dimarts, 17 de desembre de 2013

DONA I OCELL


Entre els anys 1940 i 1941 Joan Miró es va sentir atret pel cel i va començar a pintar 23 petites obres, amb el títol genèric de constel·lacions.
Per ell les estrelles feien referència al mon celestial, els personatges simbolitzaven la terra i els ocells eren la unió de tots dos.
Els seus dibuixos a partir del 1960 eren inspirats per la terra, el cel, els ocells i la dona.
Una de les escultures més interessants fou Dona i Ocell.
A mi aquesta imatge em dona un sentiment de repòs representat per la seva quietud i rigidesa . La dona mironiana representa tot l'univers. La seva feminitat es reflexa amb la incisió en negre sobre el cos de l'escultura, amb una vulva gegant. El barret obert, explora l'infinit de la creació. L'ocell m'apropa al firmament: el sol, la lluna, les estrelles... Contemplo els seus colors vius: en el vermell hi trobo el foc de l'amor, el blau te per mi un encant de cel, el gris marró del fons amb parla de la terra, el groc em referma la humanitat, oh! i el verd que reflexa l'estany, m'omple de guspires de vida!

Rosa,  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada