dimarts, 28 de gener del 2014

AMICS TEATRE PALLEJÀ






             
 
Hola, amics del teatre a Pallejà
L'altre dia em preguntaven?
- Com és que ara heu agafat tanta afecció al teatre?
-La meva resposta va ser, que en la vida de la gent gran, hi ha diferents etapes: Quan ja vas superant les tasques familiars, vas buscant diverses activitats per sentir-te realitzat: algunes solidaries, d'altres pel plaer d'aprendre coses noves, que de jove volies i no podies, i també lúdiques per compartir si tens sort amb la teva parella, o amb amigues i amics.
En el terreny de les lúdiques, nosaltres vam començar fent molts viatges per Europa, junts amb una parella amiga, i en plan aventurer; cotxe particular, albergs juvenils, o dormin en càmpings.
Més endavant amb Imserso 15 dies de vacances o viatges culturals, sortides amb el Casal per Catalunya, també alguna anual, col·laborant l'Ajuntament...

Després ens vam afecciona a fer cursets de ball, ballàvem molts diumenges i festes; però xiquets, ara les cames ja flaquegen i no ens conformem a estar a casa, per tant, l'hem donat per anar a teatre i així enriquir la nostra cultura.

Actualment som un grup de 118 persones, que un 90 % ja en participat venint a alguna representació, traslladant-nos amb autocar. Per organitzar-ho som 10 persones que sense afany de lucre tenim un llistat per invitar als que vulguin veure les obres que programem, també col·labora amb nosaltres la nostra estimada Isabel Acero. El nom del grup és: Amics Teatre Pallejà. Per cert, el dia 31 de gener anirem 59 persones al Teatre Tívoli al musical ”Somriures i Llàgrimes” amb preu mòdic, de fi de temporada.

Ara be, tenim un gran anhel! Aconseguir que en la nostra Sala Paladius de Pallejà, puguem gaudir algun dia, de diverses obres importants; tant dels actors afeccionats del poble, com de diferents grups, que en visitar-nos i admirats del nostre escenari tant ben condicionat, repeteixin les seves visites amb preus assequibles, per les butxaques de la majoria.

Rosa










dimecres, 8 de gener del 2014

A LA NOSTRA NETA

AINA

Quina joia ens va copsar
el dia que tu naixies,
quan ens van telefonar,
els avis fins vam plorar
llàgrimes d'alegria.
El dia nou de novembre
a la clínica ja treies
el teu petit caparró,
i els teus pares s'abraçaven
donant gràcies al Senyor.
Eres la primera néta
i ens feia tanta il·lusió,
que al contemplar-te amb amor,
et trobàvem molt bonica
eres, la millor del món!

Tens ulls grans i cabell fosc,
boca i llavis molts petits
i el teu nasset és bufó,
a les manetes i els peus
els omplírem de petons.
La felicitat que dona
el naixement d'una néta,
és difícil d'expressar,
cal viureu tot estimant
i als pares ajudant.

Rosa, a la neta d'uns bons amics.


 

dimecres, 25 de desembre del 2013

NADAL

Si aquesta nit sents una remor estranya

que, no saps com, t’obliga a mirar el cel,

i enyores gust de mel

i tens desig d’una pau que no enganya…

és que a través dels aires de la nit

t’arriba aquell ressò de l’Establia,

de quan l’Infant naixia

i s’elevava un càntic d’infinit.

Si ja no saps sentir-te pastoret,

ni aturar-te a entendre el bell missatge,

almenys tingues coratge

de seguir el teu camí amb el cor net.


Joana Raspall

divendres, 20 de desembre del 2013

EL NOM DE NADAL

  BON NADAL I MILLOR ANY NOU 2014



Sota el nom de Nadal sento una cosa
que jo no sé ben bé, com l’he de dir.
Em fa pensar en una terra nova
on pau i amor no paren de florir…
I tant se val, si va sorgir l’estel
i assenyala la ruta
a tres reis d’Orient, creuant el cel…
I tant se val,
saber si eren gaires els pastors
duent formatge i mel a l’Establia…
I tant se val,
veure que pengen riques lluentors
aquí i allà, en mostra d'alegria...
Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot.
Per definir-la no trobo cap mot!
Deu ser una força que aconseguiria
que no hi hagi a la terra,
cap país sense amor
ni cap llar sense pa!
El dolç nom de Nadal ens dóna pistes…
Si la força existeix,
l’hem de trobar!

Joana Raspall
.

dimarts, 17 de desembre del 2013

DONA I OCELL


Entre els anys 1940 i 1941 Joan Miró es va sentir atret pel cel i va començar a pintar 23 petites obres, amb el títol genèric de constel·lacions.
Per ell les estrelles feien referència al mon celestial, els personatges simbolitzaven la terra i els ocells eren la unió de tots dos.
Els seus dibuixos a partir del 1960 eren inspirats per la terra, el cel, els ocells i la dona.
Una de les escultures més interessants fou Dona i Ocell.
A mi aquesta imatge em dona un sentiment de repòs representat per la seva quietud i rigidesa . La dona mironiana representa tot l'univers. La seva feminitat es reflexa amb la incisió en negre sobre el cos de l'escultura, amb una vulva gegant. El barret obert, explora l'infinit de la creació. L'ocell m'apropa al firmament: el sol, la lluna, les estrelles... Contemplo els seus colors vius: en el vermell hi trobo el foc de l'amor, el blau te per mi un encant de cel, el gris marró del fons amb parla de la terra, el groc em referma la humanitat, oh! i el verd que reflexa l'estany, m'omple de guspires de vida!

Rosa,  

divendres, 6 de desembre del 2013

POEMA DEN MIQUEL MARTÍ I POL

Si no podem mestrejar els anys per fer-ne
tot d’enfilalls de llum meravellada,
ni ens és donat deturar el temps i creure
que l’horitzó sempre ens serà propici,
pensem almenys la vida com un àmbit
de claredats possibles, i vivim-la
tan plenament que per força desvetlli
ressons inesperats i manifesti
tota la seva insòlita tendresa.
D’aquest espai misteriós i dúctil
com una mà d’infant o com un repte
tots en som responsables, i ja és hora
d’assumir-ne l’esforç i la bellesa
posant a prova sense cap recança
les mans, la voluntat i la mirada,
fent vibrar el gest amb tot el determini,
sentint-nos desimbolts i solidaris.
Així, desitjos, il·lusions i somnis
no ens llevaran el son ni l’esperança,
i així pel mar tan íntim del silenci,
lluny d’aldarulls i crides i proclames,
assolirem la plàcida harmonia
d’aquells que saben veure’s i estimar-se
no en el seu goig, sinó en el goig dels altres.
Miquel Martí i Pol


DIA MUNDIAL DEL VOLUNTARIAT

Ahir dijous dia 5 de desembre,vam celebrar el dia mundial del Voluntariat, en el Centre de Dia Anna Ribot, organitzat pel grup que regenta el Centre.
Va ser un acte emotiu i festiu acompanyats dels usuaris, personal directiu i cuidadors, membres del patronat de la fundació, serveis socials de l'ajuntament i els voluntaris.
La Sandra que dirigeix el nostre grup va explicar els motius i activitats que és porten a terme.
Es va llegir un poema de l'enyorat Miquel Martí i Pol, molt ric de contingut i afalagador pels que tenim la inquietud de estar solidàriament prop dels que necessiten.
Una voluntària que ja hi porta molts anys, va escriure i llegir una vivència seva, i una de les noves
en nom de totes i tots, va fer una dedicatòria als avis i avies i a tot el personal que cuida d'ells.
Ens van obsequiar amb la felicitació de Nadal i uns braçalets, que era treball dels nostres bons amics àvies i avis.
Vam acabar la festa compartint xocolate i xurros obsequi del centre, i uns pastissos que va elaborar una voluntària.
Moltes gràcies en nom del grup!
Rosa