LA CAPUTXETA VERMELLA

Mentre amb el cant dels ocells gaudia

la olor i la bellesa de flors de colors,

la “Caputxeta Vermella” es perdia

en mig d'un frondós i molt espès bosc.

Portava pastissos, collia floretes

per l'àvia malalta que molt estimava,

quan menys s'ho pensava el llop va fer cap,

i ella espantada, es posà a plorar.

El llop amb astúcia davant va passar

a l'àvia enganya-va sa dolça veueta,

i va obrir la porta la bona velleta,

ja que esperava, a la seva neta.

Va devorar a l'àvia en mig de terror

i amb la seva roba al llit s'estirà,

la nena arribava i molt s'estranyà

de veure a l'àvia, amb un canvi tant gros.

• Àvia, àvia, quins ulls més grossos que tens!
• Són per a veure't millor- li va dir el llop
• Àvia, àvia, quines orelles més grosses que tens!
• Són per sentir-te millor- repetí el llop
• Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!
• Són per ... menjar-te millor!- i la devorà.
  Un caçador arribava dons el llop veié passar
  i junt amb un segador, sa panxa van foradar.
  Amb joia l'àvia i la neta sortiren a respirar
  i celebraven joioses, aquest nou ressuscitar.

En aquest conte de la Caputxeta vermella, a la seva mare no li agrada que vagi sola pel bosc.

Sembla ser que en l'actualitat el món està capgirat. En els boscos hi ha llops emancipats que ja no ataquen a les persones... En canvi en els pobles i en les ciutats, hi ha homes o dones que mai han deixat la seva animalitat. No devoren als nens ni a les nenes, però les malmeten amb actes ben repugnants.

No sé si s'en podria fer un conte, però és una tràgica història que val la pena explicar.

            Cal alertar a tots els nens i nenes que existeixen persones   molt perverses.

Rosa 5 de maig de 2011