AMIGUES, PASSAT PRESENT I FUTUR

AMIGUES, Present, Passat i Futur Van quedar que el dilluns al matí es trobarien al tren per anar a Barcelona on fer unes compres, després dinarien al restaurant i aprofitarien per anar al cinema. En baixar del tren es van trobar amb una gran multitud d’estrangers de diversos països que es traslladaven de Barcelona a L'Hospitalet per prendre part en el congrés dels mòbils. A les persones que baixaven del tren, no els feien cap control per poder alleujar el moviment dels que havien de pujar per traslladar-se al destí indicat. La gran multitud arribava fins l'estació del metro línia 3. Els causà un impacte especial; la Marta que és molt sensible, somreia de satisfacció i li espurnejaven llàgrimes d’emoció pensant en les despeses que podrien deixar a la ciutat, aquella gran gentada. La Lluïsa que feia poc que havia tornat de París, no s'explicava que a Catalunya hi hagués tanta gent sense feina, amb tants recursos personals i d'espai que tenia per desenvolupar industries. Mentre passejaven per Barcelona, la Marta li comentà: -Mira, en primer lloc, la banca, arreu d'Espanya va ser molt corrupte, oferint préstecs a tort i a dret perquè la gent comprés pisos o es fes un habitatge nou. Durant un temps, la construcció donava molt de si i oferia llocs de treball a molta gent. Les parelles que tots dos tenien feina feien una hipoteca ,moltes vegades avalada pels pares, per comprar el seu habitatge i posaven tots els complements necessaris per viure amb tota comoditat. -I doncs perquè ha canviat tant la situació? “No m'explico el motiu”, li digué la Lluïsa. -Ja ho anirem comentant perquè hi ha molts factors que ho han produït. Entraren a una botiga de modes i van fer unes compres, la Lluïsa tenia la veu cantant, ja que ella era modista, tenia bon gust i coneixia bé la qualitat de la roba respecte el preu. Mirant aparadors se’ls va fer l'hora de dinar. S’aposentaren, i mentre esperaven que els servissin el menut escollit, tornaren a la conversa. -La Marta, prenent la paraula, començà dient que un altre dels factors era la corrupció política i industrial. Alguns es van enriquir molt i d’altres, com els empresaris petits, havien hagut d'aplegar per falta de crèdit. -És trist veure aquest contrast- contestà Lluïsa; no et pensis no, que a París també hi ha un gran daltabaix. En acabar de dinar, entraren a una cafeteria i van començar parlant de la seva infantesa, ja que feia anys que no es veien. Havien nascut a Sant Vicenç dels Horts i anaven a la mateixa escola. -Te’n recordes que a l'hivern per no passar fred, ens portàvem un braseret de casa? -I la Marta digué: i l'intercanvi del berenar... tu portaves fruita fresca i jo fruits secs; sempre ho compartíem i trobava més bo el teu berenar que el meu! -Comentava la Lluïsa : “ encara recordo que a mi em costaven molt les matemàtiques i tu em deixaves copiar els exàmens, ja ho deus recordar que era molt dura pels estudis” -La Marta amb satisfacció, parlava dels jocs a la plaça i també de les passejades a la font del Saltador o al camp de futbol. A mi m'agradaven les excursions que fèiem a Torrelles, o a la Colònia Güell; hi anàvem caminant i cantant, dinàvem al bosc, jugaven a lladres i serenos; que bé ho passàvem! Les dues estaven d'acord que van ser uns anys molt feliços. Tenien poc, però tampoc els faltava res; uns pares i germans que les estimaven, bones amigues, que més volien... Després, les circumstàncies ens van separar. Jo aprengué de modista amb la Quimeta de cal Sant i tu vas fer comerç i secretariat a Barcelona. Llavors encara ens veiem sovint, però quan vaig marxar a viure a Igualada ja va ser diferent. Tu, Marta, també em vas fer saber que us havíeu traslladat a Cornellà i treballaves en un despatx. -Saps que a la fi vaig acabar sent model? Igualada és ciutat molt gran, vaig muntar un petit taller de modistes, funcionava bé, ens vam dedicar a presentar les nostres novetats i com que jo mantenia un bon tipet, desfilava al davant i, coses del destí; a una de les desfilades hi va assistir una parella de París, els vaig caure amb gràcia, i em proposaren si volia fer de model a la seva “Boutique Parisien” No m'ho vaig pensar dues vegades, vaig anar per provar-ho i ja ho veus, m'hi vaig quedar molts anys. Vaig fer-me un bon patrimoni, però no et creguis, em va comportar molts sacrificis, tant alimentaris, com físics. - Marta, i tu que m'expliques de la teva vida? -Dons mira, acabats els estudis vaig trobar feina al despatx d'una empresa al mateix Cornellà. Em vaig casar amb un barber, vam tenir tres filles, i anava compaginant el treball i el creixement de les filles amb l'ajuda dels meus pares, que es mantenien molt bé. Les nostre filles van estudiar, tenen treball i ja s’han independitzat, ah! i dues d'elles m'han fet àvia! Tinc un nét i una néta, que són la meva il·lusió! El meu marit, fa tres anys que va morir de càncer al pulmó, era bastant fumador...Vaig passar una depressió una bona temporada, però gràcies a Déu ja ho he superat. -I ara en que ocupes el temps? -Si els néts estan malalts vaig a casa de les filles; però tinc salut, i vull fer altres activitats. -I tu Lluïsa, que penses fer a Igualada? -Com que fa poc que m'he jubilat i m'hi he traslladat a viure, encara no m'he plantejat res; algunes de les amigues que tenia, ja han mort... -Saps que anava pensant Lluïsa? Ens podríem veure al menys cada quinze dies, i començar la trobada anant al cinema... perquè avui hem passat el temps parlant, i ens ha quedat ben penjat.. Ja es fa tard, però et vull comentar que tinc en ment aprendre solfeig i també prendre part en alguna acció solidària. Com que m'agrada molt cuinar, potser col·laboraré amb el grup que prepara dinars i en reparteix diàriament a la Rambla de Barcelona. -Ja seria bo, ja Marta, i jo potser també podria prendre part a Igualada, amb la venda de roba solidària de segona mà, a benefici dels que tenen problemes i, també, tal vegada anar a classes de català, ja que amb tants anys a París vaig molt perduda. -Es van acomiadar fins a retrobar-se el dia onze de Març, per argumentar les seves inquietuds. Rosa, 8 de març de 2013.