Arribava
al poble cantussejant, “ El passa llauner, olles,
galledes, cubells, per arreglar...
Portava
penjada
a l'espatlla amb una
corretja de cuiro, una caixa de fusta amb les eines i
el material. Allà on era requerit improvisava el seu taller.
Jo
l'havia vist a la Plaça de l'Església; trucava a
la porta de casa i
la meva mare li deixava una cadira baixeta de boga,
li donava per arreglar a
vegades una olla que vessava
i, en altres ocasions, una
cassola, ja
que en aquells temps eren d'alumini o de ferro. Tot seguit, encenia
el llum de carbur que el tenia
penjat a una nansa llarga
de filferro gruixut que la
portava ben aferrada
a la ma,
després
descarregava els soldadors de
coure i l'estany.
Començava
sanejant
la part picada del recipient
amb una llima basta, fins
deixar llustrós i
brillant
les vores del forat. Després, de
dins d'un pot que portava
adossat a un dels costats de la caixa, treia un pinzell impregnat amb
acid clorhídric, prèviament
rebaixat, diluint-
hi
trossets de xapa de zinc, i amb el qual humitejava la part sanejada.
Amb
el soldador net i gairebé roent a una ma, i la barreta d'estany a
l'altra, els acostava a la part foradada del atuell, fonent-hi unes
gotes d'estany que anava estenent acuradament amb el soldador fins
a cobrir el forat; si aquest era molt gran, retallava amb les tisores
un trosset de xapa
de
llauna
que soldava en el mateix a manera de pedaç.
El
treball es cobrava en funció del material i el temps emprat que es
concertava per
endavant,
seguit
d'un regateig.
Record
El
llauner que vaig conèixer de petita era molt trempat. Home alt i
robust, rodo de cara i amb pocs cabells, crec que vivia a Sant Boi.
Li agradava fer gresca amb els nens i nenes. Si ens hi acostàvem
feia amb la boca uns sorolls i xiulets semblants a pets, també
mentre esperava una nova feina a vegades cridava: “ Nena... portem
una cassola que li faré un cul com el de la majordona” Nosaltres
al dir això, miràvem a la rectoria, no fos cas que la majordona ho
sentís, ja que amb realitat la majordona tenia el cul molt gros.
Rosa,
maig de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada