Vivències.
Ahir anaven de visita mèdica a
Barcelona amb el tren. Al pujar a l'estació de Pallejà, ens vam
dirigir al departament del vagó destinat a les persones grans.
Estava ocupat peu una noia, un noi jove i una senyora que portava
una nena de cinc anys a la falda; el quart seient hi havia bosses
d'aquesta senyora. Vam proposar que les possés al lloc de darrera
seu destinat a aquests afers. Ens va dir que havia pagat bitllet per
la nena. A la fi la noia jove s'aixecà, i jo vaig asseurem.
Comentava que el meu marit estava dret i vaig replicar mirant el jove
que potser no em sentia; ell deixà de traficar amb el mòbil i sense
moure cames contestà amb veu orgullosa que; sort que no ho sentia! A
la fi es va aixecar la senyora amb la nena i les bosses, cosa que a
mi em va saber força greu amb el tren en marxa per cedir el lloc al
meu marit. A sant Vicenç va pujar un senyor gran que anava un xic
coix i va dir: -es pot aixecar per favor?- a la fi reaccionà el jove
i cap baix s'aixecà.
Al entrar al metro, ens van cedir el
lloc ràpidament una noia i un noi estranger i al mateix ens passà quan agafàvem l'autobús per arribar
al carrer Còrsega- Rambla Catalunya.
Comentàvem: És que molts dels nostres
joves han perdut els valors de respecte i amor a les persones grans?
Hauran d'aprendre dels emigrants
estrangers? Tant de bo els fes pensar, i fos una nova realitat!
Rosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada