dissabte, 3 de març de 2012

LA PODA DELS ROSERS


                               

El veure les grans tisores,
les roses totes ploroses
suplicaven consiroses;
no ens podeu! si us plau!
La blanca de fulla fina
els deia: jo soc molt tendre.
La rosa molt amorosa,
jo tinc poncelletes verges.
La vermella mig desclosa,
volia fels-hi entendre,
que a l'hivern reposarien
per florir a la primavera.
Els ocells amb els seus cants
mostraven el seu amor,
intentant encoratjar-les.
Rosa 2012
Diada de la Pau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada