dimarts, 13 de novembre del 2012

VOTACIONS A CATALUNYA 2012


S'acosta el temps d'anar decidint el vot pels que van treballant per la
Independència.
Volem prendre-ho seriosament. En pot dependre el futur dels nostres néts i nétes, creiem que els nostres fills o filles encara arribaran a gaudir del millorament del nou estat.
Nosaltres, ja un xic grans, crec que només en veurem els problemes que aniran sorgint; perquè el PP, amb la seva majoria a Espanya i els elements que el governen, ens posaran totes les barreres hagudes i per haver : mentides, difamacions, ens enviaran el llop de la por, enganyaran els ignorants amb promeses falses...
Molts de nosaltres ens donarem per molt satisfets, si arribem a aconseguir un estat propi per Catalunya.
Ara bé, si s'aconsegueix, caldrà un canvi d'estructures molt gran per ordenar conceptes i prioritats econòmiques, començant pels que governen, pels bancs, per un repartiment més just dels diners, per gastar molt menys amb armament, per valorar molt més la investigació, potenciar els recursos de que disposem a Catalunya; la riquesa dels camps, el sol que sempre ens saluda per produir electricitat... Faltarà molta sensatesa. No se sap si seran prou generosos i capaços de fer un gran canvi radical, perquè depèn de la decisió de moltes persones, ja ho diu el refrany: “Tants caps tants barrets”
Rosa, 1 de novembre de 2012 

divendres, 9 de novembre del 2012

PARAULES CURTES LLARGS SOMRIURES

Estàvem fent una partida de dominó amb parelles i tot d'una la meva amiga preparava una capsa en la que hi tenia les pastilles seleccionades per la seva malaltia, li tocava prendre'n una a les vuit del vespre. Al veure el seu moviment, li vaig dir espontàniament. -Bon profit! Li va fer gràcia i va esclatar a riure i jo vaig seguir dient: -És l'aperitiu? Tenia la pastilla de les vuit als dits i no era capaç de posar-se-la a la boca, perquè no paràvem de riure totes dues, tant !que ploràvem de tant riure. Quan marxàvem a casa comentava amb el meu marit. -Sembla mentida que una petita broma pugui donar una felicitat llarga a una malalta. Per ella, va ser un evadir-se un rate't dels seus malts! Per mi, satisfacció de sens pensar-ho, donar felicitat!
Rosa

dimarts, 30 d’octubre del 2012

CATALUNYA NOSTRE MARE


Catalunya és la nostra mare
i com a tal l'hem d'estimar,
ella ens mima i ens abraça
i ens incita a caminar.

Sempre espera de nosaltres
que visquem amb llibertat,
que tots junts dones i homes
fem llargs passos endavant.

Treballem tots a la una
i no tindrem desenganys.
Escampem nostres arrels,
les costums i tradicions,
la nostra llengua materna
i tot lo bo arreu del món.

Els polítics amb justícia
l'han d'aprendre a governar...
Economistes amb perícia
es mouran per fer-la gran.
Científics amb s'ha recerca
nostre ciència escamparan.

La pagesia laboriosa i cauta
de bons fruits ens omplirà.
I si el nostre poble avança
llocs de treball tornaran.

Escriptors pintors i poetes
pel mon ho anirem anunciant,
dones i homes la farem noble,
joves, nens i nenes la faran gran,
serà orgull dels nostres pobles
gloria i honor dels catalans.

Visca Catalunya i tothom que s'he l'estima,

Rosa 

ENSURT




Tenia la representació d'una empresa de plaques solars. El meu treball em feia desplaçar a diferents llocs d'Europa, per tant, no pernoctava a casa cada dia. Els caps de setmana sempre arribava a partir de les 6 de la tarda. Aquell dissabte era l'aniversari de la Marta, li agradaven molt les roses, i li vaig comprar un pomell.
De sobte va entrar a la floristeria un antic company de batxiller; tenia moltes ganes de parlar de les nostres aventures i vam anar a la cafeteria. No vaig parar compte que em passava el temps i, distret no vaig telefonar a la meva íntima amiga.
Arribava a casa molt xiroi amb el pom, pensava invitar-la a celebrar-ho al restaurant quan, oh dissort! Me la vaig trobar asseguda al sofà desmaiada... un llibre a terra.
Tenia les mans gelades sobre la falda, portava la bata de seda blanca que li havia regalat, la cabellera li reposava sobre les espatlles. Li vaig parlar a cau d'orella i no em va contestar; semblava que havia plorat... Vaig obrir la finestra per que entrés aire fresc. La cridava pel seu nom, li acaronava el front i, tot d'una, va obrir els seus ulls blaus i em va mirar dolçament... Poc a poc es va anar incorporant i es va mantenir dreta i rígida abraçada a mi durant uns instants. De sobte es va desplomar, va caure a terra com un sac i no vaig poder evitar-ho. Immediatament vaig trucar a una ambulància i vaig anar amb ella a l'hospital.
Ara ja es va recuperant, estic sempre al seu costat, uneixo les meves mans amb les seves encara tremoloses, intento animar-la i li dic amorosament: aviat tornarem a casa i plantarem geranis per il·luminar la nostra finestra!
Marta, ja és primavera!
Rosa

dilluns, 29 d’octubre del 2012

PER TOTS SANTS, PANELLETS I CASTANYES


 
                Preparant els panellets
                hi poso gran il·lusió,
                les tradicions catalanes
                no es poden pas perdre, no!

                Tinc l'ametlla triturada
                el sucre també pesat,
                les patates que ja bullen
                i aviat tot remenat.

                Raspadura de llimona,
                per donar-li bon sabor.
                Els adorno amb cireres
                i codonyat del més bo .

                També en faré d'ametllat
                de pinyons que molt amb costen,
                els de coco i de cafè
                que es fan, amb un tres i  no res.

                En pintaré amb xocolate
                que agraden als nens petits,
                les castanyes ben torrades
                i a llepar-nos tots els dits.

                Rosa

                                                               

dimecres, 17 d’octubre del 2012

18 ANYS ! FELIÇ, ANIVERSARI LÍDIA





                    L IDER DE GRUP                
                    Í MPLICADA        
                    D INÀMICA                                        
                    I NNOVADORA                                          
                    A FECTUOSA                                      
                                                             
                           LL UITADORA                                                                                
                            O  PTIMISTA                                        
                            R  E SPONSABLE                                
                            T  ENAÇ,AMB IDEALS                                                  
     
                                 A MANT DE LES LLENGUES
                                  L ÒGICA, PEL FUTUR...            
                                  E MPRENADORA        
                                  G ENEROSA
                                  R AONABLE
                                  E XPLÍCITA
                                  T REMPADA

                 
                             Lídia i Guim Llort Aegret

     
Viatgera incansable salvant totes les pors. Estimes la família, els amics les teves arrels, la teva terra natal. Estem segurs que encara que no estiguis sempre amb nosaltres, ens tens i et tenim sempre en el cor.   
T'estimem i t'enyorem molt! Que Déu il·lumini sempre el teu camí.
Els teus avis, Ramon i Rosa 
31 de juliol de 2012
                       
                   

dimarts, 16 d’octubre del 2012

MONTSERRAT, JOIA DE CATALUNYA!






He besat la Moreneta
    i li he fet més d'un petó,
        recordant als que no hi són
      i en senten un gran enyor.

Li he demanat ajuda
          per uns temps de transició,
                   m'ha semblat, que em somreia...
            tot dient-me a cau d'orella...
       sobretot, no tingueu por!

     Tireu endavant amb pau,
         prepareu un món més just,
          que jo estaré amb vosaltres
   i us estimo molt a tots.

          Rosa, 14 d'octubre de 2012