Entre els anys 1940 i
1941 Joan Miró es va sentir atret pel cel i va començar a pintar 23
petites obres, amb el títol genèric de constel·lacions.
Per ell les estrelles
feien referència al mon celestial, els personatges simbolitzaven la
terra i els ocells eren la unió de tots dos.
Els seus dibuixos a
partir del 1960 eren inspirats per la terra, el cel, els ocells i la
dona.
Una de les escultures més
interessants fou Dona i Ocell.
A mi aquesta imatge em
dona un sentiment de repòs representat per la seva quietud i
rigidesa . La dona mironiana representa tot l'univers. La seva
feminitat es reflexa amb la incisió en negre sobre el cos de
l'escultura, amb una vulva gegant. El barret obert, explora l'infinit
de la creació. L'ocell m'apropa al firmament: el sol, la lluna, les
estrelles... Contemplo els seus colors vius: en el vermell hi trobo
el foc de l'amor, el blau te per mi un encant de cel, el gris marró del
fons amb parla de la terra, el groc em referma la humanitat, oh! i el
verd que reflexa l'estany, m'omple de guspires de vida!
Rosa,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada