Avui diada de la Gent Gran i d'homenatge a 6 persones que enguany compleixen 90 anys us parlaré d'un conte que em va explicar un senyor que fa pocs dies va venir a visitar el Mercat Medieval i el Museu. Per cert li va agradar molt i va dir que el Museu l'haurien de promocionar molt més. Jo li vaig dir que si no ho tenia mal entès, a partir d'aquest any cada dissabte i diumenge obrien unes hores.
Va donar un tomb pel poble i li va fer molta gràcia els cognoms de les cases. I ara us explicaré el seu conte.
Soc amic del Rebaño, vaig venir Doreta, no soc Moliner, ni Fuster, ni em dic Silvestre, però si toco l'Acordeón, i pujant la costa del Barri no en vaig trovar cap de Blanc, ni Negre, ni Ros, ni Roset, ni Rosa que serien cinc, que vol dir Cinco.
El cap de munt de la costa ni havia un de Sec, que feia el Primo, el Tabola que anava atabalat, però no ni havia cap de Sort, Cego, Manco, ni Coix.
Al entrar a la plaça en vaig veure vuit que vol dir Ocho, no ni havia cap de Besó ni que es digués Francesc, però si hi havia un Nano que és deia Biel que tenia un Perdalet, el Sebastianet que portava una Perdiu, també hi havia una Josepa que portava una Coloma, el Ponet que tenia una Garça que era molt Manseta, el Magi que busacava un Cargol , el Rauet que perseguia un Colom i el Xolador que parlava amb el Canyo.
A tots aquests els van lligar amb Betes a una Cadena. Tot baixant cap el riu no va veure cap Morera, però si una Mora menjant un Fesol, un Sigro, i de postres Moretes.
Seguint el riu Corb, passant per cal Caminer, va arribar a la Vall Santa... I aquí ja va acabar el seu conte.
D'aquest petit conte en vull fer una Calca en memòria del Miquel molt amic meu que fa pocs dies ens va deixar, tot dedicant-lo a la seva família , la Maria, el Pere i el Xavier.
I jo el Farnou veí de cala Paula tocant el Cornet i fent Xaranga, dic molt fort: ¡Moltes gràcies a tots i a totes que m'heu escoltat!
¡Visca Guimerà i visca Catalunya!
Ramon Llort
Guimerà, 21 d'agost de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada