El meu germà Rafa, passa temporades a Nicaragua amb motiu de l'agermanament de Nou Barris de Barcelona i de un grup de Mataró.
M'envia cartes comunitàries que les dedica a tots els seus amics i familiars. Li agrada molt escriure pensaments i plasmar-ne d'altres de autors coneguts.
A la tercera carta comunitària ens dedicava el següent amb motiu de les festes nadalenques:
"Ningú és tant pobre com per no regalar un somriure, ni tant ric per no necessitar-lo"
Diu que ho comentava amb un grup de pares i nens, i surt una nena decidida i li diu: Es que yo no puedo sonreir bien porqué me faltan dos dientes, pero pronto me saldrán.
Rosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada