dijous, 3 de febrer de 2011

EL PLAER D'APRENDRE

                                                  













 Sortia de casa un dia
 amb la carpeta sota el braç,
 i em vaig trobar una amiga
que sorpresa em preguntà.
- Nena! on vas amb tanta pressa?
Jo amatent vaig contestar:
- Ja fa temps que vaig a classe 
per millorar el català.
- Mare meva! tu ja el parles...
- Sí; però no l’escric prou bé,
recorda que després de la guerra
ningú no el podia aprendre. 
- Uix! per anar a l’altre barri,
ja no ens cal capficar més...
- Ah, no! jo penso el contrari,
per mi estudiar és un plaer.
No saps la il·lusió que em fa,
aprendre a accentuar
i poc a poc cada dia
millorar l’ortografia... 
També em vaig plantejant,
que quan ja el domini més,
potser faré un curs d’anglès
per llegir més bé els papers. 
I t’ho ben dic, que estudiant,
m’evadeixo de les neures,
penso menys en els meus mals
i gaudeixo molt d’aprendre.
Ah! i a la caixa...ni flors ni llibres
doncs ja en portaré dins meu,
voldria morir  recordant,
el plaer d’anar aprenent. 
Rosa
Primer premi sant Jordi 2009                             
                  
                                         

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada