Si
aquesta nit sents una remor estranya
que,
no saps com, t’obliga a mirar el cel,
i
enyores gust de mel
i
tens desig d’una pau que no enganya…
és
que a través dels aires de la nit
t’arriba
aquell ressò de l’Establia,
de
quan l’Infant naixia
i
s’elevava un càntic d’infinit.
Si
ja no saps sentir-te pastoret,
ni
aturar-te a entendre el bell missatge,
almenys
tingues coratge
de
seguir el teu camí amb el cor net.
Joana
Raspall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada