En Jordi s'afanyava a
acabar els deures. Els seus pares li van prometre que si els
enllestia de pressa, el dissabte marxarien
d'excursió al Berguedà per passar-hi el cap de setmana.
A les sis del matí els
pares van despertar el Jordi i a la seva germana petita Martina. Van
saltar del llit corrent. Tots junts van preparar l'esmorzar i van
emprendre el viatge.
Era el mes d'octubre,
començava a fer fresca, però els primers rajos de sol anunciaven
uns dies esplendorosos.
Van parar-se en una
arbreda que ja començava a despendre fulles de tots colors. Els dos
germans eren molt feliços trepitjant aquella catifa natural. El seu
cruixit era com un compàs que els feia avançar tot cantant i
dansant. A les cara si reflectia un bell somriure.
Els pares van treure de
la motxilla uns entrepans amb pernil i uns termos amb llet calenta i
cafè. Es van asseure en una roca i allà van començar a programar
la seva sortida.
Al migdia van arribar a
la casa rural de “Can Toni “ de La Nou de Berguedà. Van saludar
la mestressa, van deixar les seves bosses de roba i van sortir a fer
un tomb per l'entorn del poble. Van visitar una església romànica,
la font de cal Petzí i també van divisar uns boscos que prometien
molts i molts bolets...
Després de dinar van
descobrir els racons de la casa rural: l' hort molt frondós, els
galliners, els corrals, els porcs, els cavalls i les vaques. Van fer
un tomb per la Basílica de Lourdes de la Nou i van començar a fer
un volt pel bosc més proper, per si trobaven algun bolet per sopar.
L'endemà de bon matí,
el cant del gall els va despertar. Mentre esmorzaven sentien la remor
de les vaques i els cavalls i el coc-coc de les gallines que anaven
ponent els ous. Amb la mestressa, la senyora Teresa, van agafar un
cistell molt gran i van recollir els ous que el proper dilluns havia
de vendre al mercat.
-I aquests ous que té
aquí tan tapats? li van preguntar els nens.
-Després, a la tarda, ja
veureu per què els deixem tapats i en una habitació fosca i
calenta.
Tot entusiasmats, van
comentar-ho amb els pares, però quan van veure els cavalls petits
van córrer per cavalcar junt amb altres nens i nenes que corrien per
ser els primers. El senyor Toni, amo de la casa, vigilava la
quitxalla... Els pares van aprofitar per anar a buscar bolets i en
van omplir un cistell ben gran, tot posant en una bossa alguns que no
coneixien gaire.
Mentrestant, la mestressa
preparava unes plates d'amanida amb enciams, tomàquets, pastanagues,
cebes, pebrots, raves,
tot acabat de collir del seu hort i unes bones olives que tenia
guardades al rebost. Unes altres plates amb pernil, fuet, botifarra
blanca i negre, i trossos de diversos formatges
d'elaboració pròpia.
Els macarrons ja quasi estaven gratinats. Els conills i pollastres es
rostien a les cassoles esperant si arribaven els bolets. De postres,
sorpresa... raïm, pomes, figues, flam, fruits secs, mel i mató,
tot de collita pròpia.
Els pares, mares, nenes i
nens van entrar al menjador. Els esperava la tasca de parar la taula
i tenir a punt la gana que a aquella hora no li podia faltar a ningú.
En acabar de dinar pares
i fills van fer una sobretaula llarga explicant vivències, acudits i
cantant algunes cançons populars que entonaven de petits.
No hi va faltar
l'exhibició de cistells de bolets que cadascú havia trobat i els
comentaris de les sorpreses agradables que els havia proporcionat la
troballa.
Quan ja acabaven d'omplir
les bosses i motxilles per començar a marxar, la senyora Teresa va
cridar els nens i les nenes per ensenyar-los uns naixements que
potser no havien vist mai...
Els va demanar que
entressin amb silenci... de vuit en vuit en una habitació petita
i mig fosca.
Oh! -van exclamar molt
fluixet, quina meravella!
Alguns ous s'anaven
trencant i sortien a poc a poc els pollets que abans havien covat les
gallines.
Mentre feien rotllana per
cantar “l'Hora dels Adéus”, el temps anava canviant ràpidament.
Per l'horitzó el sol
lluïa amb resplendor la seva posta, i per dalt d'alguna muntanya
s'apropaven uns núvols, que poc a poc anaven descarregant una pluja
fina, que durant el retorn lliscava suaument pels vidres de l'auto. Mentrestant els nens
comentaven amb alegria la seva sortida plena de sorpreses.
Ho agraïen petonejant
als seus pares i desitjaven arribar a casa per explicar-ho als avis i
ensenyar-los les fotos que havien fet.
Rosa,
Pallejà, 12 d'octubre de
2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada