diumenge, 9 de gener del 2011

ELS REIS MAGS

- Pare ?
- Si, fill meu, diguem.
- Escolta, vull... que em diguis la veritat!
- És clar, fill meu, sempre te la dic.
- Es que...
  Va dubtar una mica en Jordi
- Diguem fill meu, diguem.
- Pare, existeixen els Reis Mags?  
  El  pare es queda un xic sobtat i mira a la seva dona...
- És que els nens, diuen que sou els pares. És veritat?
- I tu, que penses fill meu ?
- D’una banda no m’ho crec; perquè vosaltres no m’enganyeu mai!
    Però   com que els nens diuen això...
 El pare i la mare es miren un instant i, sense pensar-ho dues vegades li   contesten:  
- Mira, fill, efectivament són els pares que posen els regals, però...  
- Llavors és veritat? 
  Va contestar el nen amb ulls plorosos...
- Meu enganyat! 
- No, mira, mai t’hem enganyat, perquè els Reis Mags sí que existiren.
- Doncs, no ho entenc!
- Asseu-te un moment i, t’explicarem una breu història, que com que t’has fet una mica més gran ja l'entendràs.  
- Quan el Nen Jesús va néixer, tres Reis que venien d’Orient guiats per una estrella, és van apropar al Portal per adorar-lo. Li van dur regals en prova d’amor. El Nen va somriure, semblava feliç... Els tres Reis van acordar que durien regals a tots els nens del món per, així, omplir-los de felicitat. Els pares celebrant aquest dia i, seguint una tradició, porten regals als seus fills i filles; i com que als  nens petits els hi encanta la màgia, preparen la festa de Reis amb patges que de nit, amb un gran misteri, porten els paquets.
“En Jordi és quedà un xic consirós...” 
 Els pares, li fan una proposta:
- Jordi, tu tens a la Nuria, la teva germaneta petita, si et sembla l’any que ve podràs ajudar-nos a preparar la nit màgica de Reis i embolicaràs amb nosaltres tots els regals, menys els teus... per descomptat!
- Ja hi podeu comptar!
Llavors s’atansà a la seva guardiola i digué:
- Ara hi tinc pocs diners, però amb els estalvis que puc fer durant aquest any, també us prepararé una sorpresa per vosaltres...  
- Amb una gran abraçada, junt amb unes llagrimetes d’emoció es donaren les gràcies mútuament.
Gràcies fill ! Gràcies pares !
 Rosa 19 de gener de 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada