 2014, majors de 50 anys                
                                                        

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada