Tinc la sana costum de visitar el cementiri de Pallejà en la diada de Tots Sants, dia en que també es commemora la festa dels fidels difunts. En el transcurs de la meva visita, faig una pregaria per totes les persones que hi ha enterrades. També amb el cor ben trist hi vaig en dies d’enterrament del nostres familiars i dels amics o amigues més íntims.
Avui he entrat a visitar-lo, per a fer una descripció i un breu comentari.
En el seu entorn exterior hi ha un parc amb gespa molt ben cultivada, uns bancs per descansar o també per meditar i uns jardinets amb flors a l’entorn de la reixa d’entrada. A la part de dins contemplo uns xiprers, dos panteons i diversos pisos de nínxols, alguns carregats de flors, també hi ha corones dipositades a honor dels difunts més recents. Les làpides porten el nom i cognoms de les famílies respectives i algun que altre retrat seguit de creus, imatges i objectes que poden ser referents a els difunts que hi descansen.
Jo anava pensant: Els xiprers son signe d’acolliment i ens obren a l’infinit. Els rams de flors - que en cert punt donen impressió d’exposició, tot i que respecto el sentit i l’emoció amb que les dipositen familiars i amics - ben aviat es panseixen i s’assequen. Us dic amb tota franquesa, que el que m’ha captat més atenció, son els retrats amb els noms corresponents. A mi, amb queden molt gravades les fesomies de les persones que fan vida en el nostre poble i la bona relació que he tingut amb elles, fins i tot en les salutacions en el passeig pel carrer, i m’agrada recordar els seus fets. També he descobert que hi ha difunts o difuntes que han mort fa poc temps i no n’estava assabentada.
Al asseurem en el banc del passeig, he començat a meditar que si tens fe, no pots quedar-te amb la fredor de la caixa. Aquest es el motiu que em porta a recordar les persones en vida i amb els seus fets positius, tot esperant i desitjant que puguin gaudir duna vida més feliç a l’infinit de Déu.
Rosa
Pallejà 8-2-2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada