En Tomàs era mestre d'obres.
La seva esposa Maria tenia una botiga de comestibles i de porc.
Ell va marxar amb una expedició de joves a Amèrica amb afany de progressar.
D'entrebancs i esforços no els en van faltar per poder arribar-hi.
Després d'un temps de treball, va aparèixer a casa seva amb una maleta carregada de monedes.
Va abocar- les totes en un taulell de marbre que tenien al obrador del porc. Donava gust veure aquella catifa compacta de monedes.
Passaren els anys, i un dia els seus besnéts, feien un forat molt gran per plantar un taronger en el jardí de casa seva, i,... oh sorpresa! Es van trobar un cofre ple de petites monedes.
Llavors, van començar a pensar que tenia raó la tieta àvia que morí molt velleta , quan tot sovint els hi deia:
- He sentit a la tele que rebreu una fortuna... Cada dia, els ho anava repetint.
- Apa, tieta, no digui ruqueses, vosté s'imagina molts dibarats!Ells pensaven que com que s'els estimava molt i estava contenta amb la seva família, del seu desig en feia una realitat.
Però, no n'eren de disbarats, tenia tota la raó, ja que les monedes van tenir molt valor per la seva antiguitat.
Rosa, 15 de gener de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada