No hi ha un amor més gran
que el gran amor d'una mare,
ja en el moment d'engendrar
ho reflecteix sa mirada.
Entre marejos i vòmits,
ella sempre va pensant,
si el nou infant que espera
serà nen o serà nena.
El pare amb molte il·lusió
la va omplin de carícies
i ja van pensant tots dos
com serà la nova vida.
Son nou mesos, llarga espera,
la cambra nova preparen,
li compren un nou bressol
també robeta planxada.
Quan per fi arriba el dia,
els dos ploren d'il·lusió,
s'abrasen i es complauen
mirant el nou nodrissó.
La mare mentre alimenta
el fillet en el seu pit,
l'acarona i sempre pensa
sabrem fer-lo ben feliç?
Rosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada