dijous, 26 de maig de 2011

LA FONT DEL CARINYO

Hem dit i està comprovat,
que amb l’amor i la tendresa
molts de mals si han curat,
amb el foc de l’abraçada
fugen dolors i ansietats.

Hi ha moments en la vida,
que amb una forta abraçada
teixim llaços d’amistat,
amb persones allunyades
que voldríem retrobar.
                                             
                                                                                 
Succeeix moltes vegades,
que ens han mancat paraules    
per expressar un sentiment,
i un petó i una abraçada
han superat nostre intent.

L’abraçada és confiança,
fortalesa i energia
protecció i seguretat,
auto estima i remei
per ser feliç cada dia.

Si, si, amb declaro romàntica; paraula que ja no es porta... segons expressa el jovent. Es que la font del “Carinyo”, amb reviu dit sentiment.

Qui no transforma amb afecte aquesta bella paraula que amb català no existeix?. “Carinyo”! Es amor, es amistat, es tendresa? Quina fragància es respira amb els arbres i l’herbei !, els nostres ulls es fascinen contemplant la bella plaça i la font amb degoteig! i en el fons de les oïdes hi ressona el xiuxiueig del cant infinit d’ocells. El sol ens volia complaure amb la seva llum resplendent, mes no vingué a saludar-nos i crec que molt be gaudia contemplant la nostra gent.

Hem viscut una jornada que ja mai oblidaré i voldria assabentar-me de l’origen del nom de la font. He sentit comentaris que la senyora Mercè mestressa de la casa, havia sofert una malaltia, que amb l’aigua d’aquesta font i amb l’amor del seu espòs la va pogué vèncer.
Rosa
Caminada Gent Gran 13 d’octubre de 2008






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada