diumenge, 17 de novembre de 2013

VIVËNCIES

Vivències.
Ahir anaven de visita mèdica a Barcelona amb el tren. Al pujar a l'estació de Pallejà, ens vam dirigir al departament del vagó destinat a les persones grans. Estava ocupat peu una noia, un noi jove i una senyora que portava una nena de cinc anys a la falda; el quart seient hi havia bosses d'aquesta senyora. Vam proposar que les possés al lloc de darrera seu destinat a aquests afers. Ens va dir que havia pagat bitllet per la nena. A la fi la noia jove s'aixecà, i jo vaig asseurem. Comentava que el meu marit estava dret i vaig replicar mirant el jove que potser no em sentia; ell deixà de traficar amb el mòbil i sense moure cames contestà amb veu orgullosa que; sort que no ho sentia! A la fi es va aixecar la senyora amb la nena i les bosses, cosa que a mi em va saber força greu amb el tren en marxa per cedir el lloc al meu marit. A sant Vicenç va pujar un senyor gran que anava un xic coix i va dir: -es pot aixecar per favor?- a la fi reaccionà el jove i cap baix s'aixecà.
Al entrar al metro, ens van cedir el lloc ràpidament una noia i un noi estranger i al mateix ens passà quan agafàvem l'autobús per arribar al carrer Còrsega- Rambla Catalunya.
Comentàvem: És que molts dels nostres joves han perdut els valors de respecte i amor a les persones grans?
Hauran d'aprendre dels emigrants estrangers? Tant de bo els fes pensar, i fos una nova realitat!
Rosa


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada