diumenge, 17 d’abril de 2011

L'AMOR AMB PARELLA

L'amor d'una parella, és com un llibre amb fulls de diversos colors. Van canviant, tal com fan les estacions: primavera, estiu, tardor i l'hivern tant rigorós.   


Comença a la primavera el primer enamorament:  - El color rosa ha esclatat.


Quina noia he vist tan maca
te els ulls blaus color de cel,
el seu cabell ros m'encanta
s'ha silueta és de model.

Intriga, descoberta, trobada, conversa, atracció, paraules d'amor... 


A ella li ha agradat 
perquè el troba educat,
bon estudiant, elegant
cabell negre, ben plantat.

És l'estiu, són bons amics, surten junts...  -El rosa fúcsia s'encén, ja és mes que enamorament!


Després d'uns anys de festeig, aquest amor ja s'uneix. 


Comencen a treballar 
i un pis nou volen comprar.
Férem una hipoteca
i veurem això com peta.


La nova vida han pactat, l'amor està coronat.   -El rosa escarlata ha calat.


Treballen hores i hores
amb el sexe ho passen be,
la lluna de mel acaparen
i en ells hi fa bona estada .


Mes arriba la tardor; dies grisos, la caiguda de les fulles...   - El color gris i el rosat  en morat s'han transformat.


Cadascun sols pensa en ell,
els meus amics, el meu plaer...
els capricis son diversos,
venen temps un xic adversos.


I l'hivern ha fet forat i amb ell les dificultats. Pluges, boires, refredats...  -El borinot negre hi fa cap 


En aquests moments difícils si un estira i l'altre arronsa, poden trobar un moment per pensar i dialogar.  Generosos han  pactat; estimar-se més encara. 


Es plantegen tenir fills
i recobren la il·lusió. 
Son conscients dels mals de caps
però  això,  no els atura, no.






Els colors tan re-bonics  que te l'arc de sant Martí van penetrant sense fi.
                                                           
Cada dia van pensant
si el fill que han engendrat,
serà nen o serà nena
i quin nom li posaran.

Els fills costen de pujar, més tot es pot superar. 
                                                          
Feliços els fills que creixen
al costat de pare i mare,
dia a dia comparteixen
pau, amor i esperança.



La vida és dura, cal ensenyar als seus fills a dir si, i a dir no. Fer-los créixer i estudiar gens de fàcil els serà.  -El color verd d'esperança, els curulla de gaubança.
                                                           
Si hi ha bona avinentesa
els fills més correspondran
en els temps que correm ara
estudiar és important.


Hi quan els fills s'emancipen, la parella es vitalitza... Fan nous plans, venen noves primaveres i celebren nous afanys. L'autoestima  treu el nas... En aquest gir de la vida, tot depèn del desig que han posat, amb l'amor, amb el sexe i l'amistat. Si els valors s'han compartit, crec que amb un xic de paciència, radiarà la convivència.


L'amor ho pot vèncer tot 
i fer-se gran amb parella
mou la fibra dels dos cors
per celebrar “Noces D'or”.


           Moltes parelles ens diuen:    QUE COM MÉS GRANS MÉS S'ESTIMEN!


Amb petons i abraçades 
celebren la primavera 
dels seus primers anys d'amor.
Junt amb les xacres i tot,
gaudeixen de companyia
molt enamorats tots dos.


Rosa, 2º premi sant Jordi 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada