La que en marxar de casa
per formar una nova llar,
li dolia deixar els pares
i algun petit germà.
Amb el seu enamorat
encetaven nova vida,
compartint la nova llar
amb els sogres i el cunyat...
De casa no n'estrenaven
tan sols una habitació,
i amb regals de casament
podien guarnir racons.
Pel seu viatge de noces
el destí era Mallorca,
i si tenien “calerons”
tornaven amb l'avió.
Molt aviat tenien fills,
llavors el pobre marit
havia de fer hores extres
per poder-los mantenir.
Ara sovint és comenta:
“les dones no treballaven”
algunes a fora no,
mes a casa no paraven.
La roba es rentava a ma
de renta-plats en mancava
i a l'hivern els “penellons”
a les mans feien estada
Pujava quatre o cinc fills,
tot cuidant els pares nous,
i aprenen a estalviar...
potser guanyava bon sou.
Mes ai! aquesta dona
que no tenia carrera,
aconseguia que els fills
no quedessin mai enrere.
I quan tots ja eren grans,
desitjava comparti
amb el marit i els amics
sortides interessants.
Mes encara tenim àvies-is
que mai no s'han jubilat,
cuiden be netes i nets
quant els fills són el treball.
Volem retre homenatge,
als que mai no s'han cansat
d'exercir de pares avis
dels nets que els hi han confiat.
Rosa, 8 de març de 2011
Premi , menció especial
Diada de la Dona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada