dilluns, 9 de maig de 2011

LA CAPUTXETA VERMELLA

Mentre amb el cant dels ocells gaudia
la olor i la bellesa de flors de colors,
la “Caputxeta Vermella” es perdia
en mig d'un frondós i molt espès bosc.


Portava pastissos, collia floretes
per l'àvia malalta que molt estimava,
quan menys s'ho pensava el llop va fer cap,
i ella espantada, es posà a plorar.

El llop amb astúcia davant va passar
a l'àvia enganya-va sa dolça veueta,
i va obrir la porta la bona velleta,
ja que esperava, a la seva neta.

Va devorar a l'àvia en mig de terror
i amb la seva roba al llit s'estirà,
la nena arribava i molt s'estranyà
de veure a l'àvia, amb un canvi tant gros.

  • Àvia, àvia, quins ulls més grossos que tens!
  • Són per a veure't millor- li va dir el llop
  • Àvia, àvia, quines orelles més grosses que tens!
  • Són per sentir-te millor- repetí el llop
  • Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!
  • Són per ... menjar-te millor!- i la devorà.
    Un caçador arribava dons el llop veié passar
    i junt amb un segador, sa panxa van foradar.
    Amb joia l'àvia i la neta sortiren a respirar
    i celebraven joioses, aquest nou ressuscitar.

En aquest conte de la Caputxeta vermella, a la seva mare no li agrada que vagi sola pel bosc.
Sembla ser que en l'actualitat el món està capgirat. En els boscos hi ha llops emancipats que ja no ataquen a les persones... En canvi en els pobles i en les ciutats, hi ha homes o dones que mai han deixat la seva animalitat. No devoren als nens ni a les nenes, però les malmeten amb actes ben repugnants.
No sé si s'en podria fer un conte, però és una tràgica història que val la pena explicar.
            Cal alertar a tots els nens i nenes que existeixen persones   molt perverses.
Rosa 5 de maig de 2011

2 comentaris:

  1. Hola avia!
    M'ha agradat molt aquesta entrada, sobretot la reflexió final. Coincideixo amb el que penses, i la veritat és que mai havia vist el conte de la caputxeta vermella des d'aquest punt de vista!
    Molts petons i abraçades,

    Txell

    ResponElimina
  2. Hola Meritxell!
    Ja veus que d'un conte també es pot treure una reflexió per aplicar-la a la malaurada realitat.
    Molts petons,
    L'avia Rosa

    ResponElimina