NADAL

Si aquesta nit sents una remor estranya

que, no saps com, t’obliga a mirar el cel,

i enyores gust de mel

i tens desig d’una pau que no enganya…

és que a través dels aires de la nit

t’arriba aquell ressò de l’Establia,

de quan l’Infant naixia

i s’elevava un càntic d’infinit.

Si ja no saps sentir-te pastoret,

ni aturar-te a entendre el bell missatge,

almenys tingues coratge

de seguir el teu camí amb el cor net.

Joana Raspall

EL NOM DE NADAL

  BON NADAL I MILLOR ANY NOU 2014

Sota el nom de Nadal sento una cosa
que jo no sé ben bé, com l’he de dir.
Em fa pensar en una terra nova
on pau i amor no paren de florir…

I tant se val, si va sorgir l’estel
i assenyala la ruta
a tres reis d’Orient, creuant el cel…
I tant se val,
saber si eren gaires els pastors
duent formatge i mel a l’Establia…
I tant se val,
veure que pengen riques lluentors
aquí i allà, en mostra d'alegria...

Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot.

Per definir-la no trobo cap mot!

Deu ser una força que aconseguiria

que no hi hagi a la terra,

cap país sense amor

ni cap llar sense pa!

El dolç nom de Nadal ens dóna pistes…

Si la força existeix,

l’hem de trobar!

Joana Raspall

.

DONA I OCELL

Entre els anys 1940 i 1941 Joan Miró es va sentir atret pel cel i va començar a pintar 23 petites obres, amb el títol genèric de constel·lacions.

Per ell les estrelles feien referència al mon celestial, els personatges simbolitzaven la terra i els ocells eren la unió de tots dos.

Els seus dibuixos a partir del 1960 eren inspirats per la terra, el cel, els ocells i la dona.

Una de les escultures més interessants fou Dona i Ocell.

A mi aquesta imatge em dona un sentiment de repòs representat per la seva quietud i rigidesa . La dona mironiana representa tot l'univers. La seva feminitat es reflexa amb la incisió en negre sobre el cos de l'escultura, amb una vulva gegant. El barret obert, explora l'infinit de la creació. L'ocell m'apropa al firmament: el sol, la lluna, les estrelles... Contemplo els seus colors vius: en el vermell hi trobo el foc de l'amor, el blau te per mi un encant de cel, el gris marró del fons amb parla de la terra, el groc em referma la humanitat, oh! i el verd que reflexa l'estany, m'omple de guspires de vida!

Rosa,  

POEMA DEN MIQUEL MARTÍ I POL

Si no podem mestrejar els anys per fer-ne
tot d’enfilalls de llum meravellada,
ni ens és donat deturar el temps i creure
que l’horitzó sempre ens serà propici,
pensem almenys la vida com un àmbit
de claredats possibles, i vivim-la
tan plenament que per força desvetlli
ressons inesperats i manifesti
tota la seva insòlita tendresa.

D’aquest espai misteriós i dúctil
com una mà d’infant o com un repte
tots en som responsables, i ja és hora
d’assumir-ne l’esforç i la bellesa
posant a prova sense cap recança
les mans, la voluntat i la mirada,
fent vibrar el gest amb tot el determini,
sentint-nos desimbolts i solidaris.

Així, desitjos, il·lusions i somnis
no ens llevaran el son ni l’esperança,
i així pel mar tan íntim del silenci,
lluny d’aldarulls i crides i proclames,
assolirem la plàcida harmonia
d’aquells que saben veure’s i estimar-se
no en el seu goig, sinó en el goig dels altres.

Miquel Martí i Pol

DIA MUNDIAL DEL VOLUNTARIAT

Ahir dijous dia 5 de desembre,vam celebrar el dia mundial del Voluntariat, en el Centre de Dia Anna Ribot, organitzat pel grup que regenta el Centre.

Va ser un acte emotiu i festiu acompanyats dels usuaris, personal directiu i cuidadors, membres del patronat de la fundació, serveis socials de l'ajuntament i els voluntaris.

La Sandra que dirigeix el nostre grup va explicar els motius i activitats que és porten a terme.

Es va llegir un poema de l'enyorat Miquel Martí i Pol, molt ric de contingut i afalagador pels que tenim la inquietud de estar solidàriament prop dels que necessiten.

Una voluntària que ja hi porta molts anys, va escriure i llegir una vivència seva, i una de les noves

en nom de totes i tots, va fer una dedicatòria als avis i avies i a tot el personal que cuida d'ells.

Ens van obsequiar amb la felicitació de Nadal i uns braçalets, que era treball dels nostres bons amics àvies i avis.

Vam acabar la festa compartint xocolate i xurros obsequi del centre, i uns pastissos que va elaborar una voluntària.

Moltes gràcies en nom del grup!

Rosa