Jove, pot ser que no entenguis
el meu parlar és tan senzill...
però el que en ell vull dir-te
podria ser positiu.
La teva intel·ligència és clara
el teu pensar quelcom ofuscat,
però la teva obertura...
sempre camins va buscant.
La ciència obre fronteres,
la cultura molts camins,
si tu be els aprofites
seràs sempre molt feliç.
Per què la droga provar-la,
si saps que porta grans mals?
Creus que la felicitat d’uns dies
val més que una mort constant?
L’home creix amb les caigudes
si sempre es torna a aixecar,
però n’hi ha de tan fortes
que en ella s’hi pot quedar.
Si dels pares alguns dies
has rebut bona llavor,
ja arribaràs a aixecar-te,
però si és tard, quina tristor!
Rosa 7 de juny de 1978
Es molt bonic el poema...crec que val la pena que escriguis coses així, perque aporten molta saviesa i ajuden a definir el que penses i posar-ho sobre la taula.
ResponEliminaMolts petons,
Txell
Gràcies Mery: Ja veus que és part d'un poema que vaig escriure l'any 1978. Estava cansada de sentir a la tele que era bo provar la droga per observar els resultats. Sempre he sigut del parer que si una cosa pot fer mal el millor és no provar-la perquè és fàcil enganxar-si.
EliminaAra tenim al Palàdius una exposició molt interessant, sobre el tema. Petons