PLAÇA MAJOR

La plaça Major de Pallejà és la més simbòlica del nostre poble, des de fa molts anys era la més concorreguda. En ella s'ubicava l'Ajuntament, “ Casa de la Vila”, on el servei mèdic i tenia un departament a la mateixa estança, i a dalt, hi havia un pis on hi vivia el mestre, a primers del segle XX.

Molt aprop es divisava el Castell amb el seu particular carisma, i a l'altre costat i prop de la plaça hi abundaven les vinyes.

A una de les cantonades hi vivia el Xaripa, al costat la Valenciana, i també hi havia la botiga de la Madrona, que venia fruita bona. Prop de la Casa de la Vila hi havia una carnisseria, i al costat Cal Fusteret, que allà s'hi podia comprar queviures, articles de merceria, de drogueria i medicaments.

A l'altra cantonada hi havia Ca la Rossa que eren "recaders" del poble i amb un farcell a l'esquena portaven comandes a Barcelona i tornaven amb encàrrecs. Al costat hi havia un sabater anomenat el Llop, i a l'altre casa un barber, que també posava injeccions molt be.

Al cap d'un temps hi van posar una polleria, també més endavant, més o menys cap els anys 50, i al costat de la Casa de la Vila hi va viure un sabater que es deia Isidre, per cert molt afeccionat al Barça; allà , els dilluns hi passaven l'estona alguns homes per fer comentaris dels partits.

No cal dir que era la plaça de trobada dels nens i nenes del poble. També s'hi feien celebracions diverses: per les Festes Majors s'hi ballaven sardanes, i durant l'any moltes altres activitats culturals i lúdiques; com les festes de la vellesa, cants de coral, caramelles...

Actualment la plaça està molt canviada, van enderrocar les cases més velles i van fer pisos nous. Ara hi tenim una joieria, un gimnàs, la botiga dels ocells, i el Major Nou, ubicat a l'antiga Casa de la Vila. És un bar molt simbòlic, ja que des de la seva inauguració, tot i que ha passat per diferents amos o llogaters, sempre han donat prestigi a la plaça. Crec que ha tingut un caire de trobada d'amics, de familiars, de espera per les festes que actualment és fan al Castell...

I últimament s'ha convertit en lloc de conversa, en especial pels amics de l'art, pels escriptors, pels que escrivim sobre el nostre poble, pels xerpes i xerraires, que allà reunits i compartint cafès, fem tertúlies per transmetre a diferents medis de comunicació, com la radio i com no, a Internet.

Rosa, gener de 2013